Selecciona Edició
Connecta’t
REPORTATGE

Així són els pisos rusc de Barcelona

L'empresa promotora amaga, a la rebotiga d'un local, un infrahabitatge per a 22 persones a l'àrea metropolitana

El pis rusc clandestí de l'empresa Haibu. Veure fotogaleria
El pis rusc clandestí de l'empresa Haibu.

Haibu 4.0, l'empresa que a finals d'agost va anunciar que estava construint, en un local de Barcelona, un dels anomenats pisos rusc, on podrien arribar a viure desenes de persones en càpsules de 120 centímetres d'amplada, 120 d'altura i 220 de llargada, ha decidit fer el pas cap a la il·legalitat. Ja ha engegat, almenys, un pis rusc clandestí en un municipi de l'àrea metropolitana molt proper a la capital catalana, sense cap tipus de llicència d'activitat. Des de l'agost, l'empresa s'ha topat amb el rebuig frontal de municipis com Barcelona o l'Hospitalet de Llobregat, que han paralitzat les obres d'aquells locals on semblava que s'havien d'instal·lar.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va resoldre qualsevol possibilitat que es posés en funcionament aquesta alternativa: “Aquests allotjaments no s'ajusten als requisits mínims d'habitabilitat que s'exigeixen per poder viure amb dignitat i en condicions adequades. L'amuntegament i l'infrahabitatge són il·legals”. L'alcaldessa va assegurar que l'empresa no podria explotar el negoci de les càpsules ni “ara ni mai” a la capital catalana.

Haibu 4.0 va seguir la seva guerra als tribunals però ara, a més, abans que hi hagi sentències s'ha precipitat i ha fet el salt a la clandestinitat. “El projecte ja no té fre”, assegura Marc Olivé, un dels promotors d'una empresa amb moltes incògnites. EL PAÍS ha visitat un dels pisos rusc amb el gerent d'Haibu 4.0. Olivé sap que té mil ulls a sobre, que les autoritats saben que ja ha obert un “rusc” –així anomena l'invent–, i en tractar-se d'una activitat clandestina apaga el mòbil per evitar que el geolocalitzin.

El rusc està amagat a la rebotiga d'un local que, des de l'exterior, sembla que sigui un negoci. Darrere del mostrador, un fals mur és el camí secret cap al rusc. Espais comuns, alguns de dissenyats amb mobles rescatats, radiadors elèctrics, un parell de sofàs, un televisor i els ruscs: habitacles dividits per taulers de melamina acomodats amb un somier estret, un matalàs prim i una petita prestatgeria. No cal tenir gaires coneixements de disseny per adonar-se que la majoria de peces són de baix cost. Un escalfador i dues dutxes suspeses sobre tacs de fusta semblen insuficients per a la higiene de les 22 persones que pretén allotjar el rusc. El gerent mostra les prestacions de cadascun dels habitacles: “A més del llit hi ha un petit bagul, un endoll, una tauleta i llums led que pots anar canviant de color”, explica.

Què és això? Qui són Haibu 4.0? Què hi ha al darrere? Per què decideix obrir un negoci que sap que és il·legal? Tan important és aquest projecte? Són preguntes que només tenen respostes a mitges. Olivé assegura que darrere d'Haibu 4.0 hi ha diversos inversors d'“Holanda, Espanya i l'Aràbia Saudita” que es van posar en contacte amb ell ara fa un any, quan estava construint edificis a Holanda. “Volien comprar immobles sencers i vendre'ls d'aquí a una dècada. Una inversió que els permetia obtenir uns beneficis d'entre el 4 i el 5%”, assegura. “Durant aquests 10 anys em donaven llum verda per aprofitar els immobles i llavors vam decidir fer-hi els pisos rusc”, explica. No dona importància als diners invertits en advocats, denúncies, etc., i assegura que continuar el projecte en la il·legalitat és gairebé “un acte filantròpic”.

Olivé assegura que els requisits que posa per viure al rusc són tenir entre 22 i 65 anys, estar vivint a Catalunya des de fa vuit anys, no tenir antecedents penals i rebre uns ingressos mínims de 450 euros mensuals. El preu del lloguer de cada habitacle oscil·la entre els 200 i 300 euros segons la proximitat del rusc respecte al centre de Barcelona i de l'amplitud de l'habitació (en alguns hi cap un matalàs de matrimoni).

El gerent assegura que té un rusc on ja viuen 18 persones i que en el que visita EL PAÍS, situat a la rebotiga d'un local, hi ha espai per a 22, però ara com ara està ocupada per set persones. Només dues són visibles en el moment de la visita. El primer és el Hari, un macedoni de 41 anys que abans vivia a Àustria. Assegura que viu “fantàsticament” des de fa tres dies al seu rusc i que ha recorregut a aquesta solució per poder estalviar durant uns mesos mentre treballa de camioner. La veritat és que no compleix el requisit d'haver estat residint vuit anys a Catalunya. Un altre dels ruscallers és Mostafa el Youbi, de 44 anys. És mosso de magatzem i fa deu dies que està instal·lat al rusc. “Vivia en un pis, però el propietari el necessitava i per 200 euros és impossible viure en un altre lloc”, afegeix.

Olivé assegura que hi haurà una nevera sencera per a cada tres persones. No hi ha vitroceràmica i el menjar que puguin preparar es restringeix a allò que es pugui cuinar en un microones o un forn. Amb Olivé col·labora Andrew Funk, que assegura que amb la seva entitat, anomenada Homeless Entrepreneur, ajudarà amb un coach els ruscallers amb problemes laborals, de salut… “tota una ajuda holística”, s'afanya a remarcar.

El gerent d'Haibu 4.0 sap que el rusc és fàcilment detectable i denunciable per veïns o entitats que ja han posat el projecte al punt de mira. “Ho tinc tot preparat, quan em clausurin un rusc en tindré un altre preparat i clandestí per allotjar els ruscallers expulsats”, sosté.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >