Selecciona Edició
Connecta’t

Roger Español, cara i creu de la violència l’1-O

El fiscal al·ludeix, sense citar-lo, a l'home que va perdre un ull per una pilota de goma de la policia, també investigat per "llançar una tanca" contra els agents

En vídeo, Joan Sánchez explica com el van ferir durant les protestes del referèndum de l'1-O.

Roger Español va aparèixer, sense que n'explicitessin el nom, en la sessió de dimecres del judici del procés. És un dels dos catalans "ferits greus" en el referèndum de l'1-O, segons els comptes del fiscal Javier Zaragoza, que va citar també el cas d'un home que va patir un infart durant l'actuació policial en un centre de votació. De manera que Español —els cognoms no s'escullen— seria en realitat l'únic lesionat greu com a conseqüència de les càrregues policials: va rebre l'impacte d'una bala de goma —munició prohibida pel Parlament per als Mossos— i va perdre la visió de l'ull dret.

Per als independentistes, Español és el més semblant a un heroi: emblema de la resistència dels catalans davant de les càrregues de la Policia i la Guàrdia Civil, màrtir involuntari del procés. L'estiu passat, el Govern de Quim Torra li va concedir una de les seves màximes distincions: la Creu de Sant Jordi. Músic reconvertit en activista, fins i tot té una entrada a la Viquipèdia, on es destaquen dues coses: que ha estat saxofonista en bandes com The Harlock i Soweto i que "va perdre un ull per una bala de goma".

Però si el fiscal Zaragoza el va esmentar sense esmentar-lo no va ser per solidaritzar-s'hi ni retre-li cap honor. Ho va fer per il·lustrar l'escassa "repressió policial" de l'1-O (només dos ferits greus) i per apuntalar el seu relat de la violència, que no apunta als policies sinó als votants. Español va perdre l'ull per un projectil dels antidisturbis, però ho va fer “després de llançar una tanca metàl·lica contra la policia”, va resoldre. Va ser un contraatac l'endemà que Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart i exdiputat de la CUP, acusés la Fiscalia d'encobrir la “tortura” en no citar, en el seu escrit, les més de 1.000 persones —aquesta és la xifra que donen per bona els independentistes— lesionades aquell dia.

A pesar seu, Español és la cara i la creu de la violència del referèndum perquè habilita les dues lectures contradictòries (acusacions i defenses) que es batran en el judici sobre la jornada de l'1-O. Qui són les víctimes? I qui els botxins?

Les defenses sostenen que, aquell dia, centenars de milers de ciutadans van acudir "pacíficament" a votar i es van trobar, sense preveure-ho, amb una terrible repressió policial. El balanç: més de 1.000 ferits; alguns d'ells desfilaran pel Tribunal Suprem com a testimonis. Als pobles, la Guàrdia Civil es va encarregar de tancar escoles i instituts habilitats com a col·legis electorals. A Barcelona, se'n va fer càrrec el Cos Nacional de Policia. Els antidisturbis van acudir, entre altres llocs, a l'institut Ramon Llull, al centre. Allà hi havia, amb altres persones, Español, que va rebre el demolidor impacte a l'ull dret.

La Fiscalia —i així ho va recordar Zaragoza— sosté, en canvi, que els "fets violents" del referèndum "no poden ser atribuïts a les forces i els cossos de seguretat". Els culpables són els que "coneixent la il·legalitat" de la votació —o sigui, els líders independentistes— "van mobilitzar milers de ciutadans". L'escrit d'acusació és més explícit i assenyala com un "mur humà", una "massa de persones", va provocar un "violent enfrontament" amb els agents. Afegeix que els independentistes han "manipulat" les xifres de ferits per "magnificar" la repressió.

Absent i no esmentat al Suprem, Español estarà present (de nom i cos) al jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, que investiga les càrregues policials. Declara com a investigat, perquè la policia va aportar un enregistrament en què se'l veu agafant una tanca i llançant-la contra la línia policial. Però també declaren com a investigats els 13 policies nacionals que van intervenir a l'escola Ramon Llull. El jutge, de fet, manté investigats gairebé una trentena de comandaments i agents de la Policia per delictes de lesions i contra la integritat moral (tortures) només a la ciutat de Barcelona.

Zaragoza va defensar que l'ús de la força per part dels agents va ser "proporcionat i legítim" l'1-O. Però va assenyalar, poc després, que en tot cas hi ha processos oberts a Catalunya on "s'haurà de dilucidar si hi va haver excessos policials" i delimitar, si escau, responsabilitats penals. Òmnium Cultural, l'entitat presidida per Jordi Cuixart, no va poder evitar explotar aquesta contradicció.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ