Selecciona Edició
Connecta’t

‘Destralada’ a la novel·la negra rural

BCNegra debat l'existència del gènere del ‘country noir’

Frances McDormand, a 'Fargo'.
Frances McDormand, a 'Fargo'.

En un crim rural (literari, s'entén) un espera ensopegar-se amb un cadàver esquarterat a destralades o amb motoserra, un rastre de sang des del límit del bosc, unes restes llançades a una picadora per fer-ne adob. Però sembla que no: hi poden aparèixer un parell de cérvols esventrats (és el cas de Los Caín, editat per AdN), un immigrant il·legal procedent de l'Est socarrimat als peus d'una vinya (com a El porqué del color rojo, a Salto de Página) o nens acabats de néixer desapareguts en un context d'especulació urbanística en una capital de província (Piedras negras, a Tusquets); però no, no es mata diferent al camp que a la ciutat. Així ho van sentenciar, tot just començar, respectivament, Enrique Llamas, Francisco Bescós i Eugenio Fuentes, a la taula country noir que els va reunir dimarts a la biblioteca Jaume Fuster, en el marc del Festival BCNegra.

“En un poble o una ciutat petita tothom sap el que passa a dins de les cases i se segueix molt al detall la vida dels veïns; com que és un microcosmos, potser els rols són més evidents i la maldat, més en directe”, concedeix, com a màxim, Llamas (Zamora, 1989), que a Los Caín retrocedeix a mig franquisme i a mitja Castella la Vella per situar-hi un jove mestre madrileny que, desubicat, intentarà exercir, tot i que l'esquitxaran els rancors ancestrals.

L'eclosió del subgènere, que es nota fins i tot a la televisió (de la clàssica Fargo a la castissa Matadero) respon més al fet que “és un territori menys gastat per la sobreproducció de novel·la negra; es tracta de buscar una veta d'interès”, diu, fent servir el seu argot de publicista, Bescós, que, després d'El baile de los penitentes, amb El porqué del color rojo continua donant vida a la tinenta de la Guàrdia Civil Lucía Utrera, la Grande, que es mou per Calahorra (poble de la dona del seu creador), però amb un mirall a la cap de policia embarassada Marge Gunderson, que Frances McDormand interpretava a Fargo. “Això de la malvolença de la vella del poble darrere de la cortineta no encaixa avui; això ha evolucionat molt”, diu Bescós.

“El crim rural no és sexual o per honor, amb aire tràgic lorquià, i l'urbà més sofisticat, amb verí o vinculat a l'àmbit econòmic; cal sortir del tòpic de la pana, l'aixada, la llagosta i la crueltat amb els animals...”, agita Fuentes (Càceres, 1958), aquests dies amb el setè lliurament del seu detectiu Ricardo Cupido, que viu al fictici poble extremeny de Breda, però que ara brega amb l'especulació immobiliària i el tràfic de nens robats a la Toledo del 2004. “L'aparició de les noves tecnologies, els neorurals... s'ha superat la divisió sociològica, la perifèria ja no és una cosa territorial”, sosté. La novel·la negra rural ja ni serveix, en la seva opinió, per fer de succedani de la crònica negra (“per això ja hi ha els informatius de Telecinco”, llança, càustic, Fuentes). I centra el gènere literari més que en un escenari, en dos ingredients imprescindibles: “Un enigma amb investigador i un dany intencionat, un dolor; el que ha evolucionat és tota la resta”.

Per no ser country noir no ho són ni els seus referents: Cormac McCarthy i Joseph Conrad (Bescós), Chandler o Benjamin Black (Fuentes) o Matute o el Delibes de Las ratas (Llamas). I recorden que Simenon no feia distincions amb el seu Maigret quan el comissari investigava a la Rive Gauche o a la França profunda o quan Dashiell Hammett enviava els seus detectius fora de les grans urbs, com a Collita roja. On és la clau, doncs? Tots tres coincideixen que el gènere és un esquer: “Permet preguntar per què la revenja, els diners o el desamor provoquen els nostres comportaments violents; per respondre-hi, la novel·la negra és ideal”, resumeix Fuentes.

El públic va assistir, així, en directe, a un crim sorprenent: la mort, pels suposats propis autors del country noir, de la novel·la negra rural. D'una destralada.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ