Selecciona Edició
Connecta’t

La medicina personalitzada arriba al càncer infantil

Vall d'Hebron seqüencia el genoma de tumors pediàtrics amb mal pronòstic per trobar noves dianes terapèutiques i aplicar tractaments dirigits

La Itzal, una de les participants del projecte Comik de medicina personalitzada en càncer infantil, i la seva mare, la Rocío, en una revisió amb la doctora Gabriela Guillén a l'Hospital Vall d'Hebron.
La Itzal, una de les participants del projecte Comik de medicina personalitzada en càncer infantil, i la seva mare, la Rocío, en una revisió amb la doctora Gabriela Guillén a l'Hospital Vall d'Hebron.

La Itzal tenia cinc anys quan li van diagnosticar un rabdomiosarcoma a la bufeta, un tumor molt agressiu que requeria una quimioteràpia molt potent i una cirurgia mutilant. La petita va iniciar el tractament i va suportar, durant un mes, les seqüeles d'aquestes pastilles que l'obligaven a prendre: vomitava, li queien els cabells i tenia les defenses tan baixes que gairebé no podia apropar-se a la seva germana petita, pel risc que li transmetés algun patogen. Va estar un mes amb aquesta quimioteràpia fins que a l'Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, centre de referència a Espanya per sarcomes, van seqüenciar el genoma del seu tumor i van descobrir que, en realitat, aquesta massa a la bufeta era un càncer miofibroblàstic inflamatori, un tumor localment agressiu però que no fa metàstasi. L'anàlisi va revelar que en el seu llibre d'instruccions genètic hi havia una alteració que feia el tumor sensible a un tractament dirigit molt menys agressiu que la químio que havia rebut. En pocs mesos, la nena va respondre a aquest fàrmac i la intervenció per extirpar el tumor va ser mínimament invasiva i sense seqüeles. L'anàlisi genètica del seu tumor va capgirar el seu pronòstic i va constatar una cosa ja molt estesa en l'oncologia d'adults: la medicina personalitzada de precisió salva vides.

El de la Itzal és un dels 45 casos que han passat pel projecte Comik (Medicina Òmica en Nens) de Vall d’Hebron, una iniciativa desplegada en el servei d'oncologia i cirurgia pediàtrica per apropar la medicina personalitzada al càncer infantil amb més mal pronòstic. La idea és trobar, a través de la seqüenciació genòmica dels tumors sòlids, la signatura genètica de les neoplàsies, tot el seu llibre d'instruccions per detectar possibles anomalies als seus gens i buscar tractaments dirigits de forma específica per a cada tumor. “Per a cada tipus de tumor, fins ara exploràvem les anomalies conegudes per a aquest tumor. Ara volem fer un pas més enllà i a part del que està ben conegut, veure què més podem trobar, obrir noves perspectives”, sintetitza Raquel Hladun, oncòloga pediàtrica de Vall d’Hebron.

El càncer infantil és considerat una malaltia rara per l'escassa incidència (un de cada 7.000 menors de 15 anys, uns 1.400 casos nous a l'any a Espanya). Al voltant del 80% dels casos es curen, però hi ha entre un 20% i un 30% que tenen molt mal pronòstic i alternatives terapèutiques limitades. El projecte va dirigit a aquest grup en concret, a nens com la Itzal, que tenen un tumor amb mal pronòstic. “Vas a una cirurgia molt agressiva i mutilant si no saps que hi ha un tractament dirigit per al seu tumor. Vam passar d'una nena que estava rebent una poliquimioteràpia, amb totes les seqüeles que això té, i una possible resecció total o parcial de la bufeta, a un tractament mínimament invasiu i que no deixa grans seqüeles”, explica Gabriela Guillén, cirurgiana pediàtrica de l'hospital, en al·lusió al cas de la Itzal.

El projecte comença a partir de la tradicional biòpsia del tumor. Una part del teixit tumoral se sotmet a una anàlisi molecular per conèixer tot el seu historial genètic i detectar eventuals anomalies o dianes terapèutiques en el seu llibre d'instruccions. Si en l'estudi els especialistes troben alguna alteració, passa a buscar possibles alternatives de tractament dirigides a les particularitats d'aquest tumor en concret. “Encara que parlem d'un pacient amb neuroblastoma, cada neuroblastoma pot tenir unes peculiaritats que ho fan diferent d'un altre pacient amb aquest tumor. Volem explorar-ho a fons, conèixer la seva biologia molecular per explorar què ho fa únic i exclusiu del pacient”, afegeix Hladun.

El càncer infantil  afecta un de cada 7.000 menors de 15 anys. El 80% dels casos es curen

Des que es va engegar el projecte el 2016 —finançat amb fons propis del centre i no poques dificultats, admeten les expertes—, ja han passat pel projecte uns 45 nens. El 35% s'ha beneficiat de tractaments personalitzats gràcies a la informació que va revelar l'anàlisi genòmic dels seus tumors. “Vam tenir una nena d'uns sis anys amb un neuroblastoma metastàsic. Aquests pacients, a dia d'avui, tenen una supervivència molt baixa. Vam fer una químio molt llarga i agressiva i no va haver-hi resposta. Després vam anar a una segona línia de tractament, a la qual va respondre parcialment. Després, un trasplantament de medul·la autòleg que requereix una químio d'altíssima intensitat. També es va sotmetre una cirurgia força difícil. Però el tumor va ser refractari a tots els tractaments. Vam fer el programa de seqüenciació i trobem una alteració molecular que la feia sensible a un tractament dirigit que s'està fent des de fa més de dos anys. La malaltia està estable des de fa dos anys i ella no té símptomes”, relata Hladun.

Tumors mirall

Però, a més de l'ala assistencial del projecte Comik, els oncòlegs i cirurgians pediàtrics de Vall d’Hebron han desenvolupat una branca estrictament científica. A partir de la mateixa biòpsia del tumor, s'extreu una mostra (si hi ha prou teixit, perquè el més important, per sobre de tot, és seqüenciar la massa cancerosa) per implantar en ratolins. Però no es tracta d'un implant subcutani, sinó que es porta al mateix òrgan on s'ha desenvolupat el tumor en l'infant. “S'implanta en ratolins immunodeprimits i, una vegada ha crescut en l'òrgan implantat, aquest tumor s'expandeix a altres ratolins i aquest model queda establert. I aquí nosaltres podríem, sobre la base de les alteracions trobades en la seqüenciació, aplicar alguns fàrmacs que podrien ser útils i assajar-los en l'animal”, sosté Guillén.

Aquests models preclínics tenen més validesa que si la implantació és subcutània o si això es fa en cultius cel·lulars. "El comportament dels tumors depèn de l'entorn en què es troben. Per tant, no és el mateix que el tumor evolucioni sota la pell que ho faci en l'òrgan d'origen. L'evolució d'aquests tumors mirall és més semblant a l'evolució del pacient", assenyala Guillén. 

Els especialistes de Vall d’Hebron advoquen per mantenir i ampliar aquest projecte en el temps i l'espai, tot i que defensen que, atesos els pocs casos de tumors infantils que hi ha, cal que se centralitzi l'assistència per afavorir l'especialització. De moment ja han començat a treballar amb l'hospital francès Gustave Roussi.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ