L’assaig de la renda ciutadana de Barcelona
Mil famílies dels barris més pobres reben una ajuda durant dos anys per mesurar-ne l’eficàcia
No és el mateix ser pobre i estar pendent de rebre ajudes esporàdiques dels serveis socials per subsistir que tenir una renda de ciutadania estable que asseguri les despeses bàsiques. A partir d'aquí, es pot pensar a treure el cap del pou una mica més a llarg termini que no pas a subsistir un dia més. És el que estan experimentant 1.000 famílies de deu dels barris més pobres de Barcelona, que formen part de la prova pilot que l’Ajuntament va iniciar a principis del 2018: un assaig de renda mínima finançat en un 80% amb fons europeus.
La tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ho resumeix així: “Passar de l'assistencialisme a l'empoderament, a dir: ‘confiem en vosaltres i us donem recursos i eines”. Parla de “trobar nous instruments de redistribució en un moment en què creixen les desigualtats”. “Tal com està el mercat laboral, les rendes han de ser un instrument per sortir de la pobresa”, defensa. Ortiz explica que, arran de rebre l'ajuda, “moltes persones, i especialment dones, comencen a relacionar-se amb el seu entorn o els serveis públics del seu barri; té una dimensió comunitària”. Les dones són el referent en el 84% de les famílies perceptores.
Quinze ciutats en un projecte europeu d’innovació social
Amb el projecte B-Mincome, Barcelona va ser seleccionada amb 15 ciutats més (d'un total de 400 candidates) en el marc d'un programa europeu d'innovació social. A Catalunya, els ajuntaments no tenen competències per implementar rendes, més enllà d'ajudes d'emergència: beques menjador, ajudes per a necessitats bàsiques dels menors de 0 a 16 anys, per al transport... Per aquest motiu la ciutat només podrà fer aquesta prova durant dos anys.
La Generalitat va aprovar la implementació d'una renda garantida de ciutadania després de l'impuls d'una iniciativa legislativa popular (ILP). La renda es va llançar l'estiu del 2017, però la seva aplicació ha estat polèmica perquè s'han aprovat molts menys expedients dels que s’han tramitat. Després de reiterades denúncies per part de les entitats que van promoure la ILP, les dades de l'octubre passat indicaven que el Govern català només havia aprovat el 10% de les peticions (5.043 de 69.000 sol·licituds). Amb la renda ciutadana, Barcelona es va avançar a la Generalitat.
El projecte es diu B-Mincome i se centra en els barris en què la pobresa s'ha cronificat, situats a la part baixa d'una bretxa social que en els dos últims anys s'ha frenat, però que no es redueix. La ciutat ha recuperat classe mitjana, però les rendes molt baixes no remunten i es despengen de la resta. Són barris situats a la vora del riu Besòs, al nord-oest de la ciutat, en els quals en el millor dels casos la renda familiar és de 60 punts en un índex en què la mitjana de la ciutat se situa en 100. Les 1.000 famílies, que sumen 3.760 persones (la meitat són menors), rebran una ajuda mitjana de 568 euros al mes.
Els treballadors dels serveis socials que acompanyen les famílies de l'assaig subratllen que l'existència de la renda mensual canvia completament, i per millorar, la seva relació amb els perceptors. Les ajudes econòmiques deixen de monopolitzar la seva relació amb aquestes persones, expliquen. “Desapareix l'estrès de les famílies per arribar a final de mes i es poden treballar amb calma altres aspectes, com la formació laboral, la salut, l'educació o l'organització familiar. I, a més, permet als perceptors pensar en el futur amb més calma”, apunta una professional que fa dècades que brega amb les famílies més castigades de la ciutat.
En la memòria del projecte que l’Ajuntament va presentar el 2016 per formar part d'un projecte d'innovació social s'assenyalava que “el supòsit de partida és que la renda mínima dotarà les famílies de seguretat, llibertat i més responsabilitat, palanques per superar la pobresa”, i que assegurar un mínim d'ingressos “millora la capacitat de prendre decisions”.
Aquesta prova serà avaluada per quatre instituts d'investigació de diversos països que en mesuraran l’eficàcia. Tècnicament, l'ajuda consisteix a combinar un subsidi amb polítiques complementàries (de formació i ocupació, foment de l'economia social i cooperativa, i habitatge). Així, hi ha perceptors que tenen l'ajuda condicionada a seguir plans d'ocupació, i d’altres que no. Se'ls demana que s'impliquin en el barri i en el seu teixit associatiu, o no. Alguns reben l'ajuda i si troben feina i augmenten els ingressos se'ls rebaixarà; i a d’altres no. Es tracta de comprovar totes les fórmules.
De mitjana les famílies reben 568 euros al mes, però les quantitats oscil·len entre 100 i 1.600 euros, en funció de la composició de cada unitat familiar o el que paguin d'habitatge. El càlcul bàsic de partida és que, sense la despesa de l'habitatge, un adult necessita 402 euros mensuals per cobrir les seves necessitats i cada membre extra de la unitat familiar, 148 euros.
La B-Mincome també ha servit de plataforma per engegar la moneda local, el rec, una promesa electoral de l'alcaldessa Ada Colau per fomentar el comerç de proximitat. I és que el projecte preveu que els perceptors de la renda ciutadana gastin el 25% de l'ajuda que rebin en recs (equivalents a un euro i que funcionen amb una aplicació) als comerços del barri on viuen.
Sobre la firma
