Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona elimina per decret els antidisturbis de la Guàrdia Urbana

L'equip de Colau ha mantingut desenes de reunions amb els sindicats sense arribar a un acord

La Guàrdia Urbana després d'un dels desallotjaments a la plaça de Catalunya.
La Guàrdia Urbana després d'un dels desallotjaments a la plaça de Catalunya.

El govern d'Ada Colau aprovarà en els propers dies un decret d'alcaldia amb el qual elimina, quatre mesos abans de les eleccions, la unitat d'antidisturbis de la Guàrdia Urbana. El govern compleix així una de les promeses electorals amb les quals es va presentar als comicis del 2015. El comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, i el seu equip s'han reunit en l'últim any més d'una vintena de vegades amb els delegats sindicals del cos policial per arribar a un acord en la supressió de la unitat i la creació d'una nova secció. L'acord no ha estat possible, per la qual cosa Barcelona en Comú ha decidit engegar la nova unitat en els propers dies malgrat la negativa sindical.

El programa d'Ada Colau el 2015 era clar: “Dissoldre de manera progressiva les unitats de policia administrativa i de seguretat (UPAS)”, un grup d'agents antidisturbis dissenyat per Joan Clos, perpetuat per Jordi Hereu i transformat a Unitat de Suport Policial (USP) per Xavier Trias. Una de les unitats que més denúncies ha rebut per actuacions relacionades amb abusos de poder i amb casos sonats com el de Ciutat morta o el desallotjament del 15-M a la plaça Catalunya.

Quan Colau va arribar a l'alcaldia va posar al capdavant de la Urbana Amadeu Recasens, que va exigir als agents que deixessin de fer funcions d'“ordre públic”. Malgrat tot, la Urbana continuava tenint agents vestits d'antidisturbis però sense capacitat per dispersar manifestacions o fer càrregues policials.

El comissionat va engegar el disseny d'un nou pla director que ordenés el cos policial sota tres premisses: “Territori, proximitat i transparència”. El pla director, finalitzat el maig del 2016, preveia no només la supressió de la USP sinó la creació de la Unitat de Reforç a la Proximitat i Emergència (URPE), un cos que continuava duent la indumentària dels antidisturbis però que estava destinat a la gestió d'emergències, la protecció d'espais públics, les grans concentracions i la protecció del medi ambient, entre d'altres.

Va ser llavors quan van començar a negociar amb els sindicats Sapol, CCOO i UGT la supressió de la USP. Els representants dels treballadors pretenien que el centenar de membres de la USP es convertissin en URPE. Un canvi de nom sense més. Recasens no creia en aquesta opció, ja que la URPE estava integrada per més agents, 160, i necessitava un altre tipus de formació que no fos el curs d'antidisturbis que havien fet els membres de la USP.

Les negociacions continuaven quan es va produir l'atemptat de la Rambla l'agost del 2017. La Urbana ja feia mesos que treballava amb els bombers de París que havien gestionat l'atemptat de la sala Bataclan del novembre del 2015 a la capital francesa. Tot i així, a la Rambla la USP va ser la primera que va arribar al lloc dels fets. Malgrat la ràpida intervenció, el cos va detectar que faltava certa formació en coordinació i tractament d'emergències que el curs i procés de selecció d'URPE hauria solucionat.

Els sindicats continuaven defensant els membres de la USP i l'equip de govern va concloure que tots els agents d'aquesta unitat que volguessin formar part de la URPE havien de passar el procés de selecció. Malgrat tot, l'equip de Colau va cedir i va mantenir que aquells agents que no fessin el curs els conservarien a la URPE fent tasques complementàries. La resposta dels sindicats va seguir sent negativa i Colau ha optat per signar, en els propers dies, un decret de supressió de la USP i la creació de la URPE amb un nou nom: Unitat de Reforç per a les Emergències i la Proximitat (UREP). A l'abril els sindicats se sotmetran a eleccions. Colau, al maig.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >