Selecciona Edició
Connecta’t
CRÍTICA i

Un monarca en actiu a Barcelona

Fito Páez va omplir l'Auditori amb un repàs a piano del seu repertori

Fito Páez, durant el seu concert a Madrid el 29 de gener.
Fito Páez, durant el seu concert a Madrid el 29 de gener.

“M’encanta la monarquia de la música”, va dir quan va respondre l’enèsim espectador que li demanava la interpretació d’una peça, “soc un monàrquic de la música, que és l’únic lloc en què puc fer el que em dona la gana”. Tal com raja. Fito Páez visitant Barcelona, i de passada Espanya, després de nou anys d’absència. Té un disc nou, però no va sonar ni una de les seves cançons, perquè Fito, que, a més va venir en format estalvi, només amb el seu piano, és l’amo de la seva vida artística, i els seus seguidors, que van omplir el recinte sense deixar ni un forat, ho van celebrar amb ell en un concert que va ser un massatge per al seu ego. Gairebé dues hores visitant els seus llocs comuns i salpebrant el concert amb presentacions frondoses en aquest castellà d’argentina que fa semblar espart al de Valladolid. Levitació comunitària, ambient futboler.

Fito Páez

Guitar BCN 2019
Auditori
Barcelona, 31 gener 2019

S’acusa els artistes de trap que canten amb el suport de pistes pregrabades de veu, i que el públic van als seus concerts “només” per estar-hi a prop, dels seus ídols. Fito no és un vocalista extraordinari, per dir-ho amablement, i el seu domini del piano mereixeria una beca de perfeccionament, però, com se sol dir, el rock és una altra cosa i d’aquests detalls no se’n parla. És l’emoció, llavors, la que el feia desafinar i no aconseguir ni remotament les notes altes que ell buscava amb afany, forçant voluntàriament la seva veu potser per evidenciar que ell és, per bé que ningú ho cregui, humà. Ho ha de ser. El cas és que el concert va ser tècnicament, en fi… emocionant?, particularment quan davant de la platea, sense micro, i tirant de pulmons, va cridar: “Jo vinc a oferir el meu cor”. Molt emocionant.

El repertori va ser molt diferent al que va oferir a Madrid pocs dies abans, el qual va variar estructuralment. “Dar es dar”, va obrir les salves d’aplaudiments, van continuar amb “11 y 6” i es van tancar amb “Brillante sobre el mic”, “Circo beat” o “Alegría”. Va tirar de molts temes populars, i de pas va fer que el públic els cantés, que manera que va augmentar l’índex d’octà de la nit, en la qual, com a Madrid, va homenatjar Dylan amb una barreja en anglès i castellà de “Ring Them Bells”, dedicada a Rodrigo Fresán a Barcelona. Amb el seu aspecte de personatge bohemi de Gerard Lauzier, amb cabells rinxolats, samarreta multicolor i botins vermells, Fito va passar per Barcelona amb aquestes cançons, en què, de vegades, encaixa insospitadament les frases perquè la lletra sembla el més important. Fet i fet, és un emblema generacional, un estatus, a més, reforçat amb peces en què es dol d’Argentina com “La casa desaparecida”. Un personatge amb majúscules. Fito va passar per Barcelona com el que és: un monarca.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >