Selecciona Edició
Connecta’t

L’atac aeri contra Barcelona, bomba a bomba

Un llibre documenta casa per casa la destrucció a la ciutat del 37 al 39

Imatge de la devastació provocada pel bombardeig a la Gran Via.
Imatge de la devastació provocada pel bombardeig a la Gran Via.

Sona una sirena amb un udol estrident, la gent corre atemorida, arriben els avions —negres ombres retallades contra el cel— i cauen les bombes. Som al Born a la presentació d’un llibre, Topografia de la destrucció (editat per l’Ajuntament i la Fundació Pi i Sunyer), que documenta, casa per casa, els bombardejos que va fer l’aviació franquista a Barcelona durant la Guerra Civil. I s’ha decidit començar l’acte creant ambient per megafonia (la sirena) i amb una gran pantalla. Un grup de dones creuen el carrer, que fumeja: una duu a coll un nen. Les seqüències següents mostren morts a la vorera, runa, edificis mig enderrocats i persones que comencen a enretirar els enderrocs. Per sort, no es percep la pudor que emanava de les ruïnes i que les fonts (i el llibre) esmenten.

El volum, de les historiadores Laia Arañó i Mireia Capdevila, que s’ha publicat amb motiu del 80è aniversari de l’atac aeri més important que va patir la ciutat (1938), detalla amb minuciositat sorprenent. S’inclouen mapes i fotos dels indrets on van caure cadascuna de les bombes llançades per l’aviació enemiga (sobretot l’aviació legionària dels feixistes italians assentada a Mallorca).

S’assenyala cada immoble aconseguit i els danys materials causats. “Carrer del Mar, 43. Nombre de bombes: 1. Danys: baixos i dos pisos completament enfonsats, va caldre extreure la runa de l’interior del carrer de Sant Elm, ja que dificultava el trànsit i va caldre demolir-ne l’interior”. “Carrer del Baluard, 41. Danys: Ruïna imminent”. “Carrer de Sant Carles, 26. Nombre de bombes: 1. Danys: Ruïna total”. “Carrer de Roger de Flor, 249. Nombre de bombes: 1. Danys: Desperfectes per la metralla”… El dit recorre les pàgines, una darrera l’altra, amb angoixa retroactiva, buscant adreces familiars. “Carrer de Casp, 1-19. Danys: Ruïna total”. Pràcticament cap carrer de Barcelona es va salvar en l’urbicidi, segons el neologisme de les historiadores. Fins i tot, van rebre els que ja eren morts: 10 bombes, recull el llibre, van anar a caure al cementiri de Poblenou l’11 de gener del 1938.

L’exhaustivitat de la informació, com a resultat de dos anys d’investigacions, resulta hipnòtica. Cada impacte es trasllada als nombrosos mapes de l’obra de manera que es pot apreciar en conjunt la devastació, globalment, per zones i per dates.

Les bombes, va descriure l’ambaixador nord-americà Claude G. Bowers sobre els tres dies de bombardejos massius, 16, 17 i 18 de març del 38, pels Savoia italians (12 atacs successius, implacables, 41 hores seguides), “eren llançades deliberadament al centre de la ciutat, la part més concorreguda i habitada, on la gent estava menjant, passejant, descansant als seus llits. Quan van acabar aquests raids, 900 homes, dones i nens estaven destrossats i convertits en cadàvers, i en molts casos havien volat a trossos”. Un altre testimoni va escriure que les cases destruïdes per les bombes “semblava tallades per un ganivet immens, com els trossos d’un pastís”.

En les fitxes que informen amb tanta precisió dels danys als edificis (per al nom dels carrers s’utilitza el nomenclàtor actual, tot i que encara hi ha el carrer de l’Almirante Cervera) no consta, curiosament, el nombre de morts i ferits. No hi havia el costum de posar aquesta dada, assenyala Capdevila, que en realitat resultava molt difícil de quantificar. No obstant això, s’hi aporten dades, summament eloqüents, de testimonis. “Al carrer de la Mestrança número 9”, explica un, “una bomba de gran potència va entrar diagonalment a la casa, a l’altura del tercer pis. L’artefacte, en esclatar, va destruir l’edifici pel mig. També va destrossar els pisos tercer, segon, primer i els baixos. En aquests últims s’havien refugiat els veïns, per la qual cosa el nombre de víctimes en aquesta casa es creu que sobrepassa els 30”.

Un immoble aconseguit per una bomba.
Un immoble aconseguit per una bomba.

Una quantificació aproximada (segurament molt a la baixa) del que va suposar el bombardeig de Barcelona apareix en un informe d’un funcionari municipal anònim abans de la caiguda de la ciutat: Nombre d’alarmes amb bombardeig: 180, total de morts: 1.816, ferits: 2.719, edificis destruïts totalment: 320, parcialment: 547, amb desperfectes: 1.808, nombre de bombes d’aviació: 1.903”. Són xifres parcials, ja que només inclouen fins al 5 de gener, mentre que els bombardejos (els dels darrers dies a càrrec de la Legión Cóndor) van prosseguir fins just 24 hores abans de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el 26 de gener.

El llibre i la seva comptabilitat de destrucció han de servir de recordatori i per sacsejar la indiferència, va advertir ahir el comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona, l’historiador Ricard Vinyes, però també, com va afegir el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello (que es va fer una mica d’embolic quan va provar de barrejar els bombardejos amb la violència de gènere), com a advertiment dels mals del totalitarisme. L’acte es va tancar amb la reproducció per megafonia de A les barricades.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ