_
_
_
_
_

Reneix el mural destruït pels ‘ultres’ el 1969

Palau-sator recupera amb un ‘mapping’ les pintures atacades per l'extrema dreta

Lluís Bosch i Nicolau Moncunill, davant el 'mapping'.
Lluís Bosch i Nicolau Moncunill, davant el 'mapping'.

L'Ajuntament de Palau-sator (Baix Empordà) ha restituït digitalment amb la tècnica del mapping les pintures murals de l'absis de l'església parroquial de Sant Pere i homenatjarà els seus autors, el pintor Lluís Bosch i l'exrector Nicolau Moncunill (Valls, 1930), coincidint amb el 50è aniversari de la destrucció de les pintures i de la brutal agressió que van rebre. La pintura va ser destruïda i els dos homes lligats i colpejats per un grup de desconeguts d'extrema dreta que s'havien fet passar per estudiants de Belles Arts. La inauguració serà el mateix dia i hora dels fets, el 4 de febrer a les 19.00.

Quan es compleix mig segle dels esdeveniments, el Consistori ha volgut mostrar el seu reconeixement als dos protagonistes, recuperar el seu llegat i "posar en valor la seva memòria, en un exercici que reivindiqui la llibertat com a base de les relacions personals de convivència". Per això restituirà les pintures virtualment mitjançant una projecció digital, gràcies a una única diapositiva que es conserva de l'època. També es podrà veure en fotos com van quedar pintades de negre i obrirà un centre d'interpretació. Es tracta "d'un exercici de memòria històrica, que pretén contribuir a restituir la dignitat de les víctimes", que, com reconeix el rector, van passar por.

Moncunill va arribar a Palau-sator el març del 1960. El seu caràcter compromès i renovador el va convertir en un dels primers rectors progressistes de la comarca. La rectoria d'aquesta petita localitat va desenvolupar una gran activitat cívica i cultural i es va convertir en punt de trobada de molts antifranquistes. En aquest context i amb el seu tarannà innovador, el rector va contactar amb el pintor Lluís Bosch, de formació marxista. Entre tots dos van idear reproduir a l'absis de Sant Pere unes grans pintures que trenquessin amb els esquemes tradicionals.

Aquestes pintures havien de ser la representació de la nova teologia de l'alliberament i mostrar la veritable arrel de l'Evangeli. Representaven un Jesucrist amb pantalons de pana i al seu voltant personatges històrics que representaven les diferents cares de la humanitat, entre els quals hi havia Hitler, Kennedy, el Che Guevara, Fidel Castro, Pasteur i Verdaguer. Les reaccions van ser de tot tipus i la dreta més reaccionària va culpar el bisbe de Girona de permetre que els comunistes profanessin les esglésies catòliques santificant revolucionaris.

El 4 de febrer del 1969, els quatre suposats alumnes de Belles Arts es van trobar amb el rector i el pintor. Els van lligar, els van tapar els ulls i la boca i els van agredir brutalment. El rector recorda com "em van apuntar amb una pistola al cap i amb un cigarro als ulls" mentre cridaven "Viva Cristo Rey" o "Abajo los herejes".

El Bisbat va emetre un comunicat de condemna dels fets en el qual sostenia que la Comissió Diocesana d'Art Sagrat havia emès un dictamen desfavorable sobre les pintures el 25 de gener. El rector va negar que aquest dictamen arribés directament o indirectament. El Bisbat va fer posar calç a l'absis i des de llavors roman blanc.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_