Selecciona Edició
Connecta’t

L’edificació es desploma a Barcelona mentre creix a Catalunya

Els projectes visats pels arquitectes a la capital cauen coincidint amb les restriccions de Colau

Obres a la cantonada de Roc Boronat amb Sancho de Ávila.
Obres a la cantonada de Roc Boronat amb Sancho de Ávila.

L'edificació es recupera a Catalunya, tot i que sense agafar gaire embranzida, després de l'esclat de la bombolla immobiliària el 2006 i un desastre que va tocar fons el 2013. El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) ha fet públiques aquest dilluns les dades de l'any passat, quan els projectes visats van augmentar un 15% respecte al 2017, amb 4,5 milions de metres quadrats. Però si la futura construcció creix a tot Catalunya, a Barcelona es desploma per segon any consecutiu i suma una caiguda del 20% a la del 2017, quan va ser del 13%.

La caiguda, que afecta sobretot els projectes més grans (de més de 10.000 metres quadrats) coincideix amb canvis normatius que ha impulsat el govern de l'alcaldessa Ada Colau, que són significatius per al sector de la construcció. És el cas del Pla d'hotels (PEUAT, que limita molt el creixement d'aquests establiments) i l'obligatorietat que els promotors reservin un 30% dels pisos que construeixin a habitatge social. La degana dels arquitectes, Assumpció Puig, ha respost diplomàticament a la pregunta de si vincula la caiguda de projectes amb la gestió de l'alcaldessa: "Les dades parlen per si soles. Fa dos anys que cauen i han passat una sèrie de coses, si és causa-efecte no ho diré jo".

Sobre Barcelona, Puig ha citat també la lentitud amb la qual l'Ajuntament tramita les llicències. "En els dos últims anys hem anat a pitjor, s'ha reduït el temps de resposta, i en alguns districtes més que en d'altres", ha lamentat. La degana ha admès que aquesta lentitud es deu en part al fet que s'han jubilat molts tècnics i "les plantilles van al límit, a Barcelona i fora de Barcelona". "No és una lentitud per raons polítiques, però afecta la política de la ciutat", ha dit, i ha afegit: "Els diners [els inversors] no volen dificultats".

Més enllà de Barcelona, la degana ha expressat diverses preocupacions del sector: la caiguda dels projectes de rehabilitació, que la construcció d'habitatges no és suficient per satisfer la demanda i que gairebé no es construeix si no és habitatge, la qual cosa apunta a una nova crisi. Respecte a la rehabilitació, en què els projectes visats cauen un 3%, els arquitectes ho consideren alarmant, i recorden que el 70% del parc residencial català té gairebé 40 anys.

Sobre la xifra total de projectes d'habitatge visats (que sumen 14.515 pisos, un 29% més que el 2017), Puig recorda que són "encara lluny dels 26.000 que el Pla Sectorial d'Habitatge situa com a òptims per donar resposta a la demanda". De la xifra total de pisos, només un 10% correspon a rehabilitacions, la resta és obra nova. A més, 9.000 es concentren a l'àrea de Barcelona (excloent la capital), on hi ha més sòl disponible.

La tercera preocupació que expressa la degana dels arquitectes és la caiguda de la superfície visada que no correspon a habitatge sinó a hotels, naus industrials, comerç, oficines, sanitat o educació. El 2018 es van visar 952.851 metres quadrats per a aquests usos, lluny del gairebé milió de metres de l'any 2017 o dels 1,2 milions del 2016. Puig apunta que aquesta caiguda és alarmant perquè afecta l'edificació que resulta més productiva. "En la construcció d'habitatge l'ocupació s'acaba quan es lliuren els pisos, però en qualsevol altra edificació, es genera ocupació també després", assenyala. Les úniques pujades de superfícies visades que es van registrar el 2018 corresponen a projectes concrets: hotels, un hospital i un centre comercial a Girona.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ