_
_
_
_
_

Rafel Nadal guanya el Llull amb un episodi de la Segona Guerra Mundial a Catalunya

'El fill de l'italià' ambienta una història d'amor secret durant l'estada d'un miler de mariners italians a Caldes de Malavella el 1944

Carles Geli
El periodista i escriptor Rafel Nadal.
El periodista i escriptor Rafel Nadal.ep

Tot i que no la va viure com a protagonista, Catalunya no es va deslliurar d'episodis vinculats a la Segona Guerra Mundial, que es van desgranant a poc a poc i acostumen a transformar-se en un material literari llaminer pel seu desconeixement popular. Aquest és el cas del prop d'un miler de joves mariners italians que van acabar recalant a Caldes de Malavella (Selva) després que s'enfonsés el cuirassat Roma, el vaixell insígnia de la flota italiana. Ells són el motor i el context històric d'El fill de l'italià, la novel·la amb la qual el periodista i escriptor Rafel Nadal ha obtingut el 39è Premi Ramon Llull –dotat amb 60.000 euros– que convoca Planeta.

"És el viatge del protagonista a la recerca de la seva identitat i, alhora, la història d'un amor secret", resumeix el popular autor de Quan érem feliços –Premi Josep Pla el 2012– i La maledicció dels Palmisano (traduïda a 22 llengües), que col·loca al centre del relat un jove, el Mateu, que se sent incòmode i poc estimat en una família trencada i mísera. Els seus orígens estan lligats a l'odissea del vaixell, bombardejat el 9 de setembre del 1943 amb les primeres bombes teledirigides que van aparèixer durant la guerra. Van ser els mateixos alemanys els qui el van enfonsar com a venjança per l'armistici que Itàlia havia acabat d'acordar amb els Aliats. De l'esquadra italiana de 26 embarcacions, composta per uns 2.500 homes, en van morir 1.500. Sis vaixells que van recollir els supervivents, que es van quedar sense instruccions, van acabar a Maó (Menorca). Després de protagonitzar alguns aldarulls, les autoritats franquistes van redirigir el miler de mariners a Caldes de Malavella, on van romandre fins ben entrat el 1944.

"És una història d'amor i de tendresa, però també d'intriga; la història d'algú per trobar els seus orígens i la seva identitat a partir de la recerca d'un pare i, en el fons, una mena de doble odissea homèrica, un viatge d'uns mariners per tornar a casa i el d'un home que busca la seva identitat", expressa l'autor. Nadal ha teixit la història, sempre amb un substrat de fets reals, a partir de les peripècies quotidianes i sentimentals de cinc d'aquests mariners que van estar-se un any en una localitat de tot just 2.500 habitants sacsejada per l'arribada del miler de joves estrangers. D'altra banda, en les del Mateu, que, tot i el seu origen humil, acabarà entre les famílies benestants de la localitat, marcat per una foto de la seva mare amb un jove i sobre la qual no investigarà res fins al cap de 30 anys, després de la mort de la progenitora.

Nadal emmarca El fill de l'italià, que té l'origen en la història que li va explicar un veí de Caldes de Malavella que assistia a un club de lectura de La maledicció dels Palmisano, en una mena de trilogia que conformaria amb aquesta obra i Quan en dèiem xampany. Un tríptic forjat a partir de "reflexionar sobre la guerra, els bàndols i la responsabilitat individual, tot i que aquí el protagonisme és més aviat individual que col·lectiu".  

"Té una peripècia històrica vinculada a l'esdevenir d'Europa, aborda el tema de la recerca de la identitat que d'alguna manera tots hem experimentat i està esquitxada de pàgines plenes de tendresa", l'ha diseccionat Carme Riera, membre del jurat, com a armes d'una fórmula que més o menys comparteixen bona part de les novel·les guanyadores dels últims anys, sense oblidar un cert reconeixement públic previ que sempre acostuma a tenir el guanyador. Riera, que va obtenir el guardó el 1989 per Joc de miralls, s'ha incorporat enguany a un jurat que ha crescut, a banda de la presència d'aquesta membre de la Reial Acadèmia Espanyola, amb la de la productora i presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, i també de l'editora Francesca Cristoffanini, en representació de Planeta Libri. Aquest segell, vinculat al Grup Planeta, serà l'encarregat l'any vinent d'editar, per primera vegada en la història del premi, a Itàlia una novel·la que, casualment, té una temàtica que els implica directament. En el que és el premi en català més internacional, l'obra es publicarà, com en les edicions anteriors, a França per Editis i en castellà per Planeta. En català ho farà, el 27 de febrer, Columna.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_