Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona xoca amb les VTC, tot i que és la capital europea de mobilitat

Plataformes com Uber i Cabify no han aconseguit establir-se a la ciutat quatre anys després que apareguessin

Dos turistes es passegen per la Gran Via de Barcelona davant de taxis bloquejant el tram central.
Dos turistes es passegen per la Gran Via de Barcelona davant de taxis bloquejant el tram central. EFE

Barcelona ha aconseguit atreure els darrers anys companyies tecnològiques arran de la celebració del Mobile World Congress (MWC), i el desembre passat la Comissió Europea la va designar capital de la mobilitat urbana. Malgrat aquests aires d’avantguarda, fa més de quatre anys que la ciutat xoca amb plataformes de transport com Uber i Cabify. La seva inclusió a la xarxa de mobilitat urbana ha quedat frenada cada vegada que s’ha intentat regular el sector. Fins i tot quan aquestes empreses van assumir operar a través de llicències VTC, tal com va ordenar el Ministeri de Foment per regularitzar la seva situació.

Quan la Unió Europea va anunciar que Barcelona passava a ser la seva capital en mobilitat urbana, el govern comunitari va difondre els aspectes que hauria de treballar l’equip encarregat de desenvolupar aquesta responsabilitat. Un era “estimular mercats i canvis de comportament a través de la regulació i del compromís dels prescriptors de mobilitat”. Un altre dels punts es basava en el fet que Barcelona hauria de trobar solucions per “fomentar la competitivitat del sector econòmic europeu de mobilitat generant i impulsant oportunitats de mercat”.

Fonts de l’Ajuntament asseguren que ni la presència d’Uber ni la de Cabify a Barcelona —que ara amenacen que deixaran la ciutat si no disposen d’una regulació que els permeti desenvolupar el seu negoci—, es van tenir en compte com a elements que es podien explotar en el moment de construir la candidatura perquè Barcelona competís per la capitalitat europea de la mobilitat. “Un tema és la innovació tecnològica i les plataformes digitals que treballen des del respecte a les obligacions fiscals, laborals i ambientals. I un altre, les plataformes amb pràctiques especulatives, a les quals aquest govern s’ha oposat des del primer dia”, van assenyalar ahir les mateixes fonts del govern municipal. “Si Uber i Cabify volen operar a les ciutats han de respectar les seves obligacions sense fer competència deslleial”, insisteixen aquestes fonts.

Complir les regles

Colau va anunciar ahir: “Benvingudes les inversions, sempre que no facin competència deslleial, no operin globalment per evitar pagar impostos localment […]. S’han de complir les regles locals, no pot ser que s’emparin en plataformes globals per pretendre saltar-se les regles del joc”.

Però la disrupció tecnològica de la qual presumeixen aquestes empreses, així com l’alternativa al cotxe privat que representen, fa dubtar a algunes institucions que deixar anar aquestes dues plataformes sigui bo per a Barcelona.

Mateu Hernández, conseller delegat de Barcelona Global, una entitat privada de promoció de la ciutat, sostenia ahir que l’última polèmica a càrrec del conflicte entre els taxistes i els propietaris de llicències de VTC “no juga a favor d’una ciutat que està en l’avantguarda de la tecnologia”. I va afegir que és “paradoxal” que la Generalitat i l’Ajuntament no siguin capaços d’elaborar “una regulació exemplar”, mentre que el Consistori ha estat capaç de fer-ho en temes com els carrils bici o els patinets elèctrics. Al parer d’Hernández, no es pot prescindir d’unes plataformes “que tenen molta tecnologia darrere seu”, de la mateixa manera que s’ha d’ajudar el sector del taxi a renovar-se i adaptar-se “als nous temps”.

Salvador Guillermo, director d’Economia de Foment del Treball, va lamentar la imatge que el conflicte està oferint de la ciutat. Va avisar que els pactes entre la Generalitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que presideix també Ada Colau, “només atura el cop, perquè això és un altre xoc entre l’economia tradicional i l’economia nova”. Guillermo considera que “cal pensar en una reestructuració del taxi” i, sobretot, cal legislar “en fred i no en calent, com s’ha fet ara”.

Trobar l’encaix

Barcelona Tech City opina que “perquè Barcelona sigui una ciutat capdavantera, hem de ser capaços de trobar un encaix per a tots aquests models tradicionals i models nous de negoci disruptiu”. Més enllà de plataformes concretes, des de l’entitat es mostren convençuts que la ciutat “ha de poder oferir alternatives de mobilitat perquè aquesta sigui més sostenible”. “En aquest sentit, no és una bona notícia que no puguem trobar un encaix per a aquestes plataformes”, conclouen des d’aquesta associació, que agrupa més de 800 empreses digitals i tecnològiques de Barcelona.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >