Selecciona Edició
Connecta’t

El Barça s’hipoteca amb fons d’inversió dels Estats Units

L'entitat blaugrana ha tancat dues emissions de deute per un import de 140 milions amb dues financeres nord-americanes, una via inèdita per a un club europeu

El president del Barça, Josep Maria Bartomeu.
El president del Barça, Josep Maria Bartomeu.

Els Estats Units guanyen pes en el dia a dia del FC Barcelona. La relació va començar ja fa uns anys amb les gires de partits amistosos, com ja feien altres clubs europeus. Aquesta temporada va obrir la porta a jugar el primer partit oficial de la Lliga fora d'Espanya –contra el Girona–, en un intent que va tombar la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF). Però l'estiu passat el club que presideix Josep Maria Bartomeu va fer un altre pas, fins ara desconegut en el futbol europeu: va recórrer a fons d'inversió nord-americans per obtenir préstecs. I va aconseguir 140 milions d'euros, segons van admetre dilluns a EL PAÍS fonts del club blaugrana.

A favor del Barça ha jugat el fet que els inversors nord-americans entenen el negoci esportiu com una via més d'inversió i tenen molta experiència, per exemple, en el finançament d'estadis esportius. La col·locació s'ha fet sense que cap entitat de qualificació de deute hagi donat un ràting al club i sense que s'hagin hagut de presentar garanties per si no es compleixen els compromisos de pagament.

El Barça defensa que recórrer als mercats nord-americans no respon a cap necessitat de caixa i argumenta que guanya diners des de fa sis exercicis consecutius. Però l'endeutament que li oferiran Pricoa Capital Group, que pertany al gegant assegurador nord-americà Prudential, i Barings suposaran un baló d'oxigen al club en cas de necessitats de fitxatges i un alleujament per la manera en què haurà de retornar aquests diners. No ho haurà de fer fins d'aquí a cinc anys. Llavors haurà de desemborsar tota aquesta quantitat amb uns interessos per a tot el període que fonts financeres situen al voltant de l'1,8% i que la direcció del club assegura que està per sota d'aquesta taxa.

Barings va deixar al club 50 milions d'euros. I la col·locació de deute de Pricoa va ser de 90 milions d'euros, tot i que estava previst que aquesta xifra arribés als 130 milions. Però aquesta quantitat va davallar després que l'assemblea de compromissaris del club celebrada a l'octubre tombés la voluntat de la junta directiva de suprimir un article dels estatuts del Barça, el que limita al 10% del pressupost del club l'import dels títols de deute. El FC Barcelona va tancar l'últim exercici amb uns ingressos de 914 milions d'euros, de manera que la xifra s'ajusta als marges previstos per la norma de l'entitat. El Barça destina bona part dels seus ingressos a cobrir la massa salarial. De fet, és el primer club que supera els 500 milions per als sous dels futbolistes.

El club blaugrana també al·lega que se situa lluny del segon paràmetre de seguretat habilitat per la via estatutària, el que impedeix que el deute net pugui superar dues vegades el benefici brut d'explotació (Ebitda). L'Ebitda del club va ser l'any passat de 177 milions d'euros i la directiva defensa que en el balanç del primer semestre de l'exercici que es presentarà a la Lliga es comptabilitzarà un deute net de 160 milions d'euros, si bé aquest era de 120 milions al juny. Fonts de l'entorn blaugrana asseguren, però, que els nivells d'endeutament reals són superiors. Víctor Font, candidat a la presidència del club, denunciava recentment, per exemple, que aquest deute es podria enfilar als 200 milions d'euros, mentre que la xifra seria superior si es tinguessin en compte altres conceptes.

Fonts financeres consultades per aquest diari sospitaven des de feia temps que el club estava buscant vies de finançament extrabancari, ja que no s'estaven utilitzant les pòlisses de crèdit que tenia contractades, com passava en altres exercicis. Experts en gestió esportiva expliquen que el Barça està introduint també novetats en la manera de pagar els fitxatges, obligant els clubs venedors a canviar de fórmula. Tant en el cas de Coutinho com en el d'Arthur, l'entitat ha optat per pagar als clubs de procedència (Liverpool i Gremio de Porto Alegre, respectivament) en pagaments diferits en cinc anys, el període que es considera d'amortització d'un jugador.

Repetir l’estratègia

El Barça no descarta fer altres col·locacions privades com la que va fer a l'agost, però assegura que la seva voluntat és la de complementar els recursos procedents de fons amb els de la banca tradicional, local i internacional. Les bones condicions amb què ha aconseguit recursos als Estats Units –cinc anys sense haver de tornar diners i uns tipus d'interès competitius–, però, el podrien ajudar a aconseguir diners més barats en el futur.

L'entitat blaugrana nega que els 140 milions d'euros hagin de servir, de moment, per finançar l'Espai Barça, el complex urbanístic amb què el club pretén restaurar i ampliar el Camp Nou i reformar totalment l'entorn de l'estadi. Aquest projecte, en el qual ha pres un paper principal un altre actor nord-americà, el banc d'inversió Goldman Sachs, es finançarà amb el concurs de banca nacional i internacional que ja s'està sondejant, tot i que la directiva sosté que el seu pes serà molt inferior a l'inicialment previst.

Si el cost total de l'Espai Barça estava xifrat en un total de 600 milions d'euros, es preveia finançar-lo a terços. Uns 200 milions arribarien de la mà de la marca comercial que li posi nom al Camp Nou; una xifra similar arribaria de la mà dels recursos que generaria el mateix Espai Barça. I l'última part quedaria en mans del finançament bancari. Però Goldman Sachs ha actualitzat les estimacions que es van elaborar el 2012 i el club és més optimista, fins al punt que considera que entre els anomenats naming rights del camp (posar nom a l'estadi) i els recursos generats pels nous espais es podria arribar a pagar tot el projecte.

La realitat, però, és que el projecte urbanístic del Barça continua acumulant retards. Es compta amb el fet que la remodelació i ampliació del Camp Nou no estarà a punt fins al 2023, un any després del previst segons els últims plans. El club sosté que el projecte, que comprèn el nou Camp Nou, la construcció d'un nou pavelló poliesportiu i l'estadi Johan Cruyff a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí per substituir l'actual Miniestadi, "es podrà fer folgadament".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >