Selecciona Edició
Connecta’t

“El desaigüe de la ciutat”

Ciutat Meridiana i Marina del Prat Vermell són els dos barris amb menor renda familiar per càpita de Barcelona

Vista de la Marina del Prat Vermell.
Vista de la Marina del Prat Vermell.

Ciutat Meridiana i la Marina del Prat Vermell són els dos barris amb menor renda familiar per càpita de la ciutat. A principis de mes la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) anunciava querelles contra bancs per dur a terme pràctiques abusives en pisos ocupats de Ciutat Meridiana. Llavors, la presidenta de la FAVB, Ana Menéndez, va denunciar: “Ciutat Meridiana s'ha convertit en el desaigüe de la ciutat. No pot ser que sigui el barri on hi ha més desnonaments”. El president de l'associació de veïns del barri, Filiberto Bravo, afegia: “Volem ser Barcelona i només ho som sobre el paper”.

A la Marina del Prat Vermell la situació és molt similar a la de Ciutat Meridiana. El carrer de la Mare de Déu del Port recorre part del cementiri i una filera de naus industrials amb el cartell “es lloga”. A terra: greix, mocadors, preservatius i brutícia a només uns metres de l'institut Montjuïc, on uns adolescents juguen a bàsquet. A l'exterior del centre escolar una pintada diu: “Ni carnisseries, ni comissaries. Carn és mort”. “Aquí som tots humils i pobres”, somriu un veí a qui no li sorprèn viure en un dels barris amb la renda més baixa de Barcelona.

Mossèn Josep Hortet, rector de la parròquia de la Mare de Déu del Port, té molt clar com s'amaga la pobresa als edificis del barri. “És estrany perquè pertanyem al districte de Sants, però crec que tenim molt més a veure amb la gent que viu a l'Hospitalet de Llobregat. Aquí, en una mateixa escala hi ha persones de classe mitjana i altres veïns molt més escanyats econòmicament. No hi ha edificis exclusius de persones originàries de països llatinoamericans o àrabs. Aquí tot és barreja i hi ha molta necessitat de serveis socials”, assegura Hortet.

El supermercat més gran de la zona ha obert fa poc. És immens i al migdia hi ha més treballadors que clients. A l'exterior, solitaris, mengen entrepans els treballadors d'algunes oficines que hi ha al voltant. En passar pel costat de l'escola Bàrkeno se senten veus que canten procedents d'alguna classe infantil. A la porta del centre penja un cartell que diu: “Eduquem per la pau”.

Els carrers al barri de la Marina del Prat Vermell gairebé sempre estan deserts. Les escales mecàniques que baixen a l'estació del Foc, que s'acaba d'inaugurar, funcionen, tot i que pugen òrfenes gairebé contínuament. A l'exterior, concessionaris i cotxes en direcció a la ronda s'apoderen d'un dels barris més pobres de la ciutat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ