Selecciona Edició
Connecta’t
REPORTATGE

Any 2100: Barcelona es queda sense platja

La Biennal Ciutat i Ciència marca la futura línia de mar a la Barceloneta

Les futures línies de costa a la platja del Somorrostro, a la Barceloneta.
Les futures línies de costa a la platja del Somorrostro, a la Barceloneta.

El somni d'aquesta Barcelona olímpica que va començar a mirar cap al mar pot acabar, literalment, engolit per les onades. Aquest és el negre escenari que la Biennal Ciutat i Ciència va il·lustrar diumenge a la platja del Somorrostro amb Línia blava, una activitat científica que va permetre imaginar fins on arribarà el mar en el futur a causa de l'escalfament global. “Crear un impost específic per als plàstics” o “fer lleis per reduir les emissions de CO2” van ser alguns dels missatges que pares i fills van enganxar sobre els cartells que van marcar la previsible línia costanera per al 2035, el 2050 i el 2080. L'any 2100 es va quedar sense espai a la sorra perquè, segons el científic Ricard Solé, “Barcelona ja no tindrà platja”.

Els futuribles límits costaners que l'acte de la Biennal va marcar sobre la sorra no eren gens optimistes. Els tres cartells (amb els anys 2035, 2050 i 2080) que partien des de l'actual línia de mar s'apropaven fins a arribar al passeig Marítim, límit entre la sorra i el ciment. A pocs metres, al restaurant Arenal, situat a peu de la platja del Somorrostro, davant de l'Hospital del Mar de Barcelona, un cambrer respirava alleugerit. Com a mínim, la terrassa on diàriament serveix cerveses no acabarà engolida pel mar fins al 2080. “Encara que no et pensis, hi ha dies de tempesta que hem de posar sacs de sorra per protegir-nos de les onades”, afegia el treballador.

Les persones que cada dia fan esport a les barres instal·lades a la platja del Somorrostro, no obstant això, es poden quedar sense espai molt més aviat, el 2035. “Això, assumint que no es prenen mesures. Pel que fa a la gestió de les platges, potser caldrà plantejar-se solucions alternatives. No diria que tot pugui acabar amb una estructura de formigó, però és possible que calgui renunciar a alguns usos actuals en algunes zones”, explica Gonzalo Simarro, científic de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC), que adverteix de la necessitat d'augmentar les inversions per poder mantenir els usos actuals.

“A la zona costanera que voreja el passeig Marítim ens quedarem sense platja. Però és que a la zona de la Barceloneta més propera al mar l'aigua inundarà el barri. Infraestructures com el metro es veuran encara més afectades”, deia Solé diumenge, mentre alguns nens deixaven missatges reivindicatius a la sorra.

Abans, Jordi Salat i Umbert, oceanogràfic i matemàtic del CSIC, havia explicat a la Fàbrica del Sol els efectes del canvi climàtic. Entre altres coses, Salat i Umbert va explicar que des de l'any 1700 el nivell del mar ha pujat una mica més de 20 centímetres. I que la previsió és que el 2100 l'augment sigui d'1,2 metres. “Això suposa que en episodis de tempestes amb onades de fins a dos metres el passeig Marítim de la Barceloneta pugui trencar-se”, va augurar.

“Perdre platges o que Venècia acabi inundada no serà el més greu, sinó les vides humanes de països com Bangladesh”, va afegir el científic davant l'atenta mirada de les desenes de nens que ahir van participar en l'acció.

La sorra, un maldecap per a l’Ajuntament

Clara Julià

La regressió de la sorra al litoral és un maldecap constant per a l'Ajuntament de Barcelona. Les tempestes que afecten la costa no surten barates. Va passar, per exemple, el gener del 2017, quan una tempesta va causar danys a les platges de Sant Miquel i les zones de bany del Fòrum. Llavors el Consistori va calcular que els costos per tornar a col·locar la sorra eren de 350.000 euros. Abans, el 2016, el govern municipal va reclamar a l'Estat 800.000 per omplir de sorra les platges de la Barceloneta, el Somorrostro i la Nova Icària.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >