Selecciona Edició
Connecta’t
ANÀLISI i

Els pressupostos i el referèndum enterren el diàleg entre el Govern espanyol i la Generalitat

No queda clar si el Govern espanyol es tornarà a asseure's ni si l'independentisme va de 'farol'. La solució, abans de dimecres

Quim Torra sortint del centre penitenciari de Soto del Real.
Quim Torra sortint del centre penitenciari de Soto del Real.

Autodeterminació i Pressupostos Generals de l’Estat. En nom d'un concepte vague i del projecte de llei concret, el Govern central i la Generalitat s'han llançat ultimàtums i han donat pràcticament per trencades les negociacions. Les maniobres contínues de l'independentisme, que dobla apostes a mitja partida, i la por escènica de l’Executiu central, que tindrà diumenge al carrer la dreta i el nacionalpopulisme manifestant-se en contra seva, han fet que el Govern de Pedro Sánchez s'aixequi de la taula. No queda clar si s’hi tornarà a asseure per acabar la partida, ni si l'independentisme va de farol. La solució ha d’arribar abans de dimecres.

L'escalada va començar dilluns passat, quan Esquerra Republicana va anunciar la seva esmena a la totalitat als Pressupostos, que es va formalitzar el dimarts. Ningú esperava que el partit d’Oriol Junqueras, el paladí del pragmatisme en el camp independentista, fos el primer a fer el pas per impugnar els comptes. El portaveu republicà Joan Tardà ho va preguntar a la direcció i va rebre llum verda del partit. Inesperadament es va anticipar als seus companys de viatge sobiranistes. En el joc de no treure l’ull del retrovisor per comprovar si el cotxe de Waterloo s'aproxima massa, Esquerra va decidir prémer l'accelerador.

Davant la maniobra republicana, els socialistes també van moure fitxa. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va avançar dimarts al matí que hi havia llum verda per crear la figura del relator en les negociacions de la taula de partits, cosa que la vicepresidenta Carmen Calvo va confirmar a la tarda al Senat.

Calia evitar que el PDeCAT presentés la seva esmena a la totalitat dels Pressupostos. L'acord semblava proper entre el Govern central i la Generalitat. Però va arribar la tempesta política. La figura del relator va portar la dreta i el nacionalpopulisme a anunciar una gran mobilització per diumenge, mentre alguns barons socialistes airejaven públicament les seves discrepàncies, cosa que ja s'ha convertit en tradició crítica al PSOE sota el lideratge de Pedro Sánchez. El pànic escènic es va apoderar dels negociadors socialistes i entre les files independentistes va reaparèixer a mitja setmana la reivindicació que en la negociació calia abordar l'autodeterminació.

Va arribar divendres i els exconvergents del PDeCAT van presentar la seva anunciada esmena a la totalitat dels Pressupostos. Tothom sabia que el puigdemontisme no seria menys que Esquerra i exigiria un petit vessament polític de sang per mantenir l'honor, com l'escenografia pontifícia va obligar a fer al papa Pius IX quan els garibaldins apuntaven els seus canons per la Porta Pia de Roma.

Amb la dreta inflamada de patriotisme i les crítiques a l'interior del partit, el Govern central també va optar per l’honra sense vaixells, i la vicepresidenta de l’Executiu, Carmen Calvo, va llançar l'ultimàtum: o ara s'accepta el document de bases per al diàleg o no hi ha negociació que valgui. “No podem donar gaires més voltes sobre un referèndum d'autodeterminació que és inacceptable”, va subratllar divendres Carmen Calvo, que durant tota la setmana havia intentat que ERC retirés la seva esmena a la totalitat dels Pressupostos i que el PDeCAT no presentés la seva. Sorprès pel foc creuat de l'independentisme vetant els seus comptes i la dreta acusant-lo de traïció, el Govern de Pedro Sánchez havia donat un cop de puny sobre la taula.

“Si el document de bases per al diàleg s'hagués presentat sense ultimàtums hi hauria hagut acord”, subratllen fonts de la direcció del PDeCAT. Gesticulacions a banda, el text fet públic per Carmen Calvo és prou lax per permetre l'encaix de les peticions independentistes. Els integrants de la taula poden ser dels àmbits territorials “estatal i català”, segons el text. O sigui, dona cabuda a la reivindicació del PSOE (partits catalans) o els sobiranistes (partits estatals). El segon punt fixa el paper del relator per donar fe dels acords. El tercer posa l'accent en la transparència i la comunicació permanent. La Cambra fixa que la data per a la constitució de la taula s'establirà abans de final de mes. “En la taula de partits cadascun dels participants plantejarà les seves propostes de resolució i projecte polític, amb total llibertat, sobre el futur de Catalunya amb la finalitat de consensuar una proposta política i democràtica”, arrencava el preàmbul de la taula de partits: o sigui que no es vetava parlar d'autodeterminació, es fixava un relator i es donava cabuda a partits tant d'àmbit espanyol com català.

Que l'autodeterminació apareixeria i desapareixeria com el Guadiana estava perfectament assumit pels socialistes. Que els independentistes jugarien la carta dels Pressupostos era absolutament previsible. El que no es va valorar prou eren els danys en el fuselatge de la nau governamental pel foc amic del mateix PSOE contra la figura del relator.

Però perquè la negociació desencallés calia cometre alguna “traïció”, en termes de la dreta espanyola. “Veurem moltes coses estranyes, però o es negocia o s'aplica l'article 155 de la Constitució a perpetuïtat”, apunten fonts sobiranistes. “Pensar que dos milions de votants independentistes desapareixeran de la nit al dia és absurd; com tampoc ho faran els dos milions de catalans que no ho són”, asseguren fonts socialistes. La solució, abans de dimecres.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >