Selecciona Edició
Connecta’t

Maite Carranza i Elia Barceló guanyen la XXVII edició del Premi Edebé

Les dues obres guardonades dialoguen sobre la igualtat de gènere, la llibertat femenina i l'empatia

Elia Barceló i Maite Carranza, les guardonades en la XXVII edició del Premi Edebé.
Elia Barceló i Maite Carranza, les guardonades en la XXVII edició del Premi Edebé.

L'escriptora Maite Carranza, amb la novel·la Safari, en què homenatja un dels seus herois d'infància, Tarzan dels micos, ha guanyat aquest dimecres el XXVII Premi Edebé de Literatura Infantil, i Elia Barceló, amb El efecto Frankenstein, ha estat la guardonada en l'apartat Juvenil. Les dues novel·les, que arribaran al març a les llibreries, han estat les escollides d'un total de 289 originals, dels quals 198 eren de la modalitat infantil, dotada amb 25.000 euros, i 91 de la juvenil, dotada amb 30.000 euros.

El jurat remarca que les dues obres es connecten des d'un passat literari fins a l'actualitat per dialogar sobre la igualtat de gènere, la llibertat femenina i l'empatia, incitant a reflexionar sobre la desigualtat, la diferència i la indiferència.

A través d'un "humor absurd", la barcelonina Maite Carranza, Premi Nacional de literatura juvenil 2011 i que igual que Barceló ha obtingut l'Edebé en tres ocasions, a més d'homenatjar el personatge de Tarzan, convida els lectors a aprendre dels primats perquè els humans "es tornin més justos i més humils". Per al membre del jurat, Vicenç Villatoro, es tracta d'una obra que ha guanyat "perquè és divertida, està ben feta, és versemblant i perquè el jurat s'ho va passar molt bé".

Aclaparada, Carranza ha agraït l'opinió de Villatoro i ha indicat que quan escrivia aquesta història, per a lectors d'entre deu i dotze anys i protagonitzada pel Dani, qui un dia va perdre la parla i en un viatge amb la família queda desemparat en la sabana africana, també s'ho va passar bé creant-la.

Antropòloga de formació, ha assenyalat que a l'obra tracta sobre el que significa la civilització, que "ens creiem molt superiors a altres éssers, encara que aquests ens poden donar moltes lliçons de tota mena, però, és veritat, que també són molt bèsties i que no existeix el paradigma de la perfecció". No obstant això, ha sostingut que els humans encara han d'"avergonyir-se de moltes actuacions com el masclisme o la xenofòbia, que els animals resolen d'altres maneres o com en el cas dels ximpanzés, que demanen perdó i accepten quan s'equivoquen". "Aquí encara hi ha gent que no ha après", ha postil·lat.

La valenciana Elia Barceló, considerada una de les dames espanyoles de la novel·la negra, introdueix al lector al segle XVIII, quan la presència pública de la dona era escassa o inexistent. En nom del jurat, Rosa Navarro Durán ha mantingut que es tracta d'una novel·la que és un homenatge a Mary Shelley "apassionant, que t'atrapa des del començament, molt ben construïda i que trenca amb les lleis de la versemblança, encara que no deixa de fer-te preguntes sobre això".

Barceló, qui també ha "gaudit moltíssim" creant aquest artefacte per a tots els públics, ha destacat que ha volgut fer un homenatge "a la tradició, a l'amor per la lectura, als llibres, a Frankenstein, a Shelley...És una declaració d'amor a que jo sigui qui sóc ara".

D'una altra banda, no ha amagat que ha viatjat fins al segle XVIII per a ensenyar-ho amb els ulls d'ara, perquè els lectors joves "s'adonin que no sempre s'ha viscut com ho fem ara, quan és evident que la gent pot moure's lliurement o que cal buscar la felicitat". "Això tan evident -ha continuat- no ho era. I és una cosa que em fastigueja, estar al segle XXI i seguir donant-li a l'assumpte del feminisme". A la vegada, l'amor és una qüestió central perquè a Barceló li sembla tan bàsic "com la gravetat" i sobre el final, que no ha revelat, però que sorprèn al lector, ha dit que "ho volia així, és el que tots voldríem llegir, encara que et passis tres pobles".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >