Selecciona Edició
Connecta’t
REPORTATGE

De la consulta al museu per tractar l’estrès posttraumàtic

L'Hospital Vall d’Hebron i el MNAC provaran una teràpia per abordar aquest trastorn a través de l'art

Simulació d'una teràpia psicològica al MNAC.
Simulació d'una teràpia psicològica al MNAC.

Les obres del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) s'han incorporat a l'arsenal terapèutic del servei de psiquiatria de l'Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Com una nova eina per tractar el trastorn per estrès posttraumàtic, els psicòlegs de Vall d’Hebron han canviat la consulta per les sales del museu per fer que els seus pacients identifiquin i expressin l'origen dels traumes a través de les obres d'art.

“Moltes vegades és molt difícil fer que surti una narrativa del trauma. Les obres d'art ens poden arribar a generar aquesta narrativa. El que volem amb aquesta teràpia és tenir el control de la patologia, generar més autoestima i més resiliència davant de l'estrès de cada dia”, resumeix el doctor Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del servei de psiquiatria de l'hospital barceloní. El pla de Vall d’Hebron i el MNAC és provar l'eficàcia d'aquest nou abordatge terapèutic amb un estudi científic: 15 pacients se sotmetran a les sessions tradicionals en l'entorn hospitalari i sobre 15 altres pacients es farà aquesta intervenció específica amb 10 sessions de teràpia al museu mitjançant les obres d'art. L'estrès posttraumàtic es produeix després de patir un trauma (des d'una situació d'abús, una mort o una malaltia) i genera ansietat, alteració del son i de l'estat d'ànim i tensió en la persona afectada.

El perfil de les pacients seleccionades també té les seves particularitats: es tracta de dones diagnosticades amb estrès posttraumàtic, que tenen un origen cultural divers (immigrants o refugiades) i es troben en situacions d'alta vulnerabilitat social. “Ens hem focalitzat en aquests traumes per la intensitat dels símptomes. Més del 70% de les dones immigrants que arriben a Catalunya han patit violència de gènere”, puntualitza Ramos-Quiroga, que no descarta desplegar aquest tipus de teràpia en altres trastorns –com el trastorn per dèficit d'atenció i la hiperactivitat, l'autisme o la síndrome alcohòlica fetal– si l'evidència científica avala els seus beneficis en l'estrès posttraumàtic.

Les psicòlogues de Vall d’Hebron i un grup de tècnics del MNAC estan seleccionant les obres d'art que es faran servir en l'abordatge terapèutic. “Les primeres sessions seran més neutres, amb obres que impliquin missatges de pau, acollida... Després, s'incorporaran obres que facin aflorar aquestes emocions arrelades per fer una narrativa millor del trauma”, explica Ramos-Quiroga. La teràpia serà en grup, amb les psicòlogues de l'hospital i educadors del MNAC i s'engegarà a finals d'abril.

El gerent del Campus Vall d’Hebron, Vicenç Martínez Ibáñez, també ha anunciat que el vincle de l'hospital amb el MNAC no s'acabarà en aquest estudi científic. El museu explicarà, de fet, amb un espai dins de les instal·lacions del complex hospitalari per exposar les seves obres d'art, ja sigui físicament o virtualment (a través d'una pantalleta). “Tindrem un lloc a la sala noble de la part general, un espai perquè hi hagi obres del MNAC. Que la gent es posi uns auriculars i algú li expliqui aquesta obra. Es tracta d'un lloc on els malalts o les famílies es puguin relaxar”, indica Martínez Ibáñez.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ