Selecciona Edició
Connecta’t

La Fiscalia aclareix que confia en la imparcialitat dels jutges que exerceixen a Catalunya

El ministeri públic s'oposa al fet que la causa per rebel·lió contra la cúpula dels Mossos sigui traslladada a un tribunal català

Vista de l'Audiència Nacional, que jutjarà Josep Lluís Trapero.
Vista de l'Audiència Nacional, que jutjarà Josep Lluís Trapero. EFE

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha aclarit aquest dimarts que no pretenia qüestionar la imparcialitat dels jutges que exerceixen a Catalunya en la vista en la qual s'ha oposat al fet que el judici per rebel·lió contra la cúpula dels Mossos d'Esquadra pel seu paper en el procés independentista es traslladi a Catalunya, com plantegen les defenses. El ministeri públic ha defensat la competència de l'Audiència Nacional per jutjar els caps polítics del cos, Cèsar Puig i Pere Soler, el major Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana. El fiscal Pedro Rubira, entre altres arguments a favor de mantenir la causa als jutjats centrals amb seu a Madrid, ha plantejat que l'ambient de tensió independentista a Catalunya pot afectar la causa: “Pot haver-hi imparcialitat i serenitat, si s'envia la [causa per] rebel·lió i sedició a Catalunya? Vostès pensen que hi pot haver aquesta serenitat? Que hi pot haver aquesta imparcialitat?”.

El fiscal Rubira ha inspirat les seves expressions en la querella que havia interposat el llavors fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, el 30 d'octubre del 2017 pel cas del procés davant l'Audiència Nacional. En aquella querella, Maza, basant-se en jurisprudència del Tribunal Suprem en assumptes de terrorisme, defensava la competència dels jutjats centrals en "la necessitat d'assegurar un clima de serenitat en l'enjudiciament, com a pressupost d'imparcialitat".

En un comunicat enviat a primera hora de la tarda, la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha aclarit les paraules del fiscal Rubira. "En cap cas es dubta de la professionalitat dels magistrats que exerceixen les seves funcions a Catalunya, i a la resta del territori nacional, que amb la seva feina diària garanteixen l'exercici dels drets dels ciutadans i l'aplicació de les normes del nostre ordenament jurídic", assenyala la nota. "La Fiscalia reitera la seva confiança en la independència dels jutges i tribunals a Catalunya, així com la imparcialitat de cada jutge en cada cas que se sotmet a la seva jurisdicció", afegeix el text.

L'acusació pública explica que Rubira s'ha referit a la querella inicial de Maza sobre el procés, en què expressava "la conveniència de preservar la serenitat necessària en l'enjudiciament d'unes conductes que estan generant un sentiment de fractura social que no es pot desconèixer". Aquesta menció es referia, afirma la Fiscalia, "a l'ambient de crispació que existia en la societat catalana generat al voltant de la celebració de l'anomenat referèndum de l'1-O".

La secció primera de la sala penal de l'Audiència ha celebrat aquest dimarts la vista sobre l'anomenada “declinatòria de jurisdicció”, per la qual la defensa de Puig i Soler ha sol·licitat que la causa per l'actuació dels Mossos en les dates claus del procés s'enviï als jutjats catalans, en considerar que els delictes de rebel·lió i sedició no entren en les competències taxades que la Llei Orgànica del Poder Judicial reserva per a l'Audiència Nacional. Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de César Puig, ha manifestat que si el judici es manté a Madrid “es produiria un overruling, un canvi de les regles de la mateixa Audiència Nacional” que faria, afirma, que a Europa fos “interpretat com un tribunal d'excepció per a un cas concret”.

Pau Ferrer, lletrat de Pere Soler, ha incidit en la mateixa idea que tant la llei com la mateixa jurisprudència de l'Audiència Nacional fan que aquest tribunal no sigui competent “ni per a la instrucció ni per a l'enjudiciament” del paper dels Mossos durant el referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017 i en els successos del 20 de setembre anterior davant de la Conselleria d'Economia de la Generalitat a Barcelona.

L'advocada del major Trapero i de la intendent Laplana, Olga Tubau, no ha intervingut en la sessió. Tots dos policies donen per bona així la possibilitat que l'Audiència Nacional tingui la competència per jutjar els fets, i es conformen amb el que decideixi la secció primera sobre la declinatòria de jurisdicció en una propera resolució.

Després de les defenses, ha arribat el torn del fiscal Rubira, que ha rebutjat que l'Audiència Nacional hagi canviat la seva jurisprudència per assumir els delictes de rebel·lió i sedició en el procés. “L'Audiència Nacional per descomptat que no és competent per a tots els delictes de sedició, però sí en els casos que afecten el Govern de la nació. Com no ha d'afectar una república independent a través d'un referèndum inconstitucional, com no ha de ser-ne competent l'Audiència Nacional?", ha preguntat retòricament.

Rubira ha rebutjat l'argument de les defenses que mantenir la causa a l'Audiència Nacional aniria contra el principi constitucional del jutge natural predeterminat per la llei. “No s'afecta el principi constitucional perquè no hi ha hagut arbitrarietat en l'assumpció de la competència”, ha afirmat. Segons el fiscal, l'essencial en el principi del jutge predeterminat per la llei és que es tracti d'“un tribunal de jutges imparcials”. I a continuació ha afegit: “Pot haver-hi imparcialitat i serenitat, si s'envia la [causa per] rebel·lió i sedició a Catalunya? Vostès pensen que hi pot haver aquesta serenitat? Que hi pot haver aquesta imparcialitat?”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ