_
_
_
_
_

Classes de ioga per a nens en risc d’exclusió social

El Centre Socioeducatiu Poblenou treballa perquè els menors connectin amb les seves emocions i millorin la salut física i mental

La instructora Barbara Maggiora i els seus petits alumnes durant una classe.
La instructora Barbara Maggiora i els seus petits alumnes durant una classe.Juan Barbosa

Cada dilluns, una voluntària especialitzada es dirigeix al Centre Socioeducatiu Poblenou per impartir una classe de ioga poc comuna. És Barbara Maggiora i, en aquest cas, els seus alumnes són un grup de 15 nens de 6 i 7 anys en risc d’exclusió social. A Maggiora el ioga li va canviar la vida i ara, mitjançant aquesta disciplina, vol ajudar els més petits a connectar amb el seu interior. Moltes vegades les dificultats socials i econòmiques derivades del context personal dificulten aquest procés. Per això, el taller pretén ajudar aquests menors a trobar un espai de relaxació a través del qual puguin canalitzar les emocions i millorar la salut física i mental.

La idea va néixer fa dos anys de la Fundació Pere Tarrés i la Fundació DiR, la institució esportiva d’on prové Maggiora. La classe ha començat fa pocs minuts i la seva veu ja ha aconseguit cridar l’atenció dels més inquiets. “Els nens es queden embadalits quan ella parla”, afirma Cristina López, la coordinadora del centre. Maggiora reconeix que aconseguir-ho li ha costat —i encara li costa— molt de temps, paciència i dedicació. La majoria la miren atents i n’imiten les actituds. Alguns fins i tot ja han aconseguit memoritzar-ne alguna en concret, com la del gat. La professora adapta els exercicis als seus petits participants amb contes o imitacions d’animals per estimular també la seva imaginació. A més, com que no es tracta d’un joc de competició, l’agressivitat disminueix i la capacitat de concentració augmenta.

Un parell d’educadors del centre s’asseuen amb els nens a les estoretes blaves que envaeixen el terra de la sala. D’aquesta manera, controlen els més distrets i els ajuden amb els exercicis. La seva presència és essencial per observar l’evolució dels infants. “Els nens acaben sent més pacients i aprenen a respectar el torn de paraula”, afegeix López, que assegura que els pares també en perceben els beneficis. “Veuen els canvis en els seus fills perquè a l’escola escolten més o es comuniquen millor, i tot això acaba repercutint en la seva autoestima”, afirma. Per al centre és essencial mantenir una relació propera amb les famílies, ja que són els responsables últims de la criança dels nens. Els educadors, tal com explica López, són com satèl·lits que els acompanyen en el procés d’aprenentatge.

El Centre Socioeducatiu Poblenou treballa per a la prevenció i l’atenció a la infantesa i, actualment, atén 75 famílies i 114 de menors d’entre 0 i 16 anys. Un 86% dels casos són seguits pels Serveis Socials del districte, a causa de les problemàtiques socials, familiars, econòmiques i educatives a les quals els nens es veuen exposats. El 84% són de nacionalitat espanyola —tot i que molts són fills de pares migrats— i el 20% de les famílies són monoparentals —la majoria, mares joves i d’origen estranger sense una xarxa de suport al seu voltant. Precisament, López, Maggiora i els altres deu educadors vetllen perquè es garanteixin els drets d’aquests nens.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_