Selecciona Edició
Connecta’t

Interior va ordenar a la policia prioritzar la “seguretat dels ciutadans” l’1-O

La Secretaria d'Estat va desenvolupar en una instrucció l'ordre del TSJC d'impedir el referèndum "sense alterar la convivència"

La Policia Nacional carrega contra ciutadans el dia del referèndum de l'1-O a Barcelona.
La Policia Nacional carrega contra ciutadans el dia del referèndum de l'1-O a Barcelona. ap

Més important encara que impedir la celebració del referèndum independentista a Catalunya era salvaguardar “la seguretat tant dels efectius policials com dels ciutadans”. Així consta en una instrucció elaborada per la Secretaria d'Estat de Seguretat tot just dos dies abans de la consulta il·legal de l'1-O. El document, que obra en la causa contra els líders del procés, desenvolupa l'ordre donada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per frenar les votacions però sense alterar “la normal convivència ciutadana”.

La instrucció, de sis pàgines, porta la signatura de José Antonio Nieto, el dirigent del Partit Popular que en els convulsos mesos del procés independentista a Catalunya exercia com a secretari d'Estat de Seguretat. El document recull normes i pautes d'actuació perquè els cossos policials compleixin l'ordre del TSJC d'impedir la consulta.

El 27 de setembre és una data clau abans de l'1-O. Aquell dia, la magistrada del TSJC Mercedes Armas va assumir la investigació i va ordenar als tres cossos de seguretat —la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra— que diumenge, dia de la votació, impedissin l'obertura dels locals públics habilitats com a col·legis electorals. La intervenció d'Armas va tenir una primera conseqüència: va deixar sense efecte les ordres donades els dies previs per la Fiscalia, que eren molt més àmplies i expeditives (plantejaven, per exemple, tancar els col·legis el dissabte i impedir fins i tot les votacions al carrer).

La resolució judicial contenia un advertiment que més tard va ser esgrimit pels Mossos per justificar la seva actuació davant l'1-O: la policia havia d'actuar, sí, però “sense afectar la normal convivència ciutadana”. No hi havia més detalls, per la qual cosa la frase podia ser objecte d'interpretació.

Una de les institucions que va intentar desentranyar el sentit d'aquesta ordre —i que la va desenvolupar al final en un sentit extensiu— va ser, precisament, el Ministeri de l'Interior. La instrucció 4/2017 es marca tres objectius: adoptar “les mesures necessàries per impedir o paralitzar la preparació del referèndum”; protegir “persones i edificis”; i garantir “el manteniment de la convivència ciutadana i el lliure exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques”.

El pla de la Secretaria d'Estat dibuixa una frase prèvia (fins a les 7.30 de l'1 d'octubre) i una fase “operativa”, la que havia de desenvolupar-se durant la resta de la jornada. El primer criteri d'actuació que es fixa és explícit: “Tota intervenció ha d'estar presidida per la premissa general de prioritzar la seguretat, tant dels efectius policials com dels ciutadans, sobre l'eficàcia, i preservar la convivència pacífica”.

La nota assenyala que les unitats de seguretat ciutadana s'han de coordinar amb les d'informació, que la franja horària prioritària serà entre les 7.00 i les 10.30, i que la intervenció en matèria d'ordre públic —en el cas que es produeixi “risc per a les unitats intervinents” davant “la convocatòria de grans concentracions de persones”— correspon als Mossos d'Esquadra. La magistrada Armas va exigir coordinació dels tres cossos en igualtat de condicions. L'ordre ministerial, no obstant això, diu que “sense menystenir” aquesta exigència, la policia autonòmica és, d'entrada, la competent per fer front a la consulta.

José Antonio Nieto posava en relleu a la seva nota que la “rapidesa” era “essencial per a l'èxit de l'actuació policial” i admetia que hi havia un “elevat nombre de punts habilitats” per a les votacions, per la qual cosa el criteri havia de ser anar on es pogués actuar amb més eficàcia.

Cops i passivitat

Arribat el moment, la Policia i la Guàrdia Civil van carregar contra alguns dels milers de ciutadans concentrats davant dels col·legis. Les imatges gravades durant l'1-O acrediten els cops dels agents als votants. La dimensió del que va passar aquest dia és objecte d'interpretacions, sovint oposades. Les entitats properes a l'independentisme denuncien que va haver-hi més de 1.000 persones ferides per la “repressió” policial. El Govern espanyol va minimitzar, en canvi, les conseqüències de les càrregues i les va atribuir a la “passivitat” dels Mossos, que amb la seva inacció, afegeixen, es van posar del costat de la Generalitat.

Prova de les moltes cares de l'1-O és que ha donat lloc a escenaris judicials gairebé de signe contrari. A més de la causa a l'Audiència Nacional contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, altres jutjats catalans investiguen comandaments i agents de la policia autonòmica per haver incomplert l'ordre judicial d'impedir la consulta. En paral·lel, altres jutjats indaguen si l'actuació policial va ser desproporcionada. Un jutjat de Barcelona, en concret, investiga gairebé 30 agents i comandaments de la Policia Nacional per lesions i delictes contra la integritat moral.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ