Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern central accepta la proposta de la Generalitat perquè un “relator” certifiqui el diàleg sobre Catalunya

L'Executiu català posa la presència d'aquesta figura com a condició per tramitar els Pressupostos

Carmen Calvo i Pere Aragonès, el 24 de gener a la Moncloa.
Carmen Calvo i Pere Aragonès, el 24 de gener a la Moncloa. EFE

El Govern espanyol i la Generalitat volen impulsar, a més de la comissió bilateral entre les dues administracions, una taula de diàleg de partits sobre "el futur polític de Catalunya". Engegar aquest espai —que el Govern català reivindica com a condició per permetre la tramitació dels Pressupostos Generals de l'Estat— pot implicar incloure una tercera figura en les negociacions, una mena de coordinador que doni fe del que s'hi parli.

La vicepresidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo, ha acceptat expressament aquesta figura del "relator" aquest dimarts quan li han preguntat sobre la qüestió abans d'entrar a la tarda en la sessió de control al Govern al Senat, però s'ha negat a considerar-la un mediador. Ho ha expressat així: "No, no calen mediadors, ni per al Govern ni per al PSOE. Sí que potser algú que pugui prendre nota, que pugui convocar, que pugui coordinar perquè hi ha diferents partits, però no calen mediadors per estar dins de la llei". Quan se li ha demanat que expliqués amb més detall aquesta figura, ha afegit: "Algú que és capaç de dir que ens convoquem, prenc nota del que anem parlant, una mica la figura del que fa un relator al Congrés, algú que entén lògicament de política, no hi farem seure algú aliè a la situació de Catalunya a Espanya".

Calvo ho ha ratificat després a l'hemicicle al portaveu de el PP, Ignacio Cosidó, que li ha preguntat sobre aquestes negociacions. "Si dialogar és un delicte soc culpable i espero la meva condemna", ha emfatitzat la vicepresidenta, que ha subratllat que el Govern continua disposat a mantenir tots els contactes que calgui per reconduir la situació a Catalunya "dins de la llei i la Constitució". Calvo ha tornat a demanar a tots els partits que s'embarquin en aquesta operació de diàleg "per resoldre una situació tan complicada com la de Catalunya".

El ministre d'Exteriors, Josep Borrell, present en la mateixa sessió, ha replicat a una pregunta d'un senador nacionalista català que el Govern no es posa més límits en aquest diàleg que la llei i la Constitució. Però també va avisar que si aquest intent de "desinflamar no dona resultats o es fa dependre de condicions impossibles (l'autodeterminació o demanar la llibertat de condemnats a la presó), llavors caldrà suspendre la teràpia de l'ibuprofè".

La vicepresidenta ha defensat amb rotunditat la posició expressada des que va arribar a la Moncloa fa vuit mesos el president Pedro Sánchez sobre la necessitat de dialogar per reconduir la crisi catalana davant de la inacció i la judicialització a la qual es va lliurar l'Executiu de Mariano Rajoy. La taula de partits a la qual es va referir la vicepresidenta és la que està en marxa ja a Catalunya, que aquest dimarts a la tarda tenia prevista una altra cita, i a la qual no hi assisteixen ni Ciutadans ni el PP.

Les declaracions de Calvo han arribat hores després que el líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, avancés aquesta possibilitat a primera hora, en una entrevista a TV3. Inicialment, fonts del PSOE s'han mostrat escèptiques amb aquesta opció i han rebutjat rotundament la figura del "mediador", tot i que sí que han vist positiu que algú certifiqui els acords que es pactin.

L'acceptació d'un relator per a les converses entre els partits arriba l'endemà que ERC anunciés una esmena a la totalitat dels Pressupostos, la qual cosa podria escurçar la legislatura actual, una iniciativa a la qual és probable que s'afegeixi el PDeCAT. Amb aquest moviment, totes dues formacions independentistes pretenen pressionar el Govern de Pedro Sánchez perquè faci "un gest" cap als polítics presos i la seva demanda sobre l'autodeterminació. En teoria, aquesta taula de negociació de partits podria ser aquest gest que la Generalitat demana i que podria garantir, almenys, la tramitació dels comptes. De fet, s'estava negociant amb el Govern la possibilitat d'engegar-la i la presència d'aquest "mediador" era un dels esculls que la impedien.

El Govern espanyol creu que un mediador com a tal implicaria donar-li un estatus diferent a aquesta taula de negociació i prefereix rebaixar aquesta opció. "No m'agrada l'expressió de mediador, com si els partits necessitéssim que algú ens posés d'acord. Jo veuria més clar que es digui que hi hagi algú que doni fe del que es parla. Com que entre els partits tenim tanta desconfiança, que hi hagi algú que digui 's'ha parlat d'això', 's'ha arribat a aquests acords', 'queda això sobre la taula'...", ha explicat Iceta a la televisió pública catalana.

El PP no ha trigat a sortir a rebutjar aquest plantejament com una cessió inacceptable a la bilateralitat i com "una punyalada" a la Justícia just abans de l'inici del judici al Tribunal Suprem. En un comunicat, el PP destaca que acceptar "mediadors" o "relators" "significa, en la pràctica, posar al mateix nivell de legitimitat l'Estat de dret constitucional i la seva ruptura" i "legitimar com a admissibles les demandes separatistes".

Per la seva banda, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va reaccionar a través de Twitter: "Sánchez torna a cedir davant dels separatistes i accepta un 'mediador' per a les seves negociacions amb Torra. Una humiliació intolerable per a Espanya. Ja n'hi ha prou, senyor Sánchez, no tot s'hi val pel poder". I acaba: "Eleccions ja".

El líder del PSC no ha volgut suggerir noms de qui podria assumir aquesta funció, al·legant que no li correspon a ell decidir-ho. "És una possibilitat", ha assegurat. Per Iceta, el més important és que es posi en marxa aquesta taula de diàleg. "Si és útil, les modalitats no les discutiria", ha assenyalat hores abans que es faci la segona sessió de l'Espai per al Diàleg, la taula de partits que convoca el president Quim Torra per debatre el futur polític de Catalunya. A aquesta reunió no hi assisteixen, tot i que per raons contràries, ni Ciutadans ni el PP, d'una banda, ni la CUP, de l'altra.

La portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha explicat en la roda de premsa posterior a la reunió setmanal de l'Executiu que l'engegada de la taula, amb "una figura gairebé notarial" que pugui donar fe dels acords i el contingut de les reunions i amb un pla de treball i cronograma, seria un gest que facilitaria la retirada de les esmenes als Pressupostos d'ERC i el PDeCAT. Artadi ha explicat que totes dues parts s'havien emplaçat a enviar el nom de "persones neutrals" que poguessin jugar aquest rol de testimoni.

La petició d'aquesta figura independent l'han sol·licitat tant l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, com el líder del PDeCAT, David Bonvehí, o el mateix diputà republicà Joan Tardà. L'altre escull és el tema de l'autodeterminació de Catalunya, que els independentistes volen debatre amb la proposta de reforma estatutària que impulsa el Govern central. "No podem acceptar aquest marc perquè els independentistes en quedem al marge. No hi pot haver cap solució que deixi al marge alguna de les parts", va expressar Tardà dilluns.

La CUP qualifica de “ridícul” que es busqui algú que doni fe de les reunions

ÀNGELS PIÑOL

La CUP ha qualificat avui de "ridícul" que els dos Governs estiguin buscant la figura d'un relator o un notari que doni fe al contingut de les seves negociacions. Vidal Aragonés, diputat de la CUP, ha subratllat que la base d'un diàleg és “la confiança, el respecte i la bona fe en la negociació". "Si necessiten que algú doni fe del que diguin, no ja a parlar del dret a l'autodeterminació, és autoengany”, ha afirmat. Susanna Segovia, portaveu dels comuns, ho ha considerat un “bon punt de partida” però ha reclamat al Govern que faci una aposta real pel diàleg. Els anticapitalistes han matisat que no assistiran al conclave d'avui perquè rebutgen un “fals diàleg”. “No existeix entre iguals. L'Estat es nega a parlar del dret a l'autodeterminació i fa un monòleg. La resta només serveix per blanquejar el Govern de Sánchez. Volem el dret d'autodeterminació, la fi de la repressió, l'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats. Això altre és una farsa”, ha afirmat Aragonés. Segovia, per la seva banda, ha incidit que no volen que la sessió d'aquesta tarda sigui només una foto, com la de novembre, i ha fixat que per als comuns l'objectiu és un pacte de claredat, que culmini en el referèndum. “El PSC el va defensar en el seu moment. I les enquestes diuen que els seus electors també ho acceptarien per resoldre aquesta inquietud que tenen”, ha assenyalat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >