Selecciona Edició
Connecta’t

Del procés també se’n surt indemne

Puigdemont insisteix que la sentència està dictada, però jutges i fiscals ja han arxivat causes relacionades amb l'1-O

Puigdemont, el 29 de gener a Dublín.
Puigdemont, el 29 de gener a Dublín. AP

L'expresident Carles Puigdemont dona per fet que el Tribunal Suprem condemnarà els polítics catalans en un acte de “venjança” que donarà “legitimitat” als seus postulats. A més de l'expresident, part de l'independentisme pensa que la sentència ja està dictada i que la justícia espanyola els cau a sobre amb tot el pes. Encara que el procés ha generat un bon nombre de processos judicials, no tots porten inexorablement a la condemna. Jutges i fiscals ja han arxivat —abans d'arribar a judici— diversos assumptes després de no veure-hi indicis de delicte. Del procés també se'n pot sortir, de vegades, indemne.

L'arxiu més sonat és el de Miquel Buch i Neus Lloveras. Al gener, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els va exculpar de desobediència. Com a presidents de l'Associació Catalana de Municipis i de l'Associació de Municipis per la Independència, van enviar cartes als alcaldes perquè donessin suport a la consulta de l'1-O. Amb això complien funcions “eminentment polítiques” i no “institucionals” i no hi ha delicte.

Suport municipal

El seu cas va començar amb una querella de la Fiscalia, que també va impulsar la investigació (dues setmanes abans del referèndum) dels 712 alcaldes que van signar decrets de suport a l'1-O. Malgrat la voluntat del llavors fiscal de l'Estat José Manuel Maza, només es van obrir diligències contra uns 40 batlles. Alguns casos continuen vius, però molts altres s'han arxivat —sense que ni tan sols s'hagi interposat cap querella— en comprovar que l'alcalde en qüestió no va cedir locals públics per votar. Els “manifestos” de suport “no excedeixen els límits d'una adhesió política o ideològica”, conclou la Fiscalia.

En la causa del procés, el mateix Pablo Llarena va aplicar un sedàs, el març del 2018, i va deixar fora alguns investigats: l'expresident Artur Mas —condemnat a 13 mesos d'inhabilitació per la consulta del 9-N—; la llavors coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal; i una vegada més Neus Lloveras. La causa del Suprem es nodreix de les proves aportades per la Guàrdia Civil al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, el primer que va investigar el referèndum. Allà no es mou res, ara com ara: ni per portar a judici ni per arxivar la causa, que es dirigeix contra unes 40 persones.

Aquest jutge, el del 13, sí que va arxivar una causa que hi estava vinculada: l'oberta contra el magistrat del contenciós Federico Vidal, que va qualificar de “terrorisme policial” l'actuació de la Policia l'1-O. També es va arxivar la causa contra l'exconseller Josep Huguet, que va assenyalar la secretària judicial d'instrucció 13, testimoni clau en les protestes davant del Departament d'Economia del 20 de setembre del 2017. Huguet va retuitejar una foto seva que la presentava com a “partidària d'utilitzar l'exèrcit contra els catalans”. Va ser exculpat de coaccions.

El paper de les forces de seguretat l'1-O ha donat lloc a processos de signe contrari. Hi ha jutges que investiguen mossos per “passivitat” a l'hora d'impedir les votacions, mentre que d'altres indaguen si policies i guàrdies civils van actuar de manera “desproporcionada”. Més de 20 agents i comandaments estan investigats a Barcelona. Altres casos s'han tancat, per falta de proves o perquè s'ha comprovat que no hi va haver excessos. Un jutge ha arxivat les querelles contra els Mossos —per presumpte espionatge contra sindicalistes, periodistes i advocats— en concloure que els seguiments no es van fer per “motius polítics”.

La Fiscalia ha tancat investigacions que va obrir per la polèmica sobre els símbols independentistes al carrer. No hi veuen delicte, per exemple, en els mossos que van identificar persones que retiraven llaços grocs —en suport als polítics presos— a municipis de Tarragona. El procés ha motivat l'obertura de causes per delictes d'odi, moltes d'arxivades: per exemple, la de vuit professors de la Seu acusats de fer comentaris despectius sobre la Guàrdia Civil a la classe després de l'1-O.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ