Selecciona Edició
Connecta’t
PROVOCACIONS OPINIÓ i

La passió d’editar

La importància d’una editorial és saber que es defineix com a actual perquè vol publicar llibres atemporals i perquè assegura que “mai no publicarà cap llibre que no li agradi”

L'editor Jaume Vallcorba en una imatge d'arxiu.
L'editor Jaume Vallcorba en una imatge d'arxiu.

Se sap si una editorial és important i necessària quan instal·la en la memòria del lector una agenda paral·lela a la convencional, quan posa en el circuit de les llibreries una trama literària muda o invisible fins aleshores, quan diu al públic que escolti i miri bé per què se li ofereix una proposta que va més enllà dels camins fressats. Una altra manera d’adonar-se de la necessitat i la importància d’una editorial és saber que es defineix, com l’Editorial Flâneur, com a actual perquè vol publicar llibres atemporals, perquè està convençuda que una bona traducció enriqueix tant la llengua de partida com la d’arribada, perquè assegura que “mai no publicarà cap llibre que no li agradi”.

Al seu catàleg s’anuncia que properament es podrà llegir El llibre de l’hospitalitat, d’Edmon Jabés, en traducció de l’ànima d’aquest projecte, David Cuscó —i artífex també d’una altra au estranyíssima, la revista literària El funambulista, amb un contingut d’una intensa qualitat. Ara, però, cal centrar-se en l’hostilitat i la bellesa del llibre que recentment acaba de presentar Flâneur, el primer publicat en llengua catalana de Maurice Blanchot —que deu ser l’últim escriptor sagrat perquè sagrada era la seva idea del silenci com a motiu inseparable del literari—, Thomas l’Obscur, en versió del poeta Arnau Pons, potser l’únic predestinat a endinsar-se en les zones d’ombra de la llengua i l’estil de Blanchot. També es pot anar més enrere, fixar-se en el Robert Walser, el Thomas Bernhard i el W. G. Sebald que ja s’havia ofert al lector —La passejada, El nebot de Wittgenstein i Austerlitz, traduïts respectivament per Teresa Vilardell, Raül Garrigasait i Anna Soler-Horta—, i concloure que la dimensió física de l’editorial és inversament proporcional a la qualitat del catàleg que està construint.

L’Editorial Flâneur, a més, no ignora que un llibre és també un objecte i que cal, per tant, cuidar la tipografia, el procés d’impressió —que els fulls es cusin en plecs—, triar un paper que “absorbeixi” la llum i eviti qualsevol brillantor durant la lectura, que no transparenti, com si complís al peu de la lletra el que deia Jaume Vallcorba en una conferència sobre la passió d’editar, que la presentació d’un llibre és una forma d’invitació, el color d’un suggeriment, que el disseny no ha de ser estrident, sinó que ha de cridar l’atenció pel seu silenci. Vallcorba també recordava que no n’hi havia prou amb la presentació material, que l’editor ha de construir un catàleg que estableixi un diàleg fructífer endavant i enrere en el temps i viatgi arreu de la geografia que configura el món de l’esperit, talment com el flâneur que descrivia Walter Benjamin i l’editorial que en pren el nom, necessitat d’espai per moure’s i sense prescindir de la seva independència.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >