Selecciona Edició
Connecta’t

L’independentisme aprofitarà el judici per fer campanya electoral

Tant ERC com el PDeCAT han decidit presentar diversos dels acusats i els seus familiars com a candidats

Protesta per l'empresonament d'Oriol Junqueras. En vídeo, l'arribada dels polítics independentistes al Suprem. AP | Vídeo: Atlas

Amb l'arribada d'Oriol Junqueras i la resta d'encausats pel procés al Tribunal Suprem –es posen davant les càmeres per primera vegada en més d'un any– no només comença un dels processos judicials més complexos de la democràcia. També agafa velocitat de creuer l'aparell propagandístic independentista, que, més enllà d'intentar evitar una condemna als seus líders, s'ha proposat convertir el judici en una campanya avançada per al proper cicle electoral. Sense haver fet autocrítica, les diferents faccions independentistes aprofitaran els focus per intentar imposar la seva hegemonia.

Els partits independentistes han jugat la carta de treure rèdit polític al judici des del moment en què van veure clar que la situació de presó provisional dels seus líders no era una mesura passatgera. Per aquest motiu, tant Esquerra Republicana com els hereus de la vella Convergència han decidit presentar diversos dels acusats i els seus familiars com a candidats. És el cas d'Oriol Junqueras, president d'ERC, que serà cap de cartell republicà en les eleccions europees. En la mateixa llista hi haurà Diana Riba, parella del també empresonat Raül Romeva. Els postconvergents han optat per l'exconseller d'Interior Joaquim Forn com a candidat a l'alcaldia de Barcelona. I no es descarta que Jordi Sànchez acabi sent candidat d'aquest sector a les eleccions europees. Dos altres exconsellers empresonats, Josep Rull i Jordi Turull, opten també a ser candidats si hi ha eleccions al Congrés dels Diputats.

Sense capacitat per fer campanya electoral convencional, els processats i els seus partits han decidit utilitzar el judici amb aquesta finalitat. D'aquesta manera, Esquerra acabava de greixar dilluns una maquinària política que seguirà el judici en paral·lel i ha designat dos portaveus perquè cada dia, matí i tarda, facin una conferència de premsa des del Tribunal Suprem. Un dispositiu similar tenen els exconvergents. I la mateixa Generalitat està disposada a donar cobertura posant la seva seu a Madrid al servei dels corresponsals estrangers.

Bona part dels processats han expressat la seva intenció de basar la defensa en una estratègia política. Això implica no centrar-se tant a defensar-se d'unes acusacions concretes —rebel·lió, sedició, malversació...— com el que ells anomenen “acusar l'Estat”. Ahir mateix el president de la Generalitat, Quim Torra, continuava insistint en aquesta via, obviant que en el judici s'analitzen aspectes concrets, com si els acusats van desobeir o no les resolucions del Tribunal Constitucional, si es va intentar modificar l'Estatut de Catalunya sense respectar les vies legals o si es van malversar diners públics en una consulta il·legalitzada. Res d'això compta, segons Torra, perquè es jutgen “els 2,3 milions de catalans que van votar i no” l'1-O; el judici és, per tant, un procés al procés: l'autodeterminació. Amb aquest argumentari l'independentisme ha tornat a paralitzar el Parlament —una vegada més— i les comissions previstes per avui s'han reprogramat.

Encara que el judici està molt pautat i els acusats s'han de limitar a respondre les preguntes que els formulin les parts, tots donen per fet que hi haurà espai per a la proclama política. En el cas de Junqueras, amb el simple relat que faci dels fets anteriors i posteriors a l'1 d'octubre n'hi haurà prou per diferenciar la seva opció política de la dels exconsellers propers a Puigdemont. Ja ho ha fet en les últimes entrevistes periodístiques que ha concedit. En la realitzada per a aquest diari al gener va assegurar que la solució per a Catalunya “no pot ser unilateral”. I en declaracions a Le Figaro es va desmarcar de la fugida de l'expresident Puigdemont assegurant que ell va optar per quedar-se a Catalunya “per sentit de la responsabilitat davant dels meus ciutadans”.

Encara que altres dirigents d'ERC van seguir el mateix camí que Puigdemont, els republicans volen utilitzar la decisió de Junqueras de no fugir com a argumentari electoral. El mateix faran amb el seu renovat discurs sobre el full de ruta que ha d'emprendre l'independentisme. Segons l'argumentari d'ERC, una vegada fracassat l'intent de l'octubre del 2017, ara no es pot repetir la mateixa via unilateral i, abans de tornar a intentar la independència, els líders han d'assegurar que tenen prou suport popular. I a ningú se li escapa que l'independentisme continua sense arribar al 50% dels vots.

Els encausats de Junts per Catalunya més propers a Puigdemont arriben al judici amb un altre discurs. De fet, el seu líder, des de Bèlgica, continua llançant proclames a favor de la unilateralitat i l'únic error que reconeix és no haver proclamat la independència just després de la consulta il·legal de l'1 d'octubre. L'exconseller de Presidència Jordi Turull ha assegurat en diverses ocasions que no només no pensa demanar “perdó” pels fets del mes d'octubre, sinó que aspira a “reivindicar-los” durant el judici.

Però l'independentisme no només està posant el focus de la seva precampanya en el judici. Des del món dels comuns, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha decidit posicionar-se entre els qui qüestionen la validesa del judici. El cap de setmana passat va reunir al Saló de Cent, el més noble de l'Ajuntament, més de 400 alcaldes catalans per, en principi, demanar la llibertat dels presos. I malgrat els seus esforços per assegurar que aquest no era un acte secessionista, diverses desenes d'alcaldes no van dubtar a aixecar-se del seient per cridar proclames independentistes. Colau declararà com a testimoni en plena precampanya de les municipals. Tant el seu partit com ERC donen per fet un pacte de govern a Barcelona si sumen prou escons.

Després del judici tot estarà obert a Catalunya, fins i tot un avançament electoral. El president Torra va advocar per aquesta opció en els primers mesos del seu mandat, però en les últimes setmanes ha refredat aquesta possibilitat amb l'argument que el que necessita Catalunya és una resposta conjunta a una condemna que dona per feta. Caldrà veure si el seu Govern aguanta el pes de la sentència en un moment en què la popularitat de Torra va a la baixa i puja la del principal encausat i del seu partit, ERC. La precampanya catalana, en fi, es colarà al Suprem.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >