El ‘no rècord’ del superhome Kilian Jornet

Una vida sense reptes? Kilian Jornet (Sabadell, 31 anys) rebutja l’oferta amb un somriure discret. El corredor i esquiador de muntanya, el muntanyenc per tradició familiar que va fer explotar el mercat del trail running, ho té molt clar: “Necessito alguna cosa que m’il·lusioni, estímuls, explorar, conèixer els límits del meu cos, el contacte amb la naturalesa i amb mi mateix”… I així, el dia 8 d’aquest mes va estar 24 hores seguides enganxat a les seves taules d’esquí ultralleugeres per respondre a una pregunta que feia temps que li rondava pel cap: Quants metres de desnivell positiu puc fer en 24 hores?

La resposta va ser increïble i, per descomptat, l’endemà tots els titulars de premsa parlaven d’un nou rècord, extrem que Jornet contradiu: “Parlar de rècords en muntanya és molt complicat perquè hi ha massa paràmetres que alteren les condicions d’igualtat que es donen. Per exemple, en atletisme, hi ha pistes homologades, condicions precises de vent… Així que considero que no es tracta de cap rècord oficial, ja que cada persona que ha realitzat alguna cosa similar ho ha fet en diferents llocs, condicions…, de manera que no és possible comparar-ho. Per anomenar-ho rècord s’hauria d’haver fet amb les mateixes normes quant al lloc i les condicions”, explica per telèfon des de la seva residència a Noruega. “Vivim en un moment que a la gent li costa llegir més de dues línies seguides, i en les notícies es tendeix a simplificar-ho tot amb titulars atractius, la qual cosa és una pena”, analitza Kilian.

Això sí, Jornet honra els seus predecessors citant de memòria les seves gestes: Ekkehard Dörschlag va aconseguir 17.476 m amb esquís el 2007 a Bad Gastein. El 2011, Florent Perrier va fer 18.255 m a Arêches Beaufort. El 2017, Mike Foote va acumular 18.654 m a Montana, i la primavera del 2017, Lars Erik Skjervheim va aconseguir fer 20.993 m a Myrkdalen. Al mateix temps que Lars-Erik, Malene Blikken Haukøi va fer 15.440 m.

Vuit litres de líquids i 6.000 calories

Si no va haver-hi rècord com a tal, sí que va haver-hi un registre summament interessant: l’atleta català va acumular 23.486 metres positius de desnivell, una bestialitat, tot i que curiosament Kilian es veiés intrigat inicialment per dues qüestions aparentment menors: podria alimentar-se correctament? Podria mantenir el ritme desitjat? “Vaig poder mantenir el ritme perquè vaig aconseguir alimentar-me correctament”, explica.

“En ple esforç només puc assimilar 200 o 300 calories a l’hora així que m’alimento a base de gels, però després de sis hores de gels normalment deixava de prendre’ls perquè no m’obstaculitzen i tot i que el meu metabolisme de greixos és bo i en altres activitats puc estar fins a vuit hores sense menjar res, aquí necessitava energia constantment. Vaig trobar uns gels bons i vaig poder menjar sense problemes i mai vaig notar una baixada d’energia. Amb això, vaig poder mantenir el ritme [el més ràpid va ser de 1.222 metres/hora i el més lent 802 m/h, però la majoria entre 950 i 1000 m/h] i només ho vaig passar malament entre l’hora 14 i l’hora 20 perquè tenia son”. Kilian va beure vuit litres de líquids, va consumir prop de 6.000 calories i amb prou feines va perdre un quilo de pes que va recuperar l’endemà.

Un altre de les dades interessants és que va poder rendir a un nivell altíssim al final del seu repte: “A punt d’arribar al final i sentint-me fresc després del descans vaig començar a trobar-me amb més energia però vaig haver d’esforçar-me. La mitjana final d’aquestes últimes quatre hores va ser de 978,6 m/h, una dada que certifica que vaig saber mantenir un ritme constant”.

Emocions a part

Un dels patrocinadors de Kilian és l’empresa de rellotges Suunto, la mateixa que va tenir al malaguanyat Ueli Steck en nòmina. “Però, com Ueli, quan va realitzar els seus rècords de velocitat en la cara nord de l’Eiger, vaig ser jo qui va proposar a Suunto que m’acompanyés en aquest repte. Amb aquest repte buscava conèixer-me, era un projecte meu, i crec que a la gent li interessa com funciona el nostre organisme, com l’alimentem, quina estratègia duem a terme en aquestes situacions…”.

Molts es pregunten per la fortalesa mental de Jornet, el seu gen guanyador, la seva provada capacitat infinita per bussejar en certa forma d’agonia: “No crec que tingui una gran fortalesa mental: simplement provo de ser racional. Considero que a la muntanya, quantes menys emocions maneguis, millor. Faig tot això perquè ho desitjo, i si això em fa ficar-me en problemes, simplement ho assumeixo i provo de seguir”, se sincera.

Quines seqüeles deixa un esforç desmesurat en l’organisme de Jornet? “Vaig dormir unes nou hores ben bones i l’endemà em vaig prendre el matí de descans i només vaig fer 30 minuts de bici suau per activar les cames. Els meus músculs estaven cansats però sense sensació de dolor ni sobrecàrrega. L’única part del cos afectada eren els peus, una mica inflamats i adolorits. Un dia després em vaig començar a entrenar normal”.