Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

La nova llei de l’esport: una oportunitat per a Catalunya

Els valors que predica el text legal estan clarament identificats en l'ADN de l'esport català

Un moment de l'última marató de Barcelona.
Un moment de l'última marató de Barcelona.

El 15 de gener, en la 22a Festa de l’Esport Català organitzada per la UFEC i el diari Sport, el president d’aquesta entitat esportiva, Gerard Esteva, anunciava que el principal repte de l’esport català per a l’any 2019 era l’aprovació parlamentària de la iniciativa legislativa popular (ILP) que les federacions estan promocionant i per a la qual afirmava que s’havien aconseguit 90.000 signatures, que actualment ja en són més de 110.000, sumant-hi també suports de molts clubs catalans i entitats internacionals.

Quan el setembre del 2017 es va aprovar solemnement al Palau de la Generalitat el Pacte Nacional de l’Activitat Física i l’Esport, les federacions i la UFEC van proposar l’articulat de la llei que ara es presenta en format d’ILP. Cal recordar que el Pacte Nacional, igual que la resta de pactes nacionals d’altres sectors, és la definició de les línies mestres d’actuació política del Govern. La proposta d’ILP es va llançar mesos després de la constitució del nou Parlament, informant-ne sempre el Govern; i tot el procés de recollida de signatures no va començar fins a l’aixecament del 155 i la constitució del nou Govern de Catalunya. Aquests són els fets reals.

No és casual que la iniciativa presentada per les federacions hagi rebut tant i tant suport popular. No ha estat només perquè els valors que predica la nova llei estan clarament identificats en l’ADN de l’esport català, sinó també perquè és aquesta proposta la que estableix les bases per a un futur millor per a Catalunya. La necessitat de tenir una nova normativa per a l’esport és evident: ens homologarà a escala europea, però sobretot dotarà de recursos les entitats sense ànim de lucre perquè desenvolupin la seva activitat. Invertir en les entitats és prevenció, és millorar la societat, és cohesió social, és una ciutadania més forta i més saludable; és, en definitiva, estalvi en salut o en educació.

La proposta que fan les federacions no deixa de ser molt semblant a la que hi ha actualment, però amb una novetat: garanteix un finançament digne que ens permetrà desenvolupar els plans estratègics que marqui el Govern. Sí, perquè qui defineix reglamentàriament quines són les línies subvencionables és el Govern, i les entitats executen el que se’ls encomana. És com un bot de rems on el Govern porta el timó, determina les polítiques públiques en el món de l’esport, i el sector sense ànim de lucre rema, és a dir, les executa.

En relació amb el finançament, una de les coses que la proposta de la ILP posa sobre la taula és l’atorgament dels recursos públics a través de mèrits objectius determinats pel Govern. Això evitarà els possibles clientelismes i millorarà clarament el model, fent que el nostre sector sigui clarament meritocràtic.

És, per tant, rotundament fals que aquesta ILP pretengui privatitzar l’esport català, com ens han intentat vendre els sectors més conservadors del món de l’esport. Tot el contrari, no només enforteix el model actual, sinó que el fa més competitiu, eficaç i eficient, transparent i meritocràtic.

En el context actual, a les portes de l’acord definitiu amb el Govern, que liderarà la inclusió de la resta del sector esportiu, assolirem el consens i el diàleg amb què es van iniciar les tasques del Pacte Nacional de l’Activitat Física i l’Esport, garantint l’estabilitat i el creixement que necessita el conjunt del sistema esportiu català. 

Carles Muñoz és president de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ