_
_
_
_
_

Torra paralitza més la Generalitat

La inacció del Govern català s’accentua amb l’arribada del macrojudici del procés, mentre el president perd suports dins i fora del seu executiu

Miquel Noguer
Quim Torra a Molins de Rei.
Quim Torra a Molins de Rei.Quique García (EFE)

El del passat dimarts va ser un dels consells de Govern més tibants que es recorden amb Quim Torra com a president de la Generalitat catalana. Per primera vegada, diversos consellers, inclosos alguns de Junts per Catalunya —en principi, afins al president— li van voler parar els peus al substitut de Carles Puigdemont. Discutien sobre què calia fer davant l’imminent trasllat dels presos independentistes a les presons de Madrid. Torra defensava la línia dura i el lideratge de les mobilitzacions al carrer. I no es va mostrar disposat a escoltar als qui demanaven deixar el Govern en un segon pla de la protesta.

Más información
Polítics i policies copen la llista de testimonis en el judici al procés
El judici al procés comença el 12 de febrer amb Rajoy, Urkullu i Colau citats com a testimonis
Torra reclama la vinculació de la comunitat internacional al judici

Entre el brogit del debat una altra espurna va encendre els ànims , expliquen fonts coneixedores de la trobada. Va ser quan diversos consellers van instar a canalitzar la negociació per aprovar els Pressupostos de la Generalitat, que a dia d’avui continua funcionant amb els comptes prorrogats del 2017. “No em parleu de Pressupostos amb el judici a punt de començar”, va venir a dir Torra. No va durar gaire més, la discussió.

La situació d’excepcionalitat que viu Catalunya amb la intervenció del seu autogovern l’octubre del 2017, unes eleccions forçades en aplicació de l’article 155 de la Constitució i la formació d’un Govern que s’autoanomena “provisional” a l’espera de la tornada improbable de Carles Puigdemont, es cronifica a pocs dies del macrojudici del procés.

Tot funciona al ralentí a la Generalitat. Els Pressupostos estan encallats per falta de suports, per bé que hi hagi consellers del govern, tant d’ERC com alguns de Junts per Catalunya, que estan intentant buscar suports per aprovar-los. L’anomenada “taula per al diàleg”, en la qual estan convidats tots els partits catalans per fomentar un marc de sortida de la crisi territorial, s’havia de reunir divendres passat. Però Torra la va desconvocar a última hora, precisament per deixar espai a les protestes pel trasllat dels presos a Madrid. Finalment, se celebrarà dimarts que ve, però les expectatives són d’allò més baixes.

Els ajuntaments denuncien desatenció per part de la Generalitat. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, fa temps que reclama, sense èxit, que s’ampliï la presència de Mossos a la ciutat davant l’evident augment de la delinqüència (un 20% més l’últim trimestre de l’any passat). Al Parlament les coses no pinten millor. Durant els sis primers mesos de legislatura no hi va haver activitat parlamentària perquè no hi havia Govern i des del juny fins ara només s’han aprovat tres modificacions de lleis que ja existien, dues d’elles proposades pel PSC.

Amb aquesta situació es redueix el nucli de fidels de Torra. Aviat es produirà la marxa de la consellera de Presidència, Elsa Artadi, que tindrà un paper cabdal en la candidatura per Barcelona que l’expresident Carles Puigdemont està preparant per a les eleccions del maig. Aquesta setmana ha abandonat el vaixell de la Presidència ni més ni menys que el cap de gabinet de Torra. Per cobrir el buit de la conselleria es perfila una alcaldessa sense experiència a la Generalitat, Meritxell Budó.

El discurs de Torra, mentrestant, continua sent monotemàtic. Ahir va tornar a demanar “coratge i valentia” al Govern de Pedro Sánchez perquè afronti els “canvis” que, segons ell, necessita Espanya, començant pel “dret a l’autodeterminació de Catalunya”.

El malestar també afecta el col·lectiu de presos, que des de divendres passat estan a Madrid pendents de l’inici del judici del procés el proper dia 12. La confiança en Torra està per terra. Els presos d’Esquerra mai no han destacat pel seu suport al president i desconfien de l’acció política que Puigdemont, fugit de la justícia espanyola, desenvolupa a Bèlgica. Aquesta mateixa setmana, en una entrevista en el rotatiu francès Le Figaro, Oriol Junqueras (ERC) deslloava la fugida de Puigdemont i reivindicava que s’hagués quedat a Espanya per “responsabilitat” cívica i ètica. “Sòcrates, Sèneca o Ciceró van tenir la possibilitat de fugir i no la van aprofitar”, va afegir. Puigdemont va encaixar malament la crítica. “Tindré paciència fins a les sentències[DEL JUDICI], a partir d’aquest moment cadascú explicarà el que hagi d’explicar”.

Però no només Junqueras dona mostres de desaprovació. Fonts properes a Jordi Sànchez, el president del grup parlamentari de Torra, asseguren que l’activista empresonat envia molts missatges sobre la urgència de canviar de rumb. La paràlisi instal·lada a la Generalitat, i que l’oposició no aconsegueix trencar des del Parlament, també està afectant el diàleg constant que es manté amb el Govern central. L’última reunió entre tots dos executius, celebrada el divendres 25 de gener, va ser la primera que va acabar sense cap acord destacable. “No va sortir malament, però no aconseguim avanços concrets”, admeten des del Ministeri de Política Territorial, que situen “en el costat de la Generalitat” les dificultats per prosseguir.

Malgrat aquesta situació, els suports a Catalunya per una nova intervenció de la Generalitat van a la baixa. La principal entitat constitucionalista, Societat Civil Catalana, es va desmarcar ahir de la proposta de PP i Ciutadans. “Un altre 155 seria un error, seria tirar més gasolina al foc”, va dir el president de l’entitat, Josep Ramón Bosch, que advoca per un “canvi de relat” de l’Estat a Catalunya. Els independentistes no tenen forces per culminar el seu projecte ni majoria per a una altra intervenció de l’autonomia, i sembla que el Govern i la Generalitat estan condemnats a un diàleg tan precari com ineludible.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_