Selecciona Edició
Connecta’t

Llampecs menorquins de corb marí al cap de Creus

El parc natural assoleix la xifra més alta d’exemplars d’aquesta au aquàtica en la seva història

Corb marí emplomallat adult aturat a la Llumanera, al cap Norfeu.
Corb marí emplomallat adult aturat a la Llumanera, al cap Norfeu. GENERALITAT

El corb marí també vola, però a ell li agrada més nedar. És com un míssil marí, un llampec d’aigua impulsat amb un aleteig ràpid i elàstic entre les onades. Observador, roquer i depredador, quan se submergeix dins l’aigua no se sap mai per on sortirà. Veure’l caçar un peix és descobrir que a la mar també es busseja amb plomes. I com a bon mariner, a l’estiu és expedicionari i curiós... Però també és casolà: a l’hivern sempre torna a casa i al cap de Creus ara ja se sap que hi està còmode i ben alimentat.

Almenys això és el que es dedueix del darrer cens de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) que s’ha fet aquest any a la zona i que eleva la xifra a 43 exemplars identificats, la més alta de la història des de la creació del parc natural el 1998. Entre tot els exemplars censats, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat ha detectat, a més, quatre parelles nidificants que coven als nius del cap Norfeu i al sector sud del parc, en zones on fins a l’any 2017 i 2018 no criava, com són sa Planassa i la punta de la Figuera. Això vol dir que s’està estenent a Catalunya i els seus cosins germans de la colònia de les Balears hi tenen a veure.

“Hi ha exemplars de Menorca amb anelles geolocalitzades que cada any viatgen des de l’illa fins al cap de Creus. Ho fan per dos motius: perquè són animals viatgers i, per altra banda, per evitar la consanguinitat de la colònia buscant parella aquí. Se sap que arriben des de l’illa per l’aire en qüestió d’hores. I que els més joves fins i tot poden anar i tornar el mateix dia”, explica Gerard Carrión, biòleg del Parc Natural del Cap de Creus. És per aquest motiu que el cens es fa als mesos d’hivern, estació en què les parelles tornen a casa per niar. “A diferència de la majoria d’animals, ells crien entre el febrer i el març”, precisa el tècnic. A tot Catalunya es calcula que hi ha un total de 40 parelles nidificants. Malgrat el nombre, és la colònia més important del Mediterrani occidental continental, segons xifres del Departament de Territori i Sostenibilitat.

“Que aquest any arribem a la xifra més alta al cap de Creus és un bon indicador natural de l’ecosistema. Si hi ha més corbs marins vol dir que hi ha peix i pocs depredadors com les rates, que es mengen els seus ous”, afegeix Carrión. L’espècie és considerada com a “vulnerable” al Catàleg espanyol d’espècies amenaçades. És a dir, es considera que corre el risc de passar a la categoria en perill d’extinció o, per la seva raresa, s’enfronta a un risc de desaparició a la natura. “A Catalunya cria al cap de Creus, al Montgrí i les Medes i a la zona del Garraf. És possible que també a Begur, però encara no es pot confirmar”, diu Carrión.

A les Balears, la població va davallar als anys noranta, però durant els darrers anys s’ha mantingut estable. “Actualment hi ha al voltant de 1.000 parelles. No se’n fa un seguiment anual, però sí que sabem que la xifra fluctua cada any per qüestions estacionals”, explica Miguel McMinn, biòleg expert en aus aquàtiques i que col·labora amb el Govern balear. “El factor humà que els posa més en perill és la pesca, ja que s’enganxen amb les xarxes. Però ara també hem detectat que l’escala en roca al mar (psicobloc) els espanta i fa que marxin del seu hàbitat, ja que ells acostumen a niar en zones acetilades”, afegeix. “El nombre d’exemplars que cada estiu immigren a Catalunya depèn de les inclemències meteorològiques que en facilitin o dificultin el viatge”, sentencia McMinn.

El recompte al cap de Creus, que es va dur a terme entre el 4 i el 20 de gener, també posa de manifest la recuperació de les poblacions d’espècies que darrerament anaven a la baixa, com és el cas dels gavians argentats (Larus michahellis), l’espècie d’au aquàtica més present al parc, amb 1.447 exemplars, prop de 200 més que l’any anterior. Les xifres mostren una recuperació després de la davallada de fa dos anys, quan la població registrada va arribar a 834 individus, tot i que encara és més baixa que a principis de la dècada, quan va arribar als 1.843 individus el 2011. També és nombrosa la població de baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), amb un total de 448 exemplars, i la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), amb un total de 70 exemplars.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >