Selecciona Edició
Connecta’t

El Col·legi d’Arquitectes demana a Colau que retiri el pla de la Sagrada Família

L’organització demana un debat obert sobre la solució a l’expansió que persegueix el temple per sobre del carrer de Mallorca

Façana de la Glòria de la Sagrada Família al carrer de Mallorca.
Façana de la Glòria de la Sagrada Família al carrer de Mallorca.

No es pot donar el vistiplau a un pla urbanístic de la Sagrada Família, per regularitzar les obres i el perímetre que ocupa, sense abordar l’assumpte més important: com s’afronta l’expansió que pretén la junta constructora del temple per sobre del carrer de Mallorca, la qual suposaria una afectació de 3.000 persones. I tampoc construir, sense més ni més, un voladís de més de 50 metres —pràcticament tota la llargària de l’illa de cases— i cinc metres de profunditat a la façana de la Glòria sobre aquest mateix carrer a 25 metres d’altura. Són dos dels motius de més pes pels quals el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha instat l’Ajuntament de Barcelona a retirar la planificació urbanística que està tramitant i que, en comptes de seguir endavant, obri un debat ampli “obert a tota la ciutadania” perquè entenen que l’impacte de les obres a la ciutat i a l’urbanisme de Barcelona ho mereix.

La petició s’ha fet en l’escrit d’al·legacions al pla urbanístic al qual no només s’oposa el COAC, sinó també els veïns de l’entorn i experts urbanistes que han presentat al·legacions a títol personal. “No es pot diferir a un futur el que s’havia d’haver afrontat fa temps”, ha assenyalat a aquest diari la degana del COAC, Assumpció Puig.

El que s’està tramitant són dues figures urbanístiques per regularitzar l’alineació del temple a les obres del carrer de Provença —on sobresortirà— i la part més important, el Pla Especial Urbanístic Integral del temple de la Sagrada Família (PEUIA), que és el que dona cobertura a l’acord assolit per l’Ajuntament i la Junta Constructora l’octubre passat. Aquest acord suposava, en resum, la regularització de les obres —que no han pagat mai llicència ni han tingut cap permís— i la contribució del temple amb 3,6 milions d’euros anuals a les despeses que ocasiona de manteniment a la ciutat i millora de transport.

Per al COAC el que es planteja no és suficient perquè “es limita a una part molt concreta i insuficient que no resol la continuïtat del temple del carrer de Mallorca i desaprofita l’oportunitat de resoldre definitivament la solució”. El pla de la Sagrada Família és que el temple s’expandeixi per sobre del carrer de Mallorca amb una escalinata per accedir a la porta de la façana de la Glòria, que ja van construir a cinc metres d’altura, en part per salvar la diferència de cota. Una entrada monumental que es justifica en uns dibuixos que atribueixen a Gaudí, cosa que no han demostrat més enllà de les seves pròpies interpretacions.

El COAC recorda que des de fa més de 40 anys —quan es va aprovar el Pla General Metropolità (PGM) del 1976— es va afectar el tram central del carrer de Mallorca fins al d’Aragó “una dimensió aproximada de 60 metres d’amplada que suposa més del 50% de dues illes de cases de l’Eixample, absolutament consolidades, que fa més de 40 anys que es troben en un règim transitori”. “Creiem que s’ha d’afrontar aquesta transitorietat de 40 anys que afecta les vides dels barcelonins que viuen i exerceixen les seves activitats”, afegeixen les al·legacions que insisteixen, també, que és un debat “que s’ha d’obrir al conjunt de la ciutadania, per la importància de l’actuació, pel que representa i per les repercussions en temes de convivència ciutadana”. “Nosaltres no volem avançar ni opinar sobre quina és la millor solució, en el que insistim és que el moment d’afrontar-ho és ara perquè, entre altres coses, les obres del temple estaran acabades el 2026 perquè van molt de pressa”, ha afegit la degana. El COAC, com a institució, es pronuncia en projectes de ciutat o de territori que es consideren d’impacte general, com és el cas de la Sagrada Família.

En l’argumentació, el COAC també s’oposa a la construcció d’un voladís de més de 50 metres de llarg, per cinc de profunditat —arribaria al límit de la vorera—, i a 25 metres d’altura, que arrencaria de la façana de la Glòria sobre el carrer de Mallorca: “A l’Eixample no coneixem altres casos d’elements voladissos sobre la totalitat de l’amplada de la vorera i considerem que una proposta d’aquesta magnitud ha de ser molt més estudiada”. Tal com explica el planejament que es tramita, aquest primer voladís s’ampliaria a una profunditat de 10 metres per poder construir les columnes que sustentarien l’escalinata d’accés a la porta de la façana de la Glòria. La degana apunta que una construcció d’un element tan contundent com aquest requeriria l’aprovació d’un pla especial. Aquest voladís també és objecte de controvèrsia en altres al·legacions que s’han presentat.

Al marge de les obres, les al·legacions del COAC apunten que s’hauria d’aclarir l’autoria de les diferents fases de construcció del temple: “No és comprensible que la intervenció de tots els arquitectes no aparegui a la documentació. Podríem citar noms, com Isidre Puig Boada, Lluís Bonet Garí, Joan Rubió i Bellver, Jordi Bonet i Armengol i Jordi Faulí”.

Tracte de favor a l’església

A més del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), els veïns de l’entorn del temple també han presentat al·legacions. Són els més afectats directament per les obres ja que molts habitatges i negocis es podrien trobar en la tessitura de veure’s amenaçats si es fa la rambla d’accés i les escalinates pel carrer de Mallorca. Una operació que suposaria, forçosament, una expropiació i/o reallotjament. Les al·legacions presentades per un lletrat, expert en urbanisme, abunden en aquesta dada: “Sembla que, en aquest cas, més que atendre l’interès general, l’Ajuntament ha decidit donar tracte de favor a l’església catòlica, representada per la Junta Constructora, i li permet continuar amb les obres sense haver-se de pronunciar respecte a l’afectació del carrer de Mallorca. Resulta evident que la Junta Constructora, amb la complicitat municipal, pretén continuar les obres sense fer-se càrrec de les expropiacions i del reallotjament dels afectats urbanístics”. Aquest lletrat també apunta un altre factor: la inexistència d’un informe que aclareixi si el volum de tot el que falta per construir de la Sagrada Família —les torres centrals que són les més altes— no té impacte en el túnel de l’AVE que discorre a escassos metres de la façana de la Glòria del carrer de Mallorca.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >