Selecciona Edició
Connecta’t

El Fòrum va esborrar els vestigis del mur d’afusellaments del Camp de la Bota

En aquest punt del litoral de Barcelona la Guàrdia Civil va executar, entre 1939 i 1952, 1.686 condemnats per rebel·lió pels tribunals militars franquistes

Reclutes davant del parapet, el 1947.
Reclutes davant del parapet, el 1947.

Les obres del port esportiu del Fòrum van destruir els vestigis del mur d'afusellaments del Camp de la Bota. Així ho conclou un informe del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) encarregat pel comissionat de Programes de Memòria de l'Ajuntament, Ricard Vinyes. El mur, un parapet de pràctiques de tir militars al límits de Sant Adrià de Besòs amb Barcelona, va ser el lloc on la Guàrdia Civil va executar 1.686 persones entre el 1939 i el 1952, condemnades per rebel·lió per tribunals militars franquistes.

Els tècnics del MUHBA estableixen que les ruïnes del parapet van existir com a mínim fins a les obres de construcció del port esportiu del Fòrum, que es van produir entre el 2000 i el 2004. A partir de mapes i imatges aèries, corresponents a un període de temps entre el 1922 i el 2016 –el quarter militar es va fundar el 1858–, el MUHBA demostra que l'esquelet del parapet es va mantenir visible, mig submergit a la platja, almenys fins a finals de la dècada dels seixanta, quan va ser colmatat dins d'un dic. Les imatges aèries de la dècada dels vuitanta exposen com el litoral va tornar a guanyar terreny al mar, quan el dic va desaparèixer, i com les restes del parapet van passar a situar-se a terra ferma. Sobre aquell espai es va construir el port esportiu. “Actualment el punt on se situava el parapet correspon al límit del moll de la Ronda del Port del Fòrum, i la major part de l'àrea que ocupava es troba sota les aigües del port”, diu l'informe del MUHBA. El Consorci del Besòs va elaborar l'any passat un estudi cartogràfic arribant a la mateixa conclusió. El Memorial Democràtic de la Generalitat va instal·lar el 2009 un panell informatiu sobre els afusellaments –actualment molt degradat– a 100 metres de la localització ara establerta pel Consorci i pel MUHBA. L'Ajuntament de Sant Adrià va instal·lar al mateix punt una placa homenatge a les onze dones que hi van ser executades entre el 1939 i el 1940. Al Camp de la Bota també van ser ajusticiats 44 militars sublevats el 1936.

La versió dels fets més estesa entre els historiadors és que no quedava res del mur d'execucions. Hauria anat ensorrant-se a partir de la segona meitat de la dècada dels quaranta per l'abandonament i pels temporals que castigaven el litoral. Els barraquistes utilitzaven les pedres del parapet per a les seves cases improvisades, explica Josep Maria Monferrer, director de l'Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina. L'equip de Vinyes assegura que l'única fotografia coneguda del parapet la conserva Monferrer: és un retrat del 1947 de tres reclutes que posen a la platja, davant del mur. Monferrer, antic mestre i veterà activista de La Mina, ha recollit quatre imatges més del parapet, cedides per pescadors i veïns. L'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs diu no tenir material gràfic dels parapets; tampoc es coneixen imatges de les execucions. Vinyes no descarta que el ministeri de Defensa guardi documentació que no s'ha fet pública.

Un segon informe encarregat al MUHBA havia de determinar si els vestigis del parapet podien ser recuperats. L'estudi afirma que “sembla molt probable que els moviments de terres i excavació per a la construcció del Port del Fòrum van comportar l'afectació de la major part de les restes del parapet”. Està previst que bussos contractats per l'Ajuntament es submergeixin al port per “obtenir la prova empírica”, segons Vinyes. El capita del Port del Fòrum, Jordi Bosch, dona per fet que ja no hi queda res: “Mai hem detectat res amb un relleu especial, ni al mur ni al fons. Posaria la mà al foc que allà baix només hi ha llot”.

Vista aèria del Camp de la Bota, en la dècada dels anys 90.
Vista aèria del Camp de la Bota, en la dècada dels anys 90.

Crítiques de Sant Adrià

Barcelona vol crear un nou espai memorial per recordar els afusellats. El ple de l'Ajuntament va aprovar divendres una declaració institucional a favor del projecte. Vinyes estudia diverses accions commemoratives per inaugurar a finals de febrer. El consistori també preveu instal·lar sota l'aigua un recordatori de la localització exacta del parapet.

L'alcalde de Sant Adrià, el socialista Joan Callau, critica l'Ajuntament de Barcelona per actuar al marge del Memorial Democràtic, institució amb la que el consistori de Sant Adrià comparteix un projecte per construir un espai de memòria a tocar del Campus Besòs de la UPC: “Per ràdio macuto em vaig assabentar de la iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona, que té aspectes semblants al nostre. Vaig dir-li al senyor Vinyes que podem fer el ridícul. Hem de treballar coordinats amb el Govern de Catalunya. No podem polititzar aquest assumpte”. Vinyes creu que el govern central i la Generalitat no realitzen suficients esforços en política de memòria, i defensa que els ajuntaments han d'assumir la iniciativa. Les accions que promou Vinyes i les del Memorial Democràtic s'emmarquen en el 80 aniversari de l'inici de la represió franquista a Catalunya.

El projecte de l'espai de memòria del Govern està previst que surti a concurs durant el primer semestre del 2019, diu Callau. Plàcid Garcia-Planas, fins aquest gener director del Memorial Democràtic, explica que la institució ha consultat el projecte amb les entitats de memòria de Catalunya, amb els ajuntaments de Sant Adrià i de Barcelona, i amb el Consorci del Besòs. Carles Vallejo, president del Consell de Participació del Memorial Democràtic, ha vist els esborranys dels dos projectes i creu que són compatibles perquè l'espai de la Generalitat s'ubicaria a l'altra banda de la ronda litoral, mentre que les accions de l'equip de Vinyes seran a les instal·lacions del Fòrum. “El que és important és que es dignifiqui l'espai”, diu Vallejo.

“Tot en el Camp de la Bota és terra incògnita”

La primera persona afusellada pel franquisme al Camp de la Bota, el 14 de febrer del 1939, va ser l'advocat Eduardo Barriobero. Les últimes execucions es van produir el 14 de març del 1952: van ser les víctimes cinc membres del grup anarquista Talión. La majoria dels afusellats estan enterrar al Fossar de la Pedrera de Montjuïc. Des de finals de la dècada dels quaranta els afusellaments es realitzaven contra les ruïnes del parapet, damunt l'aigua, segons Josep Maria Monferrer i Jordi Vilalta, coordinador del memorial del refugi antiaeri de Sant Adrià. “Tot al Camp de la Bota és terra incògnita”, diu Vilalta. Monferrer, per exemple, té un dibuix militar del 1926 que indica que hi havia tres parapets. “Fins i tot hi ha pocs testimonis directes dels afusellaments”, afegeix Vilalta. El principal són els escrits del caputxí Ricard d'Olot, que donava l'extremunció als condemnats al lloc de l'execució.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >