Selecciona Edició
Connecta’t

Polítics i policies omplen la llista de testimonis en el judici al procés

La Fiscalia i les defenses coincideixen a portar davant del tribunal el coordinador de l'1-O i la testimoni clau de les protestes del 20-S

L'expresident del Govern Mariano Rajoy és un dels més de 500 testimonis citats en el judici del procés.
L'expresident del Govern Mariano Rajoy és un dels més de 500 testimonis citats en el judici del procés.

Els 500 testimonis acceptats pel Tribunal Suprem per declarar en el judici contra els líders independentistes hauran d'aportar llum sobre el que va passar a Catalunya durant el procés. Encara que amb finalitats oposades, acusacions i defenses coincideixen en algunes peticions; per exemple, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos —que va coordinar el polèmic dispositiu per frenar la consulta il·legal de l'1-O— o la secretària judicial Montserrat del Toro, testimoni clau dels fets del 20 de setembre del 2017 enfront del Departament d'Economia.

A la llista de declarants del judici, que comença el proper 12 de febrer, són majoria els agents dels tres cossos policials (Mossos, Guàrdia Civil i Policia). El rerefons polític del judici és evident i per això abunden, també, dirigents i exdirigentes de tot l'espectre ideològic. L'expresident del Govern Mariano Rajoy i l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría; el lehendakari, Íñigo Urkullu; l'expresident de la Generalitat Artur Mas o l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, compareixeran davant de la Sala Segona del Suprem. Les explicacions de tots ells seran una part nuclear en la disputa dialèctica del judici.

El context polític. Junt amb els responsables polítics d'aquella etapa a Madrid i Barcelona compareixerà el president del Parlament, Roger Torrent, a petició de Vox. El partit ultra ha aconseguit que se citi el que va ser mà dreta d'Oriol Junqueras, Josep María Jové, i exconsellers que es van baixar del carro en no assumir el referèndum unilateral, com Meritxell Ruiz, Jordi Baiget o Jordi Jané, aquest últim titular d'Interior. Els acusats lligats al PDeCAT i Esquerra han citat alguns dels seus: Marta Pascal (senadora), Neus Lloveras (expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència), Xavier Trias (exalcalde de Barcelona) o Gabriel Rufián (diputat). Carme Forcadell portarà els seus antecessors des del 2003 (Ernest Benach i Núria de Gispert) perquè expliquin “les funcions de la presidència”. Sobre els fets del 6 i el 7 de setembre —quan es va votar la llei del referèndum en una sessió tormentosa—, declararan membres de la taula com José María Mirall (Ciutadans) o David Pérez (PSC), a més del secretari i el lletrat major de la Cambra catalana, que es van oposar a aquests tràmits.

El Suprem escoltarà exdirigentes i polítics en actiu de totes les ideologies

La protesta del 20-S. El 20 de setembre del 2017 és una cita clau: la Fiscalia situa en aquesta data l'inici de la violència del procés, quan fins a 40.000 persones es van concentrar davant de la seu del Departament d'Economia pels escorcolls ordenats per un jutge. Part del relat acusatori es basa en els problemes causats a la comitiva judicial. A més de la secretària, declararan guàrdies civils per ratificar els danys als vehicles policials; a un d'aquest es van pujar Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium) per desconvocar la manifestació, en una de les imatges més icòniques del procés. Les defenses han demanat que declarin, entre altres, el cantautor Lluís Llach, membres d'ERC i treballadors d'Economia, o membres de la CUP com David Fernàndez o Mireia Boya. També ho faran els líders de CC OO i UGT a Catalunya, Javier Pacheco i Camil Ros, per convocar la ciutadania a acudir davant d'Economia.

Votants i policies donaran versions oposades de la violència l'1-O

Dispositiu i violència l'1-O. La Fiscalia creu els Mossos es van posar del costat del Govern català i amb la seva “passivitat” van permetre la consulta il·legal. A més del “coordinador”, hi assistiran els màxims responsables dels tres cossos a Catalunya: Sebastián Trapote (Policia), Ángel Gozalo (Guàrdia Civil) i Josep Lluís Trapero (Mossos), aquest últim acusat igualment de rebel·lió a l'Audiència Nacional. Altres comissaris dels Mossos (Manel Castellví, Emili Quevedo o Ferran López, que va assumir el comandament després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució el 21 d'octubre del 2017) hauran d'aclarir com es va coordinar l'operatiu. Sobre l'ocorregut aquella jornada, desfilaran a petició de la Fiscalia desenes de policies ferits pels votants durant la consulta. Per a les defenses, en canvi, els ferits van ser els ciutadans i parlaran d'això nombrosos testimonis que estaven als col·legis electorals; també el director del Servei Català de Salut, David Elvira, perquè “ratifiqui els informes” sobre els lesionats l'1-O. El Suprem ha acceptat que compareguin diputats canadencs (Manon Massé) i alemanys (Félix von Gründbergm) que van assistir com a observadors.

La llista la completen nombrosos càrrecs de la Generalitat i caps i empleats d'empreses per pagar i cobrar, segons el cas, serveis lligats al referèndum. Ells, de perfil menys públic, tindran alguna cosa a dir sobre el delicte de malversació.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >