_
_
_
_
_

L’ombra del 13

Les defenses ataquen la investigació sobre el referèndum encapçalada per un jutge de Barcelona, font de proves en la causa del procés

Josep Maria Jové y Lluís Salvadó, en septiembre de 2017 a su salida del juzgado de Barcelona
Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, alliberats el setembre del 2017.Cristóbal Castro
Jesús García Bueno

Un fantasma recorre el judici del procés: la instrucció del 13. El paper exercit pel jutjat de Barcelona que va investigar els preparatius del referèndum s'estén com una ombra sobre el Tribunal Suprem. Les defenses l'esmenten de manera gairebé obsessiva, com el pecat original que tot ho contamina. A aquest jutjat i a qui en va ser el titular, Juan Antonio Ramírez Sunyer —mort fa tres mesos després d'una llarga malaltia— li atribueixen part de les irregularitats que observen en el procés penal.

La guerra total contra la instrucció del 13 té el seu sentit, perquè es troba a l'origen de tot: d'allà van sortir les proves —com el document Enfocats, una mena de “full de ruta” cap a la independència; o el dietari personal de Josep Maria Jové, mà dreta d’Oriol Junqueras— que van portar els líders independentistes a la presó. Més encara: dels escorcolls ordenats per aquest jutjat el 20 de setembre del 2017, pocs dies abans del referèndum, es van derivar les protestes davant del Departament d’Economia que, al seu torn, van sustentar el relat de violència de la Fiscalia.

Más información
20-S: neix el relat de la violència
La història de dos processos
Del procés també se’n surt indemne

Andreu van den Eynde, advocat de Junqueras però també dels alts càrrecs d'Esquerra Republicana que van ser detinguts el 20-S, va ser el més bel·ligerant. Va acusar Ramírez Sunyer d'haver dut a terme un “monitoratge generalitzat de l'activitat independentista” i d’haver-ho fet, a més, sense competències per fer-ho i emparat en el secret de sumari.

Malgrat les detencions i els escorcolls, el referèndum es va fer. Però l'esforç desplegat —els investigadors de la Guàrdia Civil van confiscar paperetes i van buscar urnes, sense èxit, durant mesos— li va valer al magistrat de Barcelona el reconeixement del president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes. “Vas canviar el rumb de la història del nostre país”, li va escriure en una carta, com es va encarregar de recordar l'advocat Jordi Pina. “Facin de jutges, no de salvadors de la pàtria”, va denunciar Pina.

A l'origen de l'origen hi ha Santiago Vidal, que el febrer del 2017 era senador d’ERC i magistrat suspès per haver redactat un esborrany de Constitució per a Catalunya. En plena preparació del referèndum, i com per escalfar motors, Vidal es va convertir en conferenciant: recorria pobles i ciutats per explicar als catalans les suposades il·legalitats que el Govern estava cometent per organitzar la consulta; per exemple, accedir il·legalment a les dades fiscals.

L'advocat i empresari Miguel Durán va denunciar Vidal, i el jutge del 13, sobre el qual va recaure la querella, va accedir a investigar una presumpta revelació de secrets. I aquí va començar tot perquè, en poques setmanes, la causa de Ramírez Sunyer va créixer fins a convertir-se en el principal front judicial contra el referèndum.

Vox, ara acusació popular al Suprem, ja es va querellar per aquestes dates contra el president Carles Puigdemont per rebel·lió. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dir que no hi havia indicis i ni la va admetre a tràmit. Però hi va deixar marge perquè el jutge de Barcelona a qui correspongués per repartiment decidís, amb llibertat de criteri, sobre els no aforats. Aquest jutge va resultar ser el titular d'instrucció 13. I la va acumular a les seves actuacions.

I encara n'hi ha més. La Fiscalia Superior de Catalunya ja havia obert una investigació per diversos delictes (desobediència, prevaricació, malversació) a propòsit dels preparatius del referèndum. Però va entendre que ja hi havia un jutge que estava al càrrec de fets similars i, com marca la llei, va posar fi a les seves diligències i les va remetre al jutjat. Aquest magistrat va resultar ser, és clar, Ramírez Sunyer, que va estar així davant de la perspectiva d'investigar la consulta.

“El repartiment al jutge del 13 va ser irregular. No sabem com es va fer, però va acabar encapçalant una causa general contra l'independentisme”, va insistir Van den Eynde, que coneix prou bé com les proves acumulades per la Guàrdia Civil en aquest jutjat van acabar en mans del Suprem quan la causa, finalment, es va dirigir contra els màxims responsables polítics del procés.

L'objecte d'investigació de la instrucció del 13 sempre ha estat objecte de controvèrsia. El juliol de 2017, el jutge va dictar una interlocutòria que impedia a la formació anticapitalista de la CUP personar-se en el procediment. “Aquesta causa no té per objecte l'organització política ni la convocatòria d'un referèndum, ni és una causa general”, va raonar llavors Ramírez Sunyer.

Però l'itinerari de la instrucció va ser, a estones, equívoc: a alguns detinguts el 20-S, per exemple, se'ls va atribuir inicialment el delicte de sedició (així consta al sumari). A més, els escorcolls tenien com a objectiu impedir la celebració d'un referèndum pel qual, suposadament, s'estaven destinant recursos públics. L'advocat de Junqueras, insistent amb el 13, va recordar el que el jutge li va dir a un dels investigats després de la declaració: “Vostè ja s'assabentarà un dia de què l’estic imputant. Això està gravat”, va bramar Van den Eynde.

Mentre es faci el judici del procés, la causa d'instrucció 13 (font probatòria d'aquella) continua oberta. Unes 40 persones (ex-alts càrrecs del Govern i empresaris) romanen investigades per delictes relacionats amb l'organització del referèndum. La Guàrdia Civil té, encara, atestats per lliurar.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_