Selecciona Edició
Connecta’t

El Suprem ultima un protocol especial per a testimonis del procés

L'alt tribunal estudia donar a Mariano Rajoy el tracte que va tenir Felipe González en el judici del GAL

Façana del Tribunal Suprem, a Madrid.
Façana del Tribunal Suprem, a Madrid. EFE

El macrojudici al procés també tindrà el seu protocol. I és que per la sala de plens del Tribunal Suprem desfilaran, entre els centenars de testimonis previstos, alts i ex-alts càrrecs de l'Estat i dels governs català i basc. Per exemple, Mariano Rajoy, que serà citat com a testimoni, ha d'entrar per la porta principal del Suprem o per la mateixa per on accedeixin els altres? El Suprem no té fins ara res decidit, però està analitzant una normativa que va fer la seva Sala de Govern amb motiu del testimoni de l'expresident del Govern espanyol Felipe González durant el judici dels GAL, el 1991. Llavors, un magistrat del Suprem el va rebre a la porta principal.

Ha d’entrar l’expresident Rajoy per la porta principal del Suprem o per la mateixa per on accedeixin els altres testimonis?

Però és que també hauran de declarar l'actual president del Parlament, Roger Torrent; el vicepresident del Govern català, Pere Aragonès; el president de Govern basc, Iñigo Urkullu, i possiblement també –encara no està tancada la llista– l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría.

Quan Rajoy va declarar en el judici del cas Gürtel, el tribunal de l'Audiència Nacional va habilitar per al llavors president un espai amb taula i cadira pròpies al costat seu i prop de l'estrada. Rajoy conserva encara, tot i que ja sigui expresident, l'estatus de president. Per evitar que els testimonis s'esperin o passegin pels passadissos mentre no són citats a declarar, l'alt tribunal habilitarà una sala específica. I, com que seran citats per blocs (polítics, perits, policies…) i els mateixos dies, no es descarta que hi conflueixin, uns davant dels altres, o al costat, testimonis sense afectes i amb ideologies divergents.

La sala penal del Suprem farà pública aquesta setmana, a partir de dimarts, una interlocutòria en què el jutge Manuel Marchena, president del tribunal i ponent de la sentència, difondrà el llistat de testimonis que declararan durant la vista del procés. Els advocats dels 12 acusats, els quatre fiscals del cas, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació particular de Vox han reclamat la compareixença de centenars de testimonis.

Per evitar que els testimonis s’esperin o passegin pels passadissos mentre no són cridats a declarar, l’alt tribunal habilitarà una sala especial

Però el tribunal no els admetrà tots, encara que serà especialment generós amb les defenses, sempre que les compareixences que demanin siguin jurídicament raonables. El Suprem descarta cridar el rei Felip VI i l'expresident Carles Puigdemont, fugit, malgrat que ho han demanat les defenses. Només la Fiscalia reclama a l'entorn de 250 testimonis, entre policies, guàrdies civils i perits.

El president del Govern basc, Iñigo Urkullu, haurà d'explicar el seu paper mediador entre Rajoy i Puigdemont perquè aquest, en els tensos dies d'octubre del 2017, convoqués eleccions i evités l'aplicació del 155. Rajoy, per la seva banda, serà interrogat sobre l'escrit que li va enviar a Puigdemont l'11 d'octubre del 2017 preguntant-li si en el ple del Parlament celebrat un dia abans havia proclamat, o no, la independència; i l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, sobre les seves afirmacions que no hi havia diners del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) que haguessin anat a parar al referèndum secessionista de l'1-O. Un altre dels convocats serà Enric Millo, delegat del Govern espanyol a Catalunya i un dels responsables de l'operatiu policial implementat pel Govern central per retirar les urnes del referèndum il·legal de l'1 d'octubre. I també, molt possiblement, qui llavors era la seva cap i vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría.

La sala penal del Suprem farà pública aquesta setmana, a partir de dimarts, una interlocutòria de prop de 1.200 fulls en què difondrà el llistat de testimonis convocats al judici

En la llista també hi haurà l'exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, al marge del judici específic que se celebrarà contra ell a l'Audiència Nacional per delictes de sedició i organització criminal. I no només aquests. L'exdiputat català i cantautor Lluís Llach, el diputat d'Esquerra al Congrés Joan Tardà, la senadora del PDeCAT Marta Pascal i, possiblement, tot i que encara no hi ha una decisió al respecte, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, són altres testimonis sol·licitats per les defenses.

El Suprem serà molt condescendent amb els testimonis que sol·liciten les defenses. L'alt tribunal pretén evitar que els acusats recorrin després, quan ja hi hagi sentència, als tribunals europeus esgrimint que se'ls van limitar les proves i que una altra instància retregui la sentència per una qüestió tècnica o formal.

El grup més nombrós de testimonis el conformen el gairebé centenar de policies i guàrdies civils, dins del contingent de 6.000, desplaçats a Catalunya per evitar el referèndum il·legal de l'1 d'octubre i que van resultar lesionats quan intentaven retirar les urnes. El Suprem no vol que el judici es dilati innecessàriament amb la reiteració de preguntes. Serà inflexible en el fet que les 16 parts del procés no repeteixin les mateixes preguntes als mateixos testimonis ni desviïn l'interrogatori. Per exemple, si es tracta dels policies ferits no hi ha gaires més preguntes a fer que les següents, segons assenyalen fonts jurídiques: “Va resultar ferit? Quina lesió va tenir? On? Va veure qui el va agredir?”

El Suprem també vigilarà que les qüestions que plantegin les parts se centrin en l'objecte del procés i no en al·legats polítics independentistes, tot i que al Suprem reconeixen que serà complicat tallar eventuals proclames. De fet, al final del judici, i per llei, cal oferir als acusats la paraula perquè diguin el que creguin convenient en la seva defensa.

Encara no hi ha data oficial per a l'inici del judici, el tribunal es planteja començar-lo el 5 de febrer o, a tot estirar, el 12. En sessions de matí i tarda de dimarts a dijous, la intenció del Suprem és, si no hi ha obstacles processals, tenir acabat el judici en els primers dies de maig, setmanes abans de les eleccions municipals previstes per a finals d'aquest mes, i fer pública la sentència abans de l'agost.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >