Selecciona Edició
Connecta’t

El rebuig als Pressupostos deixa en l’aire 1.500 milions en transferències i 900 milions en inversions per a Catalunya

La negativa dels partits independentistes als comptes estatals compromet també l'aprovació dels comptes autonòmics

El portaveu del PDeCAT, Carles Campuzano, amb el portaveu d'ERC, Joan Tardà.
El portaveu del PDeCAT, Carles Campuzano, amb el portaveu d'ERC, Joan Tardà. EFE

Amb la negativa de l'independentisme a tramitar i aprovar el projecte de Pressupostos del 2019, el Govern català renuncia a millores milionàries en els fons que havia de rebre. Per començar,  tanca la porta a rebre 1.500 milions d'euros per gestionar directament a la Generalitat. Però, a més, l'Estat havia de fer una inversió total de 2.251 milions d'euros en infraestructures. Això suposava millorar en 900 milions els últims comptes de l'exercici. I com que ara es mantenen prorrogats els comptes del 2018, aquest augment desapareix. Hi ha un element més a tenir en compte després de la votació d'avui: amb la seva negativa és previsible que el PDeCAT i ERC hagin tancat la porta a aprovar els Pressupostos de la Generalitat, ja que per fer-ho necessita Catalunya en Comú.

El projecte de Pressupostos Generals de l'Estat que s'ha debatut aquests dies al Congrés contenia importants inversions i transferències a Catalunya per aconseguir el sí dels partits independentistes. Els comptes que va presentar el Govern de Pedro Sánchez incloïen, segons va defensar la vicepresidenta Carmen Calvo, recursos nous per a Catalunya per un import d'uns 2.200 milions d'euros, tot i que la Generalitat considera que la no aprovació pressupostària només liquida 350 milions, ja que la resta s'haurà de pagar sense necessitat de pressupostos, per la via de decrets llei.

Els 350 milions que no poden arribar de cap de les maneres a Catalunya si no hi ha aprovació dels Pressupostos corresponen a dues partides. Una és una aportació de 150 milions d'euros a la qual es va comprometre el Govern de Pedro Sánchez a pagar com un deute històric del finançament del cos dels Mossos d'Esquadra per part de l'Estat. Així mateix, també desapareixen 200 milions d'euros que el Govern espanyol preveia invertir a Catalunya aquest any amb l'objectiu d'atendre una sentència del Tribunal Suprem que admetia un deute estatal amb Catalunya en matèria d'infraestructures. El Govern central pretenia que aquesta xifra es transferís a la Generalitat, però el Ministeri de Foment s'hi va negar i va decidir que la inversió la faria directament.

La resta de partidesfins a arribar als 1.500 milions d'euros, són discutibles, segons entén la Generalitat, que considera que amb dosis de bona voluntat per part del Govern central es podrien fer a través de vies alternatives, com l'aprovació de decrets llei.

En tot cas, la tramitació seria més lenta. És el cas de la bestreta dels pagaments del sistema de finançament, gràcies a la millora econòmica (i visualitzada a compte dels ingressos per l'IRPF i l'IVA). El Govern considera així 989 milions d'euros pels avançaments del sistema de finançament, tot i que aquesta xifra s'hauria de reduir en 228 milions d'euros perquè s'hi incorpora el tram autonòmic de l'impost d'hidrocarburs, que abans recaptava directament Catalunya. I amb la recaptació de l'IVA del 2017, que s'hauria de pagar aquest any, sumen 470 milions d'euros més.

Inversió territorialitzada

A més, els comptes incloïen un increment del 66% en les inversions en infraestructures, fins als 2.251 milions (2.051 milions en inversions i 200 milions en transferències de capital) i amb aquesta xifra Catalunya absorbia el 18,2% en inversió territorialitzada de l'Estat. Amb aquest percentatge el Govern responia a una de les llargues reivindicacions dels nacionalistes catalans, que és complir amb la disposició addicional tercera de l'Estatut, que estipula que la inversió en infraestructures s'ha de correspondre amb el pes del PIB de la comunitat (per sobre del 19%).

La negativa del PDeCAT i ERC a aprovar els comptes estatals deixa en l'aire aquestes inversions i transferències, i complica la possibilitat que el Govern català les inclogui als seus propis pressupostos, que encara s'estan negociant i per als quals els partits del Govern necessiten els vots favorables de Catalunya en Comú.

El bloqueig pressupostari també afecta l'Ajuntament de Barcelona, governat per l'alcaldessa Ada Colau. El seu projecte de pressupost inclou 100 milions procedents de l'Estat que no té assegurats. I existeix un compromís que els nous comptes estatals aportin 42 milions d'euros més (fins als 150 milions) que fa un any als comptes de l'Autoritat del Transport Metropolità, encarregada de la gestió de les xarxes d'autobusos, metro i tramvies de Barcelona. Va ser amb aquesta promesa que l'Ajuntament va forçar la congelació dels preus en els títols de transport malgrat que la Generalitat els volia incrementar.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >