Selecciona Edició
Connecta’t

Una promoció de 200 pisos desafia l’impacte acústic de l’aeroport

L'arribada de veïns i possibles queixes per soroll xoca amb la voluntat del Prat d'augmentar el trànsit aeri

Tala d'arbres al terreny on s'han de construir els pisos, a Gavà.
Tala d'arbres al terreny on s'han de construir els pisos, a Gavà.

El creixement de l'aeroport de Barcelona-El Prat queda encotillat per l'impacte que té el trànsit aeri en els municipis que l’envolten. Per reduir les molèsties als veïns, durant les maniobres d'enlairament i aterratge els avions han de respectar uns protocols que atenuen la denominada petjada de soroll però que, al seu torn, limiten la capacitat operativa que permetrien les tres pistes del Prat. Una nova promoció a Gavà, de diversos blocs d'apartaments més un hotel, ha posat en alerta la direcció de l'aeroport per les possibles queixes i reclamacions que puguin aparèixer en el futur.

Prop de la línia en què Gavà limita amb Viladecans resisteix una ufanosa pineda que té els dies comptats. Aquí està previst que es desenvolupi Llevant Mar, una promoció en la qual es preveu un complex residencial, d'uns 200 habitatges, més un hotel de 5.000 metres quadrats. A peu de platja, el lloc és un goig insòlit. Es tracta de l'última parcel·la de terreny que queda per urbanitzar en aquesta franja litoral, abans d'arribar a la zona vetada per la proximitat de l'aeroport. No cal aguditzar la vista per descobrir la proximitat del camp d'aviació, l'incessant trànsit d'avions, cadascun amb la seva conseqüent estela sonora, ho posa de manifest. Des d’Aena s'apunta que, lluny de prendre decisions que ajudin a esbrossar el camí per a la necessària ampliació de l'aeroport, la construcció de més habitatges a la zona d'influència de les pistes no fa més que augmentar el nombre de veus crítiques que reclamen contra els efectes del trànsit aeri.

L’Ajuntament de Gavà justifica que les llicències per començar les obres es concedeixen perquè així ho permeten tots els informes que s'han redactat sobre Llevant Mar, “i no són pocs informes”, argumenta Fidel Vázquez, director dels serveis de planificació territorial del consistori. A més d’Aviació Civil, que ha de donar el vistiplau a les obres que puguin quedar dins de l'àmbit d'afectació del trànsit aeri, Llevant Mar ha passat el filtre dels serveis d’Urbanisme de la Generalitat. “Llevant Mar queda fora de la zona que es coneix com a petjada de so dels avions”, exposa Fidel Vázquez. L'obligatori viratge a l’esquerra que realitzen els pilots en enlairar-se del Prat, hauria d’esmorteir l'impacte acústic pel brunzit de les turbines.

El projecte Llevant Mar està impulsat per un grup d'una mitja dotzena de propietaris, que ja s'han posat d'acord per començar les obres. No serà immediat, però sí que està previst que les màquines entrin a treballar a partir de l'any vinent. Fonts de la propietat assenyalen que no hi ha motius perquè l'aeroport temi per una futura revolta veïnal: “els materials que s'usen i els requisits que ha de complir avui dia una construcció garanteixen menys sorolls que els que suporta un pis que estigui a un quilòmetre d'aquí però que fa 30 anys que es va construir”, manifesten.

Pepe Albadalejo és un camioner jubilat que diàriament planta la seva canya de pescar just davant de la pineda. “Cada tres minuts passa un avió”, indica. “A mi no em molesta però, segons com bufi el vent, hi ha dies que els motors se senten molt. Prop d'aquí hi ha un parell d'escoles que fins i tot han d’aturar la classe”, afirma. A Josep Bosch, resident a Gavà, li xoca l'actitud dels veïns que es queixen pels avions: “si vens a viure aquí, ja saps el que hi ha”, apunta, abans de destacar que és extreballador d’Iberia.

La configuració de pistes segregades que va adoptar Aena fa més d'una dècada, després d'intenses reivindicacions dels municipis veïns, minimitza el pas d'avions per sobre dels habitatges però impedeix optimitzar tota la capacitat de trànsit que podrien absorbir les tres pistes de l'aeroport. Els ajuntaments de Viladecans, Gavà i Castelldefels coincideixen plenament a l'hora d'avisar que s'oposarien rotundament a una revisió de les operacions per poder donar cabuda a més trànsit a l'aeroport. L'últim a destapar la caixa dels trons va ser el president de Vueling, Javier Sánchez-Prieto, en demanar una limitació menor en les maniobres dels avions per donar més agilitat a l'aeroport de Barcelona.

José Manuel Díez indica que fa 25 anys que viu a Gavà Mar, en uns xalets propers a la pineda on es construirà Llevant Mar. Va abandonar Barcelona, vivia a General Mitre, per fugir del soroll. Recorda quan els veïns de Gavà van plantar cara per allunyar els avions dels sostres de les seves cases. Diu que passaven tan a prop que fins i tot va haver-hi rebombori un dia que la policia es va presentar al barri perquè tiraven coets i els pilots s'havien queixat pel perill. Mentre passeja els seus dos gossos, els avions no paren de sobrevolar la platja. “Això? Res, això és qualitat de vida”, sentencia.

Sòl gairebé esgotat a Castelldefels i Viladecans

Castelldefels és el municipi que té un nombre de població més alt afectada pel pas dels avions. Així ho apunta el regidor Xavier Amate. “Per això tenim una oficina municipal de seguiment per a l'aeroport, sobretot pel tema del soroll”. El regidor repudia l'argument dels que afirmen que la queixa veïnal no és admissible: “és inacceptable dir que qui ve a viure aquí, ja sabia el que hi havia. La realitat ha anat canviant”. Superada l'etapa en què l'aeroport operava amb pistes independents, “inaguantable, els avions passaven per sobre de les cases, en aterrar i en enlairar-se”, recorda Amate, Castelldefels no tem per més construccions en zones de conflicte: “Tenim pràcticament tot el sòl urbanitzable desenvolupat, el poc que queda no és a la zona de l'aeroport”, assenyala el regidor.

A Viladecans passa una circumstància similar. Un portaveu de l'ajuntament assegura que els terrenys més propers a l'aeroport estan reservats a zona d'equipaments, sense lloc per a habitatges.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >