La revenja musical dels germans Méndez contra Glovo
El duet Leynor i Lewis crea una cançó per denunciar les condicions laborals de l’empresa de missatgeria
Mi intención és la nova cançó dels bessons Leynor i Lewis Méndez (Santo Domingo, República Dominicana, 1990). Els germans Méndez es van traslladar a Espanya amb els seus pares quan eren nens de 9 anys. Des dels 14 es dediquen a la música. Sempre han hagut de compaginar la seva vocació artística amb la pluriocupació, els estudis i els interessos de qualsevol jove de la seva edat. Mi intención és una cançó que suma una mica de tot plegat: és una història d’amor i de precarietat laboral, però sobretot és una revenja contra l’empresa de missatgeria Glovo.
La cançó es va estrenar el 18 de gener i el 31 ja acumulava 24.000 reproduccions a Spotify i 3.300 a YouTube. Leynor i Lewis són un duet que ha aconseguit fer-se un nom entre els més iniciats del món del reggaeton fet a Espanya. “Sobretot ens coneixen a la comunitat dominicana de l’Hospitalet”, diu Leynor amb orgull. Els germans Méndez resideixen en aquesta ciutat, a casa dels seus pares. El seu èxit principal fins avui és Atrévete, del 2015, un merengue electrònic que entre Spotify i YouTube acumula més de 600.000 reproduccions. Han passat per discogràfiques com Roster Music i Universal. Mi intención és el seu primer projecte amb Red Light Records, una iniciativa de diversos amics de l’Hospitalet capitanejada per Jorge Cruz, àlies G Eighteen, un jove de 22 anys amb arrels equatorianes.
Red Light Records grava i edita en un estudi de cinc metres quadrats llogat a Fabregada 38, un edifici de set plantes de l’Hospitalet de locals d’assaig i trasters. Malgrat el poc espai, han pogut instal·lar a l’estudi un sofà i guardar-hi el carro de supermercat que utilitzen per transportar material. A Mi intención només canta Lewis. Leynor admet que en un primer moment no va voler participar-hi perquè el tema no el motivava i perquè li feia por la reacció de Glovo. “Quan vaig veure el resultat, no ho vaig dubtar, valia la pena. Si l’empresa s’emprenya, que s’emprenyi. La gent ha de saber com és la feina que ofereixen”, diu Leynor.
El protagonista de Mi intención és l’alter ego de Lewis: un noi que treballa fins a 13 hores al dia com a missatger per guanyar 800 euros bruts al mes. La seva parella és qui el manté, ell no té ni temps ni diners per fer res. No se separa ni del mòbil ni de la motxilla de missatger. La noia l’acaba fent fora de la relació i de casa. La motxilla que apareix al vídeo és la que utilitzava Lewis com a repartidor de Glovo.
El videoclip acaba amb una imatge que va circular l’any passat entre els grups de WhatsApp i Telegram que comparteixen els missatgers: la fotografia d’un repartidor que dorm al carrer, cobert amb cartrons. El digital El Confidencial va confirmar que el sensesostre era un missatger de Glovo de Barcelona sense prou recursos econòmics ni suport familiar. Glovo és una empresa fundada a Barcelona el 2015. Des de llavors s’ha estès a 41 ciutats espanyoles i a 93 ciutats de la resta del món. A Espanya Glovo està immersa en diverses causes judicials i administratives per la situació contractual dels seus treballadors autònoms.
Els germans Méndez van treballar per Glovo durant el 2017. Lewis explica que la gota que va fer vessar el got va ser un problema amb una comanda incompleta. “No cobres el viatge d’un lliurament que no satisfà el client. En aquell cas, a més, em van tractar malament. Les comandes que no s’accepten les has de dur a la central. Si és menjar del McDonald’s, te’l regalen, però si és alguna cosa millor, s’ho queden els encarregats”, assegura Lewis. El departament de comunicació de Glovo respon a EL PAÍS que “en el cas que un usuari rebutgi una comanda que ha fet prèviament, el repartidor rep l’ingrés corresponent a la part del servei efectivament realitzat”. Glovo no vol fer públic el nombre de missatges autònoms que treballen per a la seva plataforma a Espanya. El president de la companyia, Óscar Pierre, va apuntar en una roda de premsa del 2018 que esperava tancar l’any amb 25.000 treballadors autònoms.
Lewis va deixar la feina amb un deute de 2.000 euros en quotes de la Seguretat Social; el deute de Leynor era de 3.000 euros. Glovo paga al repartidor una mitjana de cinc euros per enviament, segons la companyia. Lewis diu que cobrava de mitjana 3,8 euros per viatge i afegeix que els diners que paguen per quilometratge no és la quantitat real perquè calculen la distància d’un trajecte en línia recta.
“Molta gent ens està contactant per dir-nos que se senten identificats amb la història. A Espanya s’estan creant llocs de treball, però són feines precàries. Les plataformes digitals generen llocs de treball precaris”, diu Leynor. La seva experiència és àmplia: tots dos van continuar com a missatgers a l’empresa Shargo, però ho van deixar ràpid “perquè és pitjor que Glovo”. Lewis va provar un dia com a conductor de Cabify, però ho va deixar estar perquè en una jornada només va guanyar 14 euros. El 2018 van estar set mesos com a repartidors d’Amazon, i l’experiència no va ser millor.
Als Méndez, el subsidi d’atur se’ls acaba d’aquí a tres mesos. De moment només pensen a continuar amb els seus estudis de programació informàtica, i en la música. Voldrien que alguna ràdio de música llatina els donés espai. “Només punxen grans èxits. Si vols que sonin les teves cançons, has de pagar molts diners”, explica Lewis, i afegeix: “No hi ha ràdios que apostin pels joves d’aquí”.
Sobre la firma
