Selecciona Edició
Connecta’t

El judici al procés comença el 12 de febrer amb Rajoy, Urkullu i Colau citats com a testimonis

El ministeri públic demana entre 7 i 25 anys de presó per als 12 acusats

Una patrulla i un agent davant del Suprem, durant la compareixença de Junqueras al gener. En vídeo, el trasllat dels presos a Madrid.

El judici al procés al Tribunal Suprem començarà el 12 de febrer. Després d'una deliberació que s'ha allargat més del previst, fonts jurídiques informen que el tribunal ha fixat aquest divendres la data d'inici de la vista oral que asseurà al banc dels acusats Oriol Junqueras i els altres 11 dirigents independentistes que la Fiscalia acusa de rebel·lió, malversació i desobediència. Durant les sessions, que s'allargaran al voltant de tres mesos, compareixeran més de 500 testimonis, entre els quals l'expresident del Govern espanyol Mariano Rajoy, l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, el lehendakari Iñigo Urkullu, el president del Parlament, Roger Torrent, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

El Suprem no ha difós fins aquest divendres la data d'inici de la vista en què es jutjarà el desafiament sobiranista a l'Estat, que va desembocar en la celebració del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i la declaració d'independència unilateral al cap de 26 dies. El dia ha estat fixat després que les defenses de diversos dels acusats advertissin el tribunal que anunciar l'inici del judici amb poca antelació vulneraria el seu dret a la defensa. L'advocat de l'exvicepresident Oriol Junqueras i de l'exconseller Raül Romeva demanava tres setmanes de termini, mentre que la del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, considerava que menys d'una setmana era "insuficient".

Finalment, les defenses tindran 11 dies per preparar les primeres sessions. El Suprem només ha fixat ara com ara sis dies dels prop de tres mesos que s'estima que durarà la vista: el 12, 13, 14, 19, 20 i 21 de febrer. Durant aquests dies la sala pretén abordar les qüestions prèvies i l'interrogatori dels processats. Les sessions començaran a les 10.00.

El ministeri públic demana entre 7 i 25 anys de presó per als 12 acusats: a més de Junqueras, els exconsellers Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs; l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'expresident de l'ANC i actual diputat, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. En una interlocutòria redactada per Manuel Marchena, el president del tribunal que jutjarà els líders independentistes, el Suprem respon a les peticions de proves i testimonis que les defenses dels 12 processats han sol·licitat.

La Fiscalia havia demanat un total de 256 testimonis i la sala els ha acceptat tots. Entre els citats hi ha l'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto, l'exdelegat del Govern espanyol a Catalunya Enric Millo i el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, encarregat de coordinar l'operatiu policial que havia d'impedir la celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017. La Fiscalia, que acusa de rebel·lió els líders de l'intent d'independència de la tardor passada, pretén apuntalar la idea davant del tribunal que els comandaments policials van advertir el 28 de setembre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras de la possibilitat que es produïssin actes violents si seguien endavant amb la consulta. L'Advocacia de l'Estat s'havia adherit a les peticions del ministeri públic i Vox n'havia sol·licitat 69, entre els quals hi ha Rajoy. Les defenses, per la seva banda, havien sol·licitat més de 400 testimonis.

La Sala ha acceptat la petició perquè comparegui l'expresident de la Generalitat Artur Mas (que va estar imputat en la causa però finalment no va ser processat), diputats com Gabriel Rufián i Joan Tardà, l'excoordinadora general del PDeCAT Marta Pascal i ciutadans que van resultar lesionats en els fets jutjats, així com agents de policia i guàrdies civils que també van patir ferides.També seran citats l'exconsellera de Presidència Neus Munté, l'excap dels Mossos Josep Lluís Trapero (processat per rebel·lió a l'Audiència Nacional), qui va ser número dos de Junqueras al Departament d'Economia, Josep Maria Jové, i els quatre exmembres de la Mesa del Parlament que el Suprem va processar per desobediència, però que finalment seran jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Lluís Guinó, Anna Simó, Lluís Corominas i Joan Josep Nuet). En la mateixa situació es troba l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, que també ha estat citada.

La sala ha citat també la secretària judicial Montserrat del Toro, que va haver de sortir pel terrat de la Conselleria d'Economia el 20 de setembre del 2017 a causa de la concentració de milers de persones davant de les portes de l'edifici en protesta per l'escorcoll que hi estava duent a terme la Guàrdia Civil; i Lluís Llach, cantautor i exdiputat de la coalició del govern Junts pel Sí.

El tribunal rebutja testimonis com el del Rei perquè ho prohibeix expressament l'article 411 de la Llei d'Enjudiciament Criminal. Tampoc ha admès el testimoni del cap de la Casa del Rei, Jaime Alfonsín, ja que la llei no accepta el sistema de "testimoni per substitució" que proposaven les defenses

Tampoc ha estat declarada pertinent la declaració proposada per Vox d'Alfredo Pérez Rubalcaba, en venir referit el seu testimoni a fets anteriors a la consulta del 2014. També n'han estat exclosos l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i alguns dels processats que estan declarats en rebel·lia en el mateix procés. En la seva interlocutòria la sala raona que aquesta condició és "manifestament incompatible" amb el deure de declarar i l'obligació de dir la veritat que assumeix tot testimoni.

Entre els testimonis descartats pel Suprem hi ha el de Pilar Rahola, atès que els magistrats entenen que "són prescindibles les valoracions del testimoni proposat". Es rebutja també la petició que hi acudeixi com a testimoni Ignacio Cosidó, actual portaveu del Senat pel PP. En la seva interlocutòria, el Suprem assenyala que aquesta sol·licitud es basava en els dubtes que hi havia sobre la imparcialitat del president del tribunal d'enjudiciament, Manuel Marchena, i aquests dubtes ja van ser esvaïts per la Sala del 61 del Tribunal Suprem quan va rebutjar la petició de les defenses que es recusés el president del tribunal.

Una altra de les propostes de les defenses era que hi assistissin observadors nacionals i internacionals per garantir el respecte als drets humans dels processats. El Tribunal Suprem rebutja aquesta possibilitat: "La Sala coincideix plenament amb la defensa a l'hora de subratllar la importància d'observadors que converteixin la seva presència en un sa element de fiscalització de l'exercici democràtic de la funció jurisdiccional. Precisament per això ha autoritzat –superant així restriccions històriques encara vigents en la majoria dels països del nostre entorn– que les sessions del judici siguin televisades en directe i per streaming a internet. La conseqüència immediata és que tot ciutadà que vulgui convertir-se en observador, nacional o internacional, del desenvolupament del judici podrà fer-ho. I no en el limitat nombre de cinc que suggereix la defensa". El Suprem assenyala que ha optat "per una fiscalització incondicionada de totes i cadascuna de les sessions del plenari. S'eludeixen els problemes que es derivarien de la falta d'acreditació, per aquells als qui les parts atribueixen la condició d'observadors imparcials, d'un estatut de neutralitat i independència econòmica respecte dels seus proponents", afegeix el tribunal.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ