Selecciona Edició
Connecta’t

‘Com si fos ahir’, una discreta distinció

És evident que els afers sentimentals, a la sèrie, són poc afortunats

En Miquel i la Clàudia de 'Com si fos ahir' en una escena pujada de to.
En Miquel i la Clàudia de 'Com si fos ahir' en una escena pujada de to.

Com si fos ahir, la sèrie dels migdies de TV3, aparentment, és una germaneta de les seves predecessores (La Rieraen va ser la darrera). La història avança a cop de diàlegs entre personatges, generalment de dos en dos, amb pocs exteriors i, en aquest cas, un mateix bar on, incomprensiblement, tots els personatges hi van quan han de prendre una copa o dir-se quatre coses. Les habituals angúnies de pressupost, en definitiva. Però no és exactament igual. Hi ha una aposta argumental per unes vides sense estridències que cal agrair.

És evident que els afers sentimentals, a la sèrie, són poc afortunats. A molts personatges els ha esclafat la mala sort amorosa, que és notable. Hi ha un munt de parelles trencades (Andreu i Gemma, Vicenç i Joana, Jordi i Sílvia, Cati i Quim, Andreu i Eva, Laia i Miquel, Cesc i Gemma, d’en Litus no es coneix l’exdona...) que han de refer la seva vida. Solament amb aquest repertori ja es pot entretenir els tafaners. Però Com si fos ahir té petits, o grans, detalls que la fan diferent de l’habitual oferta de TV3 a aquesta hora. Tret de la causa inicial que arreplega els personatges (un accident mortal), no hi ha grans esdeveniments i les vides dels personatges no són notícia. A Núria Furió, de qui són la idea original i la direcció argumental, i Sonia Sànchez, la directora, no sembla que els faci por el relat creïble dels aspectes anodins de la vida (aquí ningú no mata a ningú), que són majoria en qualsevol persona i veïnat.

COM SI FOS AHIR

TV3
De dilluns a divendres, 15,55 h

És una crònica generacional i urbana. La majoria del repartiment ha nascut a principis dels setanta i els actors són absolutament convincents amb els seus personatges. Són de la seva quinta. Un bon treball de càsting amb excel·lents actors i actrius que han freqüentat més d’un serial de la casa, com Marc Cartes (Poblenou, Laberint d’ombres o Ventdelplà...) o d’altres menys vistos en aquest gènere, com l’esplèndid Jordi Rico (Porca misèria, La sagrada família...)

Les històries, a més, no són únicament domèstiques i sentimentals. Hi ha tota una descripció d’àmbits professionals i dels afanys i les empentes que s’hi allotgen. Des de la botiga de decoració a l’empresa de roba interior, passant per una consultoria o el món universitari, aquests nius professionals també ajuden a farcir els arguments de la sèrie i no cal estar pendent tot el dia dels cataclismes amorosos d’en Pau, en Pere o en Berenguera. Singularment entretinguda és la peripècia de la parella dels vitalicis; la relació de l’home amb la seva nòvia també sembla que va camí d’espatllar-se per l’atracció de la llar conjugal. I és que a Com si fos ahir, sense fer comèdia, no fan fàstic a l’humor, encara que sigui en porcions modestíssimes.

S’ha d’agrair que TV3 hagi fet l’esforç de no endormiscar-se en la rutina i, sense fer cap gran capgirell espectacular en el gènere, proposar unes històries menys cridaneres, sense suspens sanguinari. A la sinopsi de presentació de la sèrie, la mateixa TV3 explica clarament les intencions del producte: “Hi tenen cabuda tots els aspectes de la vida de persones normals i corrents, de diferents nivells socials i econòmics, que es fiquen en merders, però merders sense truculència. Poden viure grans tragèdies, com la mort d’un ésser estimat, i a la vegada estar distrets perquè aquella persona tan atractiva de la feina els ha dedicat una mirada especial”.

Doncs això. Ni més... ni menys, però ja n’hi ha prou per distingir-se.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >