Selecciona Edició
Connecta’t

Nicolás Maduro, l’incòmode amic veneçolà del sobiranisme català

Els partits independentistes i els comuns rebutgen reconèixer Juan Guaidó com a president interí de Veneçuela

Venezuela
Nicolás Maduro, durant la celebració del 27è aniversari del cop d'Estat d'Hugo Chávez. dpa

Els partits sobiranistes de Catalunya no secunden el reconeixement que 20 països de la Unió Europea fan de l'opositor Juan Guaidó com a president interí de Veneçuela. ERC i els comuns hi van votar en contra al Parlament Europeu, i l'eurodiputat del PDeCAT, Ramon Tremosa, es va abstenir. El seu partit ha comunicat que és partidari d'una convocatòria “imminent” d'eleccions, però sense especificar si això passa per reconèixer Guaidó com a president. La CUP també s'ha manifestat reiteradament a favor de Nicolás Maduro, que consideren víctima d'un cop d'Estat.

La Generalitat ha passat de puntetes per la qüestió des de l'ultimàtum que Espanya, Alemanya, França i el Regne Unit van llançar contra Maduro el 26 de gener. El president del Govern, Quim Torra, encara no ha fet cap valoració sobre Veneçuela. Des de la seva oficina de premsa s'indica que qualsevol posicionament del Govern ha de venir d'Alfred Bosch, el conseller d'Exterior i Relacions Institucionals, però Bosch ha evitat fer-ne cap valoració concreta. A Veneçuela resideixen 10.000 catalans, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Després de nou dies de silenci, preguntat pels periodistes, dilluns Bosch es va limitar a dir que “com a Govern no entrem a valorar el reconeixement d'altres governs sobre tercers”. Bosch sí que es va felicitar que Maduro esmentés Catalunya durant l'entrevista que va concedir diumenge a La Sexta. El president veneçolà va dir, referint-se a l'ultimàtum europeu: “És com si jo li digués a la UE que li dono set dies per reconèixer la república de Catalunya o, si no, prendrem mesures”. Bosch va reiterar dimarts que el Govern no es posicionarà perquè Catalunya encara no és una república independent que hagi de reconèixer governs estrangers. “Nosaltres demanem a Veneçuela el mateix que demanem a tots els països: respecte pels drets humans, plena democràcia, sense presos polítics, i processos pacífics”, va afegir Bosch.

Maduro va ser l'únic cap d'Estat que ha mostrat la seva simpatia per la via independentista unilateral en múltiples intervencions televisives, com una del juliol del 2017: “En què et bases, Mariano Rajoy, per dir que l'intent del poble de Catalunya de fer una jornada democràtica, per a un referèndum consultiu, és il·legal? Jo no he d'opinar ni ficar-me en els afers interns d'Espanya, ni de Catalunya, la valenta Catalunya, la rebel Catalunya, no hi he d'entrar, però tu, Mariano Rajoy, treu les teves mans de Veneçuela”. Després de l'1-O del 2017, Maduro ha continuat denunciant la “repressió horrible” del Govern d'Espanya sobre Catalunya. “Hi ha presos polítics catalans, només per les seves idees. És una vergonya que els persegueixin. Jo faig una crida a tots els moviments socials del món a lluitar contra la persecució política i contra els presos polítics a Espanya, i a lluitar pel dret de Catalunya a la democràcia, a la llibertat”, va dir Maduro el 2018.

Si bé Bosch no ha explicitat cap suport a Maduro, el servei de premsa d'ERC –el seu partit– assegura que la posició de l'organització és l'expressada per Joan Tardà. El diputat va afirmar el 30 de gener al Congrés que l'estratègia del Govern espanyol li fa “fàstic” i va reconèixer Maduro com a cap d'Estat legítim: “Un senyor [Guaidó] que s'ha autoproclamat president al carrer, això és legitimar un cop d'Estat. Els catalans vam proclamar la república en una votació parlamentària i som uns colpistes, i resulta que aquest senyor s'autoproclama president al carrer i no només no és un colpista, sinó que se'l reconeix com a president”. Tardà assegura que els problemes humanitaris de Veneçuela són causats per les sancions dels Estats Units, que l'oposició veneçolana no representa la majoria dels veneçolans i ha advertit que la decisió d'Espanya i els seus socis pot acabar en un conflicte civil.

Tardà va publicar, coincidint amb les presidencials veneçolanes del 2018, un vídeo donant suport a Maduro: “Espero que la construcció d'una república més lliure i més justa pugui seguir el seu camí amb la victòria del president Maduro, malgrat totes les grans dificultats que es troben les forces bolivarianes per part d'aquells Estats que es diuen democràtics, però que no actuen democràticament, i també per part d'aquelles forces polítiques veneçolanes que han intentat aconseguir amb la violència el que no van aconseguir a les urnes”.

Els comuns també han estat bel·ligerants amb el Govern del PSOE. El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, va dir dilluns que Pedro Sánchez “fa seguidisme de la darrera ocurrència de Trump”. “El Govern de Sánchez segueix també els passos del senyor de la guerra, Aznar, i es posa al costat de qui vol convertir Veneçuela en un nou Iraq i l’Amèrica Llatina en un nou polvorí”, va apuntar Mena. Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, va escriure a Twitter sobre l'estratègia de Sánchez: “Ho va fer amb el 155 [l'aplicació del decret d'intervenció de la Generalitat després de la fallida declaració d'independència] i ho torna a fer amb Veneçuela. Secundar el guió d'Aznar i dels seus seguidors”.

L'única formació sobiranista que ha criticat el president veneçolà és el PDeCAT. A diferència del silenci dels referents de la Crida, Torra o l'expresident Carles Puigdemont, el partit hereu de CDC va emetre un comunicat en què demana unes noves eleccions per “la manca de garanties democràtiques de les darreres eleccions presidencials, la continua violació de drets humans i la crisi humanitària que viuen els veneçolans”. Tot i això, el PDeCAT dubta de l'aposta per Guaidó, com va expressar el diputat Jordi Xuclà en la darrera Comissió d'Exteriors del Congrés: “M'agradaria citar unes declaracions de José Miguel Insuza, que va ser canceller xilè del president Eduardo Frei: em sembla precipitat el reconeixement de Juan Guaidó [...] No existeix cap precedent de reconeixement d'un president que no controla el territori”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >