Selecciona Edició
Connecta’t

La lluita contra el càncer des de la falda de Collserola

“Hem fracassat en la prevenció”, assegura Josep Tabernero, director del Vall d'Hebron Institut d’Oncologia

Josep Tabernero, director del Vall d'Hebron Institut d’Oncologia, durant l'entrevista.
Josep Tabernero, director del Vall d'Hebron Institut d’Oncologia, durant l'entrevista.

Sobre la falda de la muntanya de Collserola, amb la ciutat de Barcelona als peus i el Mediterrani al davant, un exèrcit de bates blanques batalla a contrarellotge per combatre una de les principals causes de mort als països desenvolupats: el càncer. Gairebé una de cada sis defuncions al món és per aquesta malaltia, segons l’Organització Mundial de la Salut.

TABERNERO REIVINDICA ELS CIENTÍFICS ESPANYOLS

Tabernero reivindica el prestigi de la investigació espanyola en un context en el qual, en pocs mesos, s'ha posat en dubte la tasca de dos grans noms de la comunitat científica. El doctor Josep Baselga va abandonar la direcció del Memorial Sloan Kettering de Nova York després que The New York Times revelés que va ometre els pagaments que va rebre de companyies relacionades amb la investigació oncològica en alguns articles. L'investigador Carlos López Otín també ha hagut de retirar de cop vuit de les seves investigacions per presumptes irregularitats en les fotografies que acompanyaven els seus articles.

“Aquestes notícies poden crear un estat d'incertesa, però cal analitzar-les bé. López Otín és un gran investigador, ha fet molts avenços que han contribuït a salvar vides. Està bé que hi hagi transparència, però també dimensionar la realitat de les coses”, apunta Tabernero. I afegeix: “Hi ha un moviment de transparència important que és bo. Però d'això a criminalitzar les coses, doncs no. Això no està bé i cal evitar que passi, però cal separar molt bé els errors tècnics del que és una carrera científica”.

Tabernero considera que, entorn d'aquests casos, “hi ha un moviment de transparència però paral·lelament a això hi ha un moviment de persecució i crucificació”. “Com més a dalt ets, més decisions prens i quantes més decisions prens, són decisions que poden no agradar algú”, justifica.

Al comandament de l'escamot de bates blanques hi ha el doctor Josep Tabernero (Barcelona, 1963), director del Vall d'Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i president de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica. Des d'un despatx amagat entre els laberíntics passadissos de l'Hospital Vall d'Hebron dissenya les estratègies d'abordatge del càncer que després posa en pràctica a la consulta i al laboratori. A l'hospital atén uns 5.500 pacients nous cada any i entre provetes i mostres de sang, el VHIO manté actius al voltant de 640 assajos clínics per testar amb els seus malalts nous abordatges terapèutics.

Malgrat els envits de la ciència, el càncer manté el pols. Segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), aquest any es diagnosticaran gairebé 280.000 tumors a Espanya, un 12% més que el 2015. “Se’n diagnostiquen més casos. Però també és veritat que la població envelleix. Globalment la mortalitat està per sobre del 50%, encara que a Espanya som en el 42-45%. Com que vivim més, tenim més tumors. Però en el nostre àmbit, malgrat que la incidència augmenta, la mortalitat està baixant”, valora Tabernero.

El metge admet, no obstant això, que la mortalitat per sobre del 50% és, “en part”, un fracàs. I matisa: “Hi ha un fracàs en part perquè es continuen diagnosticant malalties que no s'haurien de diagnosticar. Hem fracassat en la prevenció. Hauríem de tenir menys tumors relacionats amb el tabac, l'alcohol, la dieta, la contaminació, els ultravioletes, la falta d'exercici. Hi ha un fracàs en el poc que hem baixat els tumors relacionats amb mesures preventives, que són el 40%. I prevenir és el més barat”. De poc o res serveix diagnosticar molt, insisteix, si no s'aconsegueix evitar la malaltia. “Hauríem de tenir una responsabilitat social, per salut i per la sostenibilitat dels sistemes de salut. Si només aprofundim a diagnosticar i tractar millor però no fem esforços per evitar-ho, la bola es farà enorme”.

“Vivim més i tenim més tumors però la mortalitat baixa”

Amb tot, els fronts per diagnosticar més ràpid i tractar millor continuen oberts i avancen amb força. La immunoteràpia —reactivar el sistema immune perquè reconegui els tumors i els ataqui— està agafant força, però Tabernero apunta que altres teràpies convencionals, com la quimioteràpia o els tractaments hormonosensibles, funcionen bé en alguns tipus de tumors i no desapareixeran.

En qualsevol cas, en la investigació hi continua havent la clau per combatre el càncer i a Vall d'Hebron actuen en conseqüència. El 25% dels nous casos que entren a les consultes d'oncologia tenen accés a noves teràpies a través d'assajos clínics innovadors i el VHIO és la punta de llança de la investigació oncològica.

“Els tumors vinculats a mesures preventives són el 40%”

Precisament, el centre participarà en un projecte internacional per estudiar la relació entre el microbioma [conjunt de microbis que viuen en l'intestí humà] i el càncer de còlon. “Ens hem adonat que la simbiosi entre el microbioma i la resta de les cèl·lules és molt bona si hi ha els actors adequats. Però si canviem aquest microbioma i ens envaeixen bactèries que no són tan bones, poden generar o contribuir al desenvolupament de malalties com la diabetis o el càncer”.

El 2% dels nous casos tenen accés a teràpies innovadores

Encara se sap poc del vincle entre el microbioma i el càncer, admet Tabernero, però sí que sospiten que “pot ajudar que els tractaments dirigits per tractar aquestes malalties puguin funcionar millor o pitjor”. L'oncòleg augura que les troballes entorn del microbioma i la seva influència en el càncer poden revolucionar la pràctica clínica. “És molt important conèixer el microbioma perquè canviant la seva composició podem prevenir malalties i tractar-les millor”, sosté.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >