Selecciona Edició
Connecta’t

L’Audiència ordena imputar un cap de la Policia pel desplegament a la CUP el 20-S

El tribunal reobre el cas, que havia estat arxivat, ja que entén que l’operació podria encaixar en un delicte de coaccions

Protestes a la seu de la CUP, el 20-S.
Protestes a la seu de la CUP, el 20-S.

L’Audiència de Barcelona ha reobert la causa sobre el desplegament de la Policia Nacional davant la seu de la CUP el 20 de setembre del 2017 i ha ordenat citar com a investigat el cap de l’operatiu que va impedir als militants entrar al local i sortir-ne. En una interlocutòria, a la qual ha tingut accés Efe, la secció desena de l’Audiència estima parcialment el recurs de la CUP contra la decisió del jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona d’arxivar la denúncia que el partit va presentar pel desplegament de més d’un centenar d’agents de la Policia Nacional davant la seva seu a Barcelona, ja que entén que l’operació podria encaixar en un delicte de coaccions.

En la seva actuació, que va coincidir amb l’operació de detencions i registres a la seu del Departament d’Economia del 20-S contra els preparatius del referèndum, els agents van romandre prop de sis hores a les portes de la seu de la formació mentre centenars de manifestants es concentraven per impedir l’entrada dels agents al local del partit. La Policia Nacional es va acabar retirant de les portes de la seu de la CUP sense entrar al local després de limitar-se a requisar material de propaganda relativa a l’1-O de diversos militants que el carregaven en un vehicle.

L’Audiència de Barcelona obliga ara la jutgessa a reobrir la causa per practicar diverses diligències que van ser proposades per l’acusació particular exercida per la CUP, ja que les considera “absolutament necessàries”. Entre aquestes diligències, el tribunal ordena prendre declaració com a testimonis a dos agents que van confiscar unes caixes amb propaganda de l’1-O a les portes de la seu del partit, després que se’ls denegués l’entrada per falta d’autorització judicial. L’Audiència també creu necessari que s’identifiqui el responsables de la Brigada Provincial d’Estrangeria i cap de l’operatiu desplegat davant la CUP que va ordenar a antiavalots de la Policia Nacional acordonar la seu del partit i els carrers limítrofs, així com impedir als militants d’entrar al local i sortir-ne, per prendre-li declaració com a investigat.

La jutgessa d’instrucció va acordar arxivar el cas, ja que va concloure que l’actuació policial es va dur a terme, seguint instruccions de la Fiscalia, en el marc del seguiment que la Brigada Provincial d’Informació de la Policia Nacional a Barcelona realitzava a la recerca d’activitats, col·lectius o individuals relacionats amb l’organització del referèndum de l’1-O.

No obstant això, per al tribunal, de manera “indiciària i provisional”, el setge policial a la seu de la CUP podria constituir un delicte de coaccions, ja que presumptament el cap de l’operatiu va ordenar el desplegament dels agents “a fi que els permetessin l’entrada i el registre a la seva seu”. Això suposa, segons l’Audiència, un possible ús de la “intimidació”, ja que els agents van impedir la sortida i entrada de militants entre les 14 i les 20 hores, “presentant-se igualment la intenció dolosa consistent en el desig de restringir la llibertat aliena”.

Al contrari, la sala no aprecia els delictes contra la inviolabilitat domiciliària o la llibertat d’associació, ja que té en compte que els policies nacionals es van acabar retirant sense entrar a la seu de la CUP i que en cap moment “es van dissoldre o suspendre” les activitats del partit “ni es va impedir la celebració de les sessions”.

La sala deixa en mans de la jutgessa d’instrucció la decisió de si és necessari interrogar, en qualitat de testimonis, l’exlíder de la CUP David Fernández, una militant de la formació, així com un advocat i un periodista que van presenciar l’actuació de la Policia. El tribunal obliga la jutgessa, a més, a resoldre sobre la petició que va plantejar la CUP perquè es declari la complexitat de la causa, ja que falten dos mesos perquè expiri el termini de sis que la llei fixa com a límit inicial per a una instrucció penal.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >