_
_
_
_
_
treball

Treva a la batalla sindical del Polo

El comitè d’empresa desconvoca la vaga per continuar la negociació del nou conveni col·lectiu del club

Un concurs al Reial Club de Polo de Barcelona, en una imatge d'arxiu.
Un concurs al Reial Club de Polo de Barcelona, en una imatge d'arxiu.efe

Es manté l’ordre al gran club de l’ordre de Barcelona, com a mínim fins al 20 febrer. El comitè d’empresa del Reial Club de Polo ha desconvocat les aturades parcials que havia anunciat que faria entre el 16 i el 24 de febrer. La vista de mediació del Tribunal Laboral celebrada dimarts ha permès que els representants dels 320 empleats del club suspenguin les protestes i continuï la negociació del nou conveni. Dimecres que ve es farà una nova reunió entre les parts per desllorigar el conflicte.

El vincle del Reial Club de Polo –fundat el 1897– i els seus treballadors ha estat tradicionalment paternalista, i ho continua sent, segons Pablo Sánchez, vicepresident primer del club: “La relació familiar entre socis i treballadors es manté exactament igual”. “Sí, abans amb els treballadors hi havia un rotllo que no estava malament, però el club ara de sobte vol actuar com una empesa”, rebat Màxim Pujade, coordinador de la Federació de Serveis a la Ciutadania de Comissions Obreres (CCOO), el sindicat del comitè. El 2013, durant la negociació del conveni col·lectiu, ja es va fer una aturada parcial i una protesta a l’entrada de les instal·lacions del club, un fet inaudit en els més de 120 anys d’història de l’entitat. “No tinc present cap altra vaga a la història del Polo. Podria ser que n’hi hagués d’altres, però seria estrany en clubs socials com el Polo o el Tennis Barcelona”, explica Lluís Permanyer, autor del llibre Un club, una ciudad. Historia del Real Club de Polo. “Són entitats que no té sentit aturar per reduir la producció, perquè això no afecta els seus comptes, com a molt el soci es trobarà la dutxa bruta. A més, històricament el Polo es trobava fora de Barcelona, una vaga no tindria repercussió social”, afegeix Permanyer.

La fi del bon rotllo entre la directiva i els treballadors, segons CCOO, es va materialitzar per la decisió del club de fer entrar en vigor a partir de l’1 de febrer el conveni sectorial després de no arribar a un acord per renovar el conveni col·lectiu. Aquest conveni és entre un 30% i un 40% més elevat que el general aplicat a instal·lacions esportives, segons Pujade. La direcció del Polo va fer caure el conveni col·lectiu després que l’assemblea de treballadors rebutgés el preacord de renovació assolit amb el comitè. Aquest acord implantava una mena de doble escala salarial, que mantenia íntegre el sou dels treballadors actuals amb complements salarials, però que reduïa els ingressos dels nous contractats a només un 8% per sobre del conveni sectorial.

El comitè d’empresa va decidir que es farien aturades parcials durant vuit dies per forçar que el club revoqués la introducció del conveni sectorial. La mesura no ha estat necessària perquè l’entitat ha retirat aquesta decisió i manté de moment les condicions del conveni antic, a l’espera del que s’acordi a la negociació del 20 de febrer. Pujade espera que el club renunciï a la doble escala salarial i que augmenti el que cobrin els nous empleats. “El que surti de la reunió s’haurà de portar a l’assemblea de treballadors perquè ho acceptin o ho rebutgin”, diu el coordinador de CCOO.

Envelliment dels socis

La junta del Polo argumenta que els sous dels empleats s’han de reduir perquè l’envelliment de la massa social posa en risc el futur del club. L’entitat va encarregar un estudi a la consultora Fidias Actuarios que indicava que el club tindria en una dècada uns 600 socis de número amb més de 50 anys d’antiguitat –el Polo té 10.000 socis. Aquesta antiguitat, segons els estatuts del Polo, eximeix del pagament de la quota de soci. Pujade troba indignant que es carregui en els empleats les conclusions d’aquest informe. Sánchez confirma que estan estudiant la reforma dels estatuts per compensar la situació, que podria passar per establir un pagament de quotes decreixent o que sigui a partir dels 72 anys que els socis amb mig segle d’antiguitat deixin de pagar: “La situació actual és insostenible perquè l’esperança de vida ha pujat i perquè les persones més grans, gràcies a la millora en la salut, poden continuar utilitzant les instal·lacions esportives”. El que abans eren venerables avis omplint les sales de bridge o de lectura de diaris, ara són tenistes, usuaris de la piscina o fins i tot del gimnàs.

“S’haurà d’explicar bé als socis que cal trobar el millor model”, diu Sánchez. Pujade creu que la massa social ho entendrà: “Coneixen els treballadors de tota la vida, estic convençut que si saben què se’ls vol imposar, es posaran de part seva. A més, estem parlant de gent que en general té diners”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_