Selecciona Edició
Connecta’t

L’Audiència Nacional veurà el 5 de febrer si és competent per jutjar Trapero

El tribunal analitzarà les al·legacions dels comandaments dels Mossos acusats per sedició paral·lelament al judici del procés

Imatge d'arxiu del major Josep Lluís Trapero.
Imatge d'arxiu del major Josep Lluís Trapero.

L’Audiència Nacional celebrarà el proper 5 de febrer una vista preliminar per decidir si és competent per jutjar per rebel·lió l’excap dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero i tres comandaments operatius i polítics més del cos policial autonòmic —Teresa Laplana, César Puig i Pere Soler— per la seva participació en el procés independentista català. La Secció Primera Penal ha fixat en aquesta data la sessió per estudiar la declinatòria de jurisdicció, és a dir, la denúncia formulada pels acusats segons la qual són als jutjats catalans i no a l’Audiència Nacional a qui correspon enjudiciar l’actuació suposadament connivent dels Mossos en el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i en l’Operació Anubis, contra els preparatius de la consulta, el 20 de setembre anterior.

La vista sobre aquest article de previ pronunciament —del qual el tribunal haurà de decidir abans del judici pròpiament dit— se celebrarà de manera gairebé paral·lela al judici contra els líders polítics independentistes en el Tribunal Suprem, previst inicialment per a la primera setmana de febrer. A aquesta vista no estan convocats els acusats, sinó únicament els seus advocats.

En aquesta causa, la fiscalia sol·licita 11 anys de presó per rebel·lió per a Trapero i per a l’exsecretari general d’Interior de la Generalitat César Puig i l’exdirector dels Mossos Pere Soler. El ministeri públic els considera una “peça clau” en el procés que va desembocar en la declaració unilateral d’independència del 27 d’octubre del 2017 i en la intervenció posterior de l’autonomia catalana en aplicar el Govern l’article 155 de la Constitució. Per a Teresa Laplana, intendent dels Mossos, se sol·liciten quatre anys per sedició.

El ministeri públic els acusa de “donar cobertura efectiva” als líders del procés “per imposar per la força de les masses drets que no tenien” i “donar suport a l’efectivitat de les normes obertament inconstitucionals emanades del Parlament i del Govern de la Generalitat”.

L’escrit dels fiscals Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira afirma que entre el 20 de setembre i l’1 d’octubre es van registrar “nombrosos actes de violència sobre les persones i les coses”, i es va generar “un clima de tensió i enfrontament susceptible de generalitzar-se”. En tot això, segons els fiscals, “va cobrar especial rellevància el paper que van exercir els Mossos”.

“La seva capacitat investigadora i intimidatòria al servei de l’organització i les finalitats independentistes era (...) imprescindible per protegir les accions dirigides a la celebració del referèndum”. Els agents, assenyalen els fiscals, es van dedicar “a funcions impròpies d’un cos policial” com “la realització de seguiments a altres cossos policials, entorpir la seva tasca i, en alguns casos, fins i tot oposar-s’hi físicament”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >