Selecciona Edició
Connecta’t

Antics escolans acusen d’abusos a Constantí el mossèn Pere Llagostera

El bateria del grup català Els Pets diu que va ser una de les víctimes del sacerdot

L'església de Sant Feliu de Constantí.
L'església de Sant Feliu de Constantí.

Pere Llagostera va exercir de rector durant gairebé 30 anys a Constantí, un petit municipi a tocar de Tarragona. El mossèn, canonge honorari de la catedral d'aquesta ciutat, va morir el 2017 amb 86 anys. Ara, dos anys després de la seva mort, alguns escolanets que van estar a les seves ordres han denunciat els abusos sexuals als quals els va sotmetre el sacerdot. Entre les víctimes hi ha el músic Joan Reig, bateria de la banda Els Pets. Reig ha confessat que la cançó Corvus, que s'inclou en l'últim àlbum de la banda, tracta sobre aquells episodis d'abús sexual. Mitjançant un comunicat, l'arquebisbat de Tarragona ha respost que no li consta "cap denúncia ni cap indici" d'aquest tipus de pràctiques a càrrec de Pere Llagostera.

Els presumptes tocaments i fel·lacions a menors van passar ara fa 50 anys i es van repetir en diverses ocasions. En declaracions a El Periódico, un dels presumptes afectats per les pràctiques del mossèn explica que el sacerdot aprofitava excursions a la muntanya per, durant les nits, ficar-se al llit dels nens i satisfer els seus impulsos sexuals. Les aportacions al caixonet d'almoines de missa servien per finançar les sortides del capellà i els escolans a la Vall de Boí i era durant aquests viatges quan el sacerdot tenia impunitat per aprofitar-se dels menors. Els relats detallen que, si algú es despertava i sorprenia el capellà, ell al·legava que els estava tapant perquè no agafessin fred.

Corvus, la cançó que Joan Reig, el bateria del grup Els Pets, va escriure per exorcitzar aquells abusos, recull en els seus versos l'aparició d'"una figura en la foscor" que ordena "abriga't, petit, que a la nit refresca".

Pere Llagostera va ser un capellà de vocació tardana. No es va posar la sotana fins als 30 anys, i abans havia treballat en una entitat bancària. Tot i això, va arribar a ser secretari del cardenal Benjamí de Arriba y Castro. El grau de popularitat que va aconseguir entre els feligresos suposadament va ser el que va alimentar la llibertat que tenia per tractar amb els nens. Alguns dels denunciants apunten que, malgrat que van intentar advertir de les pràctiques deshonestes del capellà, la reacció adversa dels pares els va fer desistir.

En el seu comunicat, l'arquebisbat de Tarragona lamenta "profundament" el patiment de les víctimes i es posa a la seva disposició per "escoltar-les". Afegeix que està "compromès plenament" amb la protecció dels menors, "d'acord amb el que exigeix el papa Francesc en aquesta matèria", conclou.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >