Selecciona Edició
Connecta’t

El Suprem sobre el 9-N: “No hi ha dret a votar en una consulta il·legal”

L’alt tribunal rebutja en la sentència de la votació independentista del 2014 alguns arguments que al·legaran les defenses del procés

Artur Mas votant el 9-N del 2014.
Artur Mas votant el 9-N del 2014.

Quan falten poques setmanes perquè comenci al Tribunal Suprem el judici pel procés, l’alt tribunal recorda als líders independentistes que “no existeix” un dret a participar en una votació declarada il·legal pel Tribunal Constitucional. Ho fa en la sentència en què equipara la condemna d’inhabilitació d’Artur Mas per la consulta del 9-N del 2014 a la de Francesc Homs, i la redueix a 13 mesos d’inhabilitació per delicte de desobediència. La resolució es va saber el 17 de desembre passat, però la sentència amb els arguments esgrimits pel tribunal no s’ha notificat fins aquest dimecres. “No hi ha dret a votar en una consulta convocada al marge de la legalitat”, afirma el Suprem, que dona per conclòs, d’aquesta manera, un debat que previsiblement acapararà durant el judici part dels arguments de les defenses dels processats per rebel·lió.

La condemna penal d’inhabilitació comença a comptar a partir d’ara, de manera que Mas no es podrà presentar a unes eleccions fins al gener del 2020. Entre els cinc magistrats que firmen la sentència que confirma la condemna a Mas i a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau (condemnades, respectivament, a nou i sis mesos d’inhabilitació especial) n’hi ha dos —el ponent de la resolució, Antonio del Moral, i Luciano Varela— que integren el tribunal designat per jutjar el procés. Mas, Ortega i Rigau només han estat condemnats per desobediència, un delicte que no porta penes de presó, mentre que per als acusats per la causa del procés la Fiscalia demana penes d’entre 7 i 25 anys de presó per delictes de rebel·lió i malversació. No obstant això, en la sentència sobre la consulta independentista del 9-N notificada aquest dimecres pel Suprem hi ha alguns arguments que es poden extrapolar a la causa que es jutjarà ara, sobretot pel que fa al referèndum independentista que es va celebrar l’1 d’octubre del 2017 després que el Tribunal Constitucional el declarés il·legal.

Els magistrats esmenten les “peculiaritats significatives” de la consulta del 9-N: “Sense registre electoral, sense cessió de dades i sense administració electoral constituïda” i, a més, “no es desenvolupava, per fi, en una única jornada sinó en un període de 15 dies”. Però concreten que això no repercuteix en la qüestió de fons, que és que “el que se suspèn era aquest procés participatiu; no un altre”.

El Suprem recorda que el Constitucional va declarar que la consulta del 9-N, “en virtut de les preguntes i amb independència de la seva naturalesa”, era contrària a la Constitució i afirma que “no existeix el dret a participar en un procés de votació la il·legalitat del qual és proclamada per qui és intèrpret i garant dels drets fonamentals”. Però els magistrats afegeixen, a més, que igual que els ciutadans no tenen dret a votar en un referèndum il·legal, els polítics no estan “autoritzats” per “organitzar una votació oficial perquè els ciutadans opinin si uns acusats són culpables o innocents, per molt que la justícia emani del poble”. “Si l’autoritat corresponent suspèn una votació d’aquest tipus, com ha de fer, l’incompliment d’aquesta ordre per part dels destinataris serà desobediència, encara que suposi l’anul·lació d’una possibilitat que s’obria als ciutadans d’intervenir en assumptes d’interès públic”, adverteix el tribunal.

La condemna imposada a Mas i a les seves exconselleres no es basa “en la convocatòria d’una consulta il·legal, sinó en el fet de desobeir un mandat del Tribunal Constitucional”. “És això el que és delictiu”, aclareix el Suprem, i no la mateixa consulta, que “en principi no té rellevància penal”. De fet, la sentència que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que és la que ara confirma íntegrament el Suprem, assenyala que Mas “no només no va dictar cap tipus de resolució ni va efectuar cap anunci de suspensió” del 9-N, sinó que, juntament amb Ortega i Rigau i “conscients que amb això es contravenia” el mandat del Tribunal Constitucional, van permetre la consulta.

El Suprem considera “gairebé rocambolesc” pensar que la condemna a Mas, Ortega i Rigau, com al·legaven les seves defenses, suposarà que alguns ciutadans “podrien sentir-se cohibits o retrets” a participar en assumptes públics o en noves votacions no suspeses per un jutge “pel temor infundat que els seus representants legítims puguin patir una condemna a una pena pecuniària i una altra d’inhabilitació com les que s’imposen aquí”. “Sí que és, en canvi, possible —i desitjable—, tot i que afortunadament no sigui segurament necessari, que autoritats públiques es retreguin davant de la temptació de burlar-se d’un mandat jurisdiccional fent-ne cas omís i posant la seva voluntat per sobre de la decisió dels tribunals”, assenyalen els magistrats.

La decisió del Suprem de rebaixar la pena a l’expresident català per la consulta independentista del 9-N, que es va celebrar malgrat que havia estat suspesa cinc dies abans pel Tribunal Constitucional, té la base jurídica en la sentència que el mateix tribunal va dictar contra Francesc Homs pel mateix delicte. El tribunal ha confirmat tots els pronunciaments de la sentència del TSJC impugnada a excepció de la durada de les penes d’inhabilitació especial, que s’han reduït fins a deixar-les en un any i un mes per a Artur Mas; nou mesos per a Joana Ortega i sis mesos per a Irene Rigau. El TSJC els havia condemnat a dos anys d’inhabilitació (Mas), un any i nou mesos (Ortega) i un any i sis mesos (Rigau). El Suprem sí que ha confirmat les multes imposades a cada un pel tribunal català: 36.500 euros a Mas, 36.000 a Ortega i 24.000 a Rigau.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >