Selecciona Edició
Connecta’t
BROU DE LLENGUA CRÍTICA i

La santíssima trinitat gramatical

L’Institut d’Estudis Catalans llança la nova ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’

La nova gramàtica es pot consultar en línia.
La nova gramàtica es pot consultar en línia.

Malalts de llengua com estem en aquest coi de país, només a nosaltres se’ns acut elaborar una gramàtica en forma de tríada que ho abasti tot, que no ens hi posem per poc: llengua formal i informal, llengua estàndard i variació geogràfica, norma i descripció, entorn web i format físic (allò que no fa tant se’n deia llibre). Si molts vam carregar contra l’Institut d’Estudis Catalans per dilatar l’infantament de la nova gramàtica normativa, ara la Secció Filològica ha contraatacat a fi d’anorrear-nos per saturació: quan encara no hem paït la nova Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), ja està a l’abast de l’usuari la virtual Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) i s’anuncia l’adveniment de la Gramàtica bàsica de la llengua catalana (aficionats com som a les sigles, pressuposem que serà la GBIEC). A l’acte de presentació de la GEIEC ja va córrer el símil fàcil de la santíssima trinitat.

No és el primer cop que fem les coses d’aquesta manera, tot i que és inèdita tanta profusió gramatical. La cèlebre i normativa gramàtica de Fabra de 1918 era sobretot un tractat essencial de la gramàtica escrita pel Mestre el 1912 (segons Joan Coromines, l’estudi més exhaustiu i complet de Fabra), una obra descriptiva escrita en castellà amb el pretext de fer conèixer la llengua catalana als espanyols (l’autor, però, no n’era gaire optimista, “contados serán los españoles que sientan deseos de conocer un idioma que es hablado por más de tres millones y medio de españoles”, diu a l’inici). Fent un paral·lelisme de més de cent anys, podríem suggerir que la recent GIEC de 2016 fa el paper de la gramàtica de 1912, mentre que la futura GBIEC hauria d’exercir de gramàtica normativa a semblança de la de 1918.

En l’entremig, l’IEC ens ha proveït d’una mena de gramàtica intermèdia, la GEIEC, que té bàsicament tres característiques: la primera, que es tracta d’una síntesi de la GIEC, i que per tant no incorpora cap novetat normativa; la segona, que simplifica els nivells de descripció, i que allò que a la GIEC apareix explicat amb multitud de matisos, aquí es redueix a formulacions més esquemàtiques; i la tercera, l’adaptació al web, que ha transformat una gramàtica escrita en prosa (la GIEC pràcticament narra la llengua, sense ni tan sols separar els exemples de les explicacions) en un sistema de navegació que aprofita tots els avantatges de la intertextualitat. Hem de celebrar, aquí, l’adaptació a la modernitat.

El més interessant de les tres característiques és la reducció dels nivells de descripció, no sense riscos. D’una banda, se simplifiquen els registres de la llengua a només tres: formal, molt formal i informal (dins de l’informal hi queda subsumit el col·loquial), mentre que les prescripcions normatives es limiten també a tres, en la línia de no voler prescriure amb els clàssics “correcte” i “incorrecte”: “no acceptable”, “s’evita” i “és preferible”, sempre en registres formals. El problema, però, és la falta de pedagogia, encara, respecte del concepte de registre, i el fet que, per a la majoria d’usuaris, un concepte com “registre formal” pot connotar coses tibades que no són. En el fons, podríem considerar registre formal (poc o molt formal tant és) tot allò que no sigui informal, i l’informal es limita a menys textos dels que ens pensem: algunes coses de narrativa (sobretot diàlegs i narradors peculiars), guions que reprodueixin la col·loquialitat, teatre, textos de marcat to personal (diaris, memòries, blogs, etc.) i poca cosa més.

Tota la resta, doncs, és registre formal: bona part de la narrativa i l’assaig, l’estàndard dels mitjans de comunicació, el català de l’ensenyament, el llenguatge de l’administració i llibres de text i un etcètera bastant llarg. I és per a aquest registre que haurà de donar consignes clares la futura GBIEC, sense concessions a la informalitat (prou descrita a la GIEC i la GEIEC) ni ventalls de preferències en funció del registre. Si tenim clar de quin registre parlem, els usuaris hem de saber sense titubejos què hi pertoca i què no. I si a més ens hi poseu un compendi ortogràfic (qualsevol gramàtica bàsica de qualsevol llengua inclou l’ortografia), llavors la santíssima trinitat gramatical durarà dècades.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ