_
_
_
_
_

Manuel Valls denuncia el Govern per difondre dades personals

El candidat a l’alcaldia porta davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades la filtració d’un requeriment de la Generalitat

Cristian Segura
Manuel Valls, candidat a l'alcaldia de Barcelona.
Manuel Valls, candidat a l'alcaldia de Barcelona.Albert Garcia

Baralla de galls entre Manuel Valls i l’equip de Quim Torra. El candidat que representarà Ciutadans a les eleccions municipals de Barcelona va ser entrevistat el 9 de gener passat a La Súper 96, una ràdio de música llatina que opera sense llicència. Valls assegura que desconeixia la situació irregular de l’emissora. El director general de Comunicació del Govern, Jaume Clotet, va donar a conèixer a Twitter la il·legalitat de la ràdio el mateix dia de l’entrevista. Només 24 hores després, Valls va rebre un requeriment de la Direcció General de Mitjans de Comunicació de la Generalitat en què se li exigia que facilités la informació que tingués sobre l’empresa que opera La Súper 96. Valls ha presentat una denúncia contra el Govern davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD) per haver filtrar el requeriment a la premsa.

Más información
Manuel Valls, la dona de Nou Barris i la indolència d’Ana Pastor
Manuel Valls s’indigna per l’al·lusió als “presos polítics” del guanyador del Premi Josep Pla

El diari La Vanguardia i el digital El Nacional van publicar el requeriment “fins i tot abans que arribés a mans de l’interessat”, apunta un comunicat que ha fet públic aquest dimarts l’equip de Valls. El candidat també critica tots dos mitjans “per obviar i ni tan sols destacar la irregularitat de la filtració”. Valls considera que s’ha vulnerat la llei de protecció de dades i de drets digitals en publicar-se el requeriment, amb la denominació legal de la seva plataforma política –Associació Barcelona Capital Europea– i el domicili social d’aquesta –tot i que es tracta d’una adreça antiga. Valls reclama a l’ACPD que “iniciï una investigació per esbrinar qui va facilitar una còpia de la comunicació a la premsa i com ho va fer, i s’imposin les sancions i multes pertinents”.

Valls afegeix que no ha estat el primer a ser entrevistat a La Súper 96. Les entrevistes com la seva les gestiona i realitza Javier Bonomi, president de la Federació d’Entitats Llatinoamericanes de Catalunya (FedeLatina), una entitat social col·laboradora de la Generalitat, de l’Ajuntament i de la Diputació. Bonomi explica que fa vuit anys que entrevista representants “de tots els partits i de totes les administracions” per a ràdios com La Súper 96. “Altres convidats han rebut requeriments com el que li ha arribat al senyor Valls, la diferència és que el seu ha estat en 24 hores mentre que en altres casos el normal és que trigui mesos, o anys”, diu Bonomi.

Valls també critica que no es concedeixen suficients llicències per a ràdios dirigides a la població d’origen llatinoamericà: “Les dificultats que tenen aquests mitjans de comunicació per regularitzar la seva situació suposen un atac frontal a una comunitat que mereix disposar de tots els instruments socials per a la seva cohesió i integració. Barcelona no es mereix aquest tipus d’accions irregulars provinents del Govern i tan clarament dirigides a reduir el poder cultural i social de Barcelona”. Les llicències per emetre depenen de l’espectre radioelèctric que planifica el govern central. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), l’òrgan públic que concedeix les llicències, indica que des de fa anys no hi ha espectre de ràdio disponible a l’àrea metropolitana de Barcelona: ja al darrer concurs de llicències del CAC, el 2014, no es van poder concedir noves llicències per manca d’espai radioelèctric. El CAC estableix com a prioritat tancar les emissores sense llicència perquè són una competència deslleial per a les que actuen dins la llei.

L’Observatori sobre el sector de la ràdio de la UAB indicava el 2017 que a Catalunya operen més emissores privades sense llicència que amb llicència. L’Associació Catalana de Ràdio estimava el 2016 que a Catalunya hi havia 126 ràdios emetent fora de la llei, el 71% de les quals ho feien a Barcelona. Un representant de La Súper 96 denuncia que cap de les emissores especialitzades en la comunitat llatina de Barcelona té llicència, i que és una situació que pateixen altres col·lectius d’origen estranger. “La Generalitat sap des del minut u qui són els responsables de l’emissió i on s’ubiquen. Ara som víctimes d’una batalla política”, afirma el portaveu de La Súper 96.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_