Més de 24.700 persones han mort a Catalunya esperant les ajudes a la dependència des del 2011
Prop de 18.500 persones grans són a la llista d'espera per aconseguir una plaça en una residència pública
La llista d'espera per accedir a les prestacions de la Llei de Dependència ha deixat un reguitzell de víctimes pel camí. Almenys, 24.751 persones van morir a Catalunya des del 2011 mentre esperaven ser valorades amb un grau de dependència o esperant l'ajuda assignada. Així ho ha confirmat el Departament de Treball i Afers Socials en dues respostes parlamentàries datades al març del 2016 i gener del 2019. La llista d'espera per a una plaça en una residència de la tercera edat pública —és el recurs més atorgat després de les ajudes domiciliàries i del cuidador no professional—, ascendeix a prop de 18.438 persones.
El procés perquè a una persona li sigui reconeguda la dependència i se li assigni una prestació és llarg i tediós. Afers Socials fixa el termini mitjà de tres mesos per a la primera fase del circuit assistencial, que és la valoració inicial en la qual es determina el nivell de dependència de cada sol·licitant. Després, se sumen almenys altres sis mesos fins a obtenir el programa individualitzat d'atenció (PIA), en el qual es recull el recurs assistencial més adequat per a cada dependent (des d'un centre de dia fins a una plaça residencial o un cuidador no professional).
En tot aquest recorregut, moltes persones amb alt grau de vulnerabilitat s'han quedat pel camí. A Espanya, més de 100 dependents reconeguts moren al dia sense arribar a rebre cap ajuda, segons el Ministeri de Sanitat. A Catalunya, els càlculs més conservadors eleven la xifra a més de 24.000 des del 2011, encara que el ball de xifres és tal que fins i tot el Departament ha canviat la forma de comptabilitzar-los en aquests anys per “homologar” les seves dades als d'altres comunitats, justifiquen.
Segons va explicar el conseller de Afers Socials, Chakir El Homrani a una pregunta parlamentària del grup de Ciutadans, entre 2013 i 2017, 2.848 persones van morir abans que culminés el procés de valoració dels seus graus de dependència. En aquest temps, 8.346 persones més que ja tenien reconegut el grau de dependència i el PIA assignat, es van morir abans de rebre el recurs atorgat. Segons Afers Socials, el 54% dels sol·licitants de la dependència tenen més de 80 anys.
Aquestes morts se sumen a les altres revelades en una resposta parlamentària del 2016 per la llavors consellera del ram, Dolors Bassa. Allà concretava que entre 2011 i 2015, també havien mort 12.557 persones que, encara que ja tenien la dependència reconeguda, encara no se'ls havia fet el PIA corresponent.
En l'última de les seves respostes parlamentàries, Afers Socials també xifra la llista d'espera per a una residència pública en gairebé 18.500 ancians. Segons ACRA, patronal de les residències, la llista d'espera s'ha reduït en 5.000 persones des del 2016. Cinta Pascual, presidenta d'ACRA, advoca per recuperar les prestacions econòmiques vinculades (PEV), una ajuda que atorga l'Administració al dependent per pagar una plaça privada mentre no hi ha un llit públic disponible. “La PEV permet accedir a una plaça residencial o a un altre recurs amb més rapidesa que una plaça pública, per la qual poden arribar a passar dos, quatre o sis anys, en funció del servei i de la població”, afegeix. Més de 17.000 persones estan esperant una plaça residencial, segons la patronal.
Pascual va criticar aquest dimecres la “rigidesa” del sistema i va reclamar, a més, “un sistema d'urgència” per als casos més greus. “Ha d'haver-hi un sistema per accedir a una prestació ràpida. Cal ser més flexibles. En el millor dels casos, estaràs de sis a vuit mesos en el procés per tenir una ajuda. És horrible”, va resoldre.
Sobre la firma
