Selecciona Edició
Connecta’t

L’última bala d’‘El Pistolas’

El Pedro va parar una trampa a l'Eduardo a la plaça del barri. Va complir la seva amenaça: el va matar amb dos trets

Veïns col·loquen espelmes a Baró de Viver en homenatge a l'Eduardo.
Veïns col·loquen espelmes a Baró de Viver en homenatge a l'Eduardo.

La d'Eduardo Colmena va ser més que una mort anunciada. Va ser una mort pregonada als quatre vents, anticipada amb furor pel botxí, denunciada premonitòriament per la víctima. I malgrat tot, l'Eduardo va sortir de casa la nit del 22 de desembre. Anava a passejar els gossos i a comprar una barra de pa al local de la plaça que dona oxigen als blocs de cases de maó vermell del Baró de Viver, un barri pobre de Barcelona, escanyat en un nus de carreteres, tocant al Besòs, la frontera vaporosa i oblidada de la ciutat.

No li va ser difícil a Pedro Santiago, 47 anys, el membre del clan de Los Pistolas, veí i enemic, de parar-li una trampa a la plaça. Es va amagar darrere de les columnes i li va sortir al pas amb la seva dona, Olga Buendía. Dos trets. Un al pit i un altre al cap. Diuen els veïns que s’atreveixen a parlar-ne que l'Eduardo —àlies Cuello Pato, campió de lluita grecoromana, defensor del barri— va arribar a forcejar amb el seu assassí abans de desplomar-se.

L'Eduardo, 42 anys, va morir mentre es muntava una batussa (hi va haver cops de puny, ganivets) entre els seus amics i els membres de Los Pistolas que els Mossos van aplacar. Els agents van trigar ben poc a saber la identitat de l’homicida. “El Pedro li ha clavat quatre trets i se n’ha anat corrents a casa; no en vull saber res, que em maten”, va declarar un testimoni.

Eduardo Colmena, la víctima del crim.
Eduardo Colmena, la víctima del crim.

Eduardo Colmena, la víctima del crim

Quan els policies van arribar al pis del Pedro i l’Olga —ell havia sortit de la presó pocs mesos abans—, havien desaparegut en un Seat León vermell. Els agents van veure “la porta oberta i els llums i la calefacció encesos”. No els van trobar fins al cap d'un mes a Roquetas de Mar (Almeria), on s’havien refugiat. Els van detenir. Ell és a la presó, després de confessar; ella, lliure amb càrrecs. El seu habitatge ha estat cremat parcialment pels veïns dues vegades.

La nit abans del crim, l'Eduardo va denunciar el Pedro a la comissaria per amenaces. S’havien trobat a la plaça. “Li haig de fotre un tret, l’haig de matar, violaré la seva dona”, va cridar el Pedro mentre li apuntava, mentre amb el dit simulava una arma. Es van barallar. L’Olga va donar a entendre al seu marit que podia acabar la disputa per sempre. “Treu la pistola i fot-li un tret”, va dir, segons la denúncia. L'Eduardo va sortir corrents.

La víctima feia cinc anys que afrontava —uns diuen que va ser un heroi; d’altres, un temerari— els abusos de Los Pistolas al barri. L’últim incident, el que va desencadenar la tragèdia, va passar el 20 de desembre. “El patriarca era al parc i li va dir a la dona que se n’anés. Ella s’hi va negar. I el Pedro va pegar a la noia. El meu germà se'n va assabentar. El va trobar al bar on solia anar. El va tirar a terra i li va dir: ‘Que sigui l’última vegada que toques algú del barri, n'estic fins als nassos”, explica la Xènia, la germana de l’Eduardo, que impulsa l’acusació amb l’ajuda de Vosseler Abogados.

La Xènia lamenta el clima d’impunitat als habitatges del Baró de Viver. Uns dies abans, un fill adolescent del Pedro va pegar als gossos d’un veí, que va esbroncar el jove. “El Pedro li va posar la pistola al cap i el va obligar a posar-se de genolls i a demanar perdó”. En un clima de por, el seu germà no es va arronsar. L’enemistat va començar fa cinc anys, després d’un intent d’agressió del patriarca a la dona de l’Eduardo. “Va veure que va aixecar la vara contra ella, va anar cap allà, el va empènyer… i li va trencar la vara, que per als gitanos és sagrada”. El patriarca va tornar amb un sabre, però l’Eduardo el va tombar. “Va ser subcampió d’Espanya, anava confiat. Deia que qui et treia una pistola era un covard i que, a més, no dispararia”.

Los Pistolas van intentar ja llavors venjar-se pel desafiament de Cuello Pato, que va aconseguir una ordre d’allunyament contra el Pedro, el més agressiu. La seva absència al barri per complir una condemna per tràfic de drogues —a la seva fitxa policial hi ha antecedents per atemptat a l’autoritat, tràfic de drogues, tinència d’armes i furts— va fer disminuir les tensions. La treva es va trencar amb l’excarceració del Pedro.

A la Xènia li queda el dolor de pensar que el crim es podria haver evitar. El dia 22, quan el clan es va reunir a la plaça per “preparar el crim”, una patrulla de Mossos s’hi va apropar. “Els de la comissaria estaven amb els CDR i el Consell de Ministres. Van venir uns altres, que no van fer res”. Aquell mateix dia, la policia va trucar dues vegades al telèfon del Pedro. Una al migdia, per la denúncia. Una altra a la tarda, per la presència sospitosa de la família a la plaça. No va contestar.

Cinc hores després, el Pedro va disparar els seus últims trets. Va dir que ho havia fet en legítima defensa, però el jutge no se'l va creure.

Cinc hores abans, l'Eduardo trepitjava per última vegada el barri. Hi deixa la dona i una filla que aviat farà tres anys i que “encara pregunta pel seu pare”, diu la Xènia. “No sap que no el veurà mai més”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ